Poble
Municipi de la comarca de Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel, a la província d'Albacete, dominat per un inselberg de calcària que s'alça gairebé cent metres sobre la plana i que corona un castell d'origen islàmic, amb torres semicirculars i més de mil metres de perímetre emmurallat; el penyal va estar ocupat des de l'Edat del Bronze per un oppidum fortificat amb sitges d'emmagatzematge. Va ser la primera de les grans aldees d'Alcaraz a comprar la seva independència jurisdiccional, el 1537, i conserva l'església barroca de Nuestra Señora de la Esperanza, iniciada el 1716.
Monument
Fortalesa d'origen islàmic enfilada sobre un penyal que s'alça gairebé cent metres sobre la seva base, amb torres semicirculars i més de mil metres de perímetre emmurallat. Al segle XIX el protegien quatre bateries: Daoíz, Velarde, San Fernando i San Carlos.
Monument
Temple barroc de Peñas de San Pedro iniciat el 1716 sota el bisbe Luis Belluga y Moncada, segons disseny de l'arquitecte Cosme Carreras, amb planta de creu llatina, nau única de volta de canó i cúpula octogonal. Dedicat a Santa María de la Mayor Esperanza i a Santa Librada Mártir, es va acabar el 1747, tot i que la torre, la cúpula i una capella no es van rematar fins al 1797. La cúpula mostra a les petxines els quatre Pares de l'Església, i el portal principal, barroc, es va concloure cap al 1740. Conserva un retaule rococó de mitjan segle XVIII, tallat per Juan de Gea i Ignacio Castell i daurat pels germans Sánchez, i campanes de 1809, la més grossa d'uns 736 quilos.
Monument
El Pilar de Peñas de San Pedro és una font pública construïda el 1773, en temps de Carles III, quan la població es va assentar al peu del castell. S'alimenta d'una conducció subterrània que neix al vessant del penyal i porta més de dos segles servint de font de vida al poble. És una construcció de pedra amb broc de sortida i dues basses on abans bevien les cavalleries, i sempre ha estat lloc de trobada dels veïns.
Monument
Museu que reuneix peces flamenques del segle XVI, escultura barroca, manuscrits d'arxiu i troballes arqueològiques del terme, instal·lat a l'església parroquial de Nuestra Señora de la Esperanza i les seves dependències. Va ser iniciat a començaments dels anys setanta per un grup de joves del poble interessats a conservar el patrimoni religiós, i reobert oficialment el 7 de juny de 2003. Entre les seves peces destaquen tres custòdies, calzes del segle XVIII, una escultura gòtica de marbre alabastrí del segle XV, diversos crists barrocs entre ells un de vori, quadres dels segles XVII i XVIII, i un llibre parroquial titulat Milagros de la Santa Cruz, datat entre 1608 i 1742.
Natura
Turó de calcària cretàcica aïllat sobre la plana que corona el castell, un inselberg envoltat d'alzinars i matoll mediterrani on volen àligues daurades, falcons pelegrins i voltors comuns.
Activitat
Romeria que se celebra a Peñas de San Pedro, província d'Albacete, i que trasllada a espatlles, corrents, la imatge del Santísimo Cristo del Sahúco entre el seu santuari a l'aldea del Sahúco i l'església parroquial de la vila, un recorregut d'uns 15 quilòmetres. L'anada té lloc el primer dilluns de Pentecosta i la tornada, més multitudinària, el 28 d'agost; durant el trajecte els andarines fan tres parades —El Pardalejo, La Rambla i El Puente La Solana— on els veïns es congreguen per besar els peus del Crist. Vesteixen camisa i pantalons blancs i una faixa de colors, tradicionalment blava, en una de les manifestacions etnogràfiques més singulars i multitudinàries de la província.
Natura
Les excavacions han revelat ocupació des de l'edat del bronze i un gran oppidum fortificat amb sitges d'emmagatzematge. La ceràmica àtica importada confirma els contactes comercials amb la Mediterrània.
Curiositat
Fins al 1833 el terme de Peñas de San Pedro abastava uns 625 quilòmetres quadrats; de la seva divisió van néixer els municipis de Pozohondo, Alcadozo, San Pedro i Pozuelo.
Fita
Va ser la primera de les grans llogarets d'Alcaraz a comprar la seva independència jurisdiccional, el 1537. L'inselberg coronat pel seu castell va passar així a manar sobre un terme propi a la frontera entre la serra i el pla albacetenc.
Fita
Durant la primera guerra carlina l'audiència territorial creada a Albacete va haver de mudar tres vegades de seu per seguretat, i entre el 1837 i el 1840 una d'elles va ser el penyal emmurallat de Peñas de San Pedro, que va allotjar així l'alt tribunal del sud-est.