Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Bienservida

Què veure i què fer a Bienservida (Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel, Albacete): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Gastronomia

Quan anar a Bienservida: calendari de festes

Maig: Romiatge de Nuestra Señora del Turruchel (tercer diumenge de maig)

A quina distància del centre de Bienservida és cada lloc

Cerro Vico 4,1 km

Pobles a prop de Bienservida

Què veure a Villarrodrigo 3,8 km · 5 llocs
Què veure a Villapalacios 6,9 km · 7 llocs
Què veure a Salobre 9,1 km · 6 llocs
Què veure a Villaverde de Guadalimar 11 km · 10 llocs
Què veure a Torres de Albanchez 13 km · 7 llocs
Què veure a Cotillas 13 km · 7 llocs
Què veure a Vianos 13 km · 8 llocs
Què veure a Génave 14 km · 8 llocs

Espanya › Castella-la Manxa › Albacete › Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel › Bienservida

Què veure i què fer a Bienservida

Bienservida
Poble
Municipi de la comarca de Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel, a la província d'Albacete, en la transició entre la vall del Guadalmena i les altures serranes, on s'alça el turó Vico, de 1.217 metres; conserva l'església de Sant Bartomeu, del segle XV i declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 1991, una torre defensiva d'origen andalusí en estat ruïnós i, a vuit quilòmetres del casc, l'ermita de Nuestra Señora del Turruchel. Al terme va aparèixer el Lleó de Bienservida, escultura ibèrica del segle VI a. C.
Església de San Bartolomé de Bienservida
Monument
Temple del segle XV declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) l'1 de febrer de 1991, amb un retaule notable i les capelles de la Virgen del Turruchel i del Santíssim Sagrament.
Torre medieval de Bienservida
Monument
Torre defensiva d'origen andalusí conservada en estat ruïnós, amb espitlleres que suggereixen la seva adaptació posterior a l'ús d'arcabussos o petits canons. L'article del municipi també la recull com el castell de Bienservida i cita la descripció que en va fer Pascual Madoz, quan tot just quedava dempeus un tros de paret amb espitlleres per a arcabussos o lombardes.
Ermita de el Turruchel
Monument
Santuari situat a vuit quilòmetres del nucli urbà de Bienservida, per la carretera d'Albaladejo (actual N-322), on es venera la imatge de Nuestra Señora del Turruchel, d'estil bizantí, restaurada després de patir danys al llarg de la seva història. L'ermita va ser aixecada pels mateixos veïns de Bienservida per honrar la seva patrona. El tercer diumenge de maig la imatge és portada en romeria fins al santuari, on roman fins al mes d'agost.
Cerro Vico
Natura
Cim aïllat de 1.217 metres al terme de Bienservida, en la transició entre la vall del Guadalmena i les altures de la Sierra de Alcaraz. Als seus voltants s'han trobat restes arqueològiques, sobretot d'època prehistòrica, que donen compte de l'ocupació antiga de la zona.
Romiatge de Nuestra Señora del Turruchel
Activitat
Romeria que trasllada la imatge de la Virgen del Turruchel, patrona de Bienservida, a la comarca de la Sierra de Alcaraz i Campo de Montiel (Albacete), des del poble fins al seu santuari, on roman fins al mes d'agost. Se celebra el tercer diumenge de maig. Segons la tradició, la imatge, d'estil bizantí, vestida de blau i amb el Nen vestit de vermell i un ram de roses, va ser trobada per un pagès l'arada del qual va ensopegar i va espantar les seves mules; en el seu honor, els veïns de Bienservida van aixecar una ermita, situada a uns 8 quilòmetres del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-322.
El Lleó de Bienservida
Curiositat
Escultura zoomorfa ibèrica del segle VI aC, també coneguda com a Lleó de Huerta Bayonas, trobada el 1893 de manera accidental al paratge de Huerta Bayonas, al terme de Villarrodrigo (Jaén), contigu a Bienservida (Albacete), on va ser traslladada i d'on pren el nom actual. La peça, mutilada en la troballa, va ser custodiada primer al domicili particular d'Antonio Pretel, propietari de la finca on va aparèixer, i cap al 1941 es va donar al Museu Arqueològic d'Albacete, on es conserva avui. Com altres escultures ibèriques, té caràcter psicopomp i apotropaic, de conductor de l'ànima i defensor del difunt i la seva memòria, d'arrel simbòlica oriental; resulta especialment notable el cap humà tallat que apareix sota les seves potes, motiu del culte al crani més habitual en ambients celtes.
La caldereta de xai serrà
Gastronomia
Guisat lent de xai trossejat amb all, ceba, llorer, pebre vermell i vi blanc que es cuina en caldera de ferro sobre llenya; als pobles alts de la serra és el plat de les romeries i de qualsevol reunió nombrosa.