Poble
Municipi de la comarca de Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel, a la província d'Albacete, que va obtenir el títol de vila el 1557 en separar-se d'Alcaraz, després que a finals del segle XV les avingudes del riu Córcoles obliguessin a reubicar el caseriu; de l'emplaçament antic queden el castell, Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) en restauració des del 1998, i la contigua Casa Fuerte de Los Casares, amb murs de tàpia de prop de deu metres. Al llarg del Córcoles es conserven molins, canals i aqüeductes, i el seu carnaval és un dels més importants de la província.
Monument
Fortalesa amb possible origen a l'edat del bronze i ocupació romana, àrab i cristiana. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya), es restaura des del 1998 i les excavacions han tret a la llum un fossat del qual només es tenien indicis.
Monument
Edifici militar contigu al castell de Munera, de planta rectangular amb naus interiors, que conserva llenços de murs de tàpia de prop de deu metres d'alçada.
Monument
L'església de San Sebastián de Munera és un temple gòtic dels segles XV i XVI situat a la plaça de la Constitució d'aquesta localitat d'Albacete, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1992. Els seus orígens es remunten a un primer temple aixecat al costat del castell després de la conquesta cristiana de 1213 i dedicat a santa Quiteria, del qual avui no queda res. L'edifici actual, de planta de creu llatina i una sola nau coberta per volta de creueria estrellada, s'alça sobre murs gruixuts amb contraforts i finestres petites, i compta amb una torre campanar de 35 metres als peus. El 1936 va patir una profanació que va destruir retaules, imatges, orgue i cadirat del cor; des de 1939 es va escometre la seva reconstrucció, dirigida per Miguel Alcañiz Fernández, fins a donar forma al temple actual.
Monument
Ermita dedicada a la Virgen de la Fuente, patrona de Munera, declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 22 de desembre de 1992 (identificador RI-51-0007368). Ja apareix citada al Diccionario de Madoz de 1848 entre les ermites del municipi, juntament amb la de la Concepción. En el seu honor se celebra des de 1756 la fira més antiga de Munera, la festa patronal del poble.
Monument
Conjunt de fins a setze antics molins fariners repartits per la vega del riu Córcoles, amb roda horitzontal, propi de zones de recursos hídrics limitats. Al terme de Munera (Albacete) se'n troben diversos: el Molino del Fraile, de roda vertical i alimentat directament per canals; i els molins monohidràulics de María Antonia i dels Atienza, amb cups annexos a les seves basses de regulació que no superen els sis metres d'alçada. Prop de Munera, al paratge de la Florida, es conserva també un batan. El conjunt, amb les seves basses, càrcaus i edificacions, constitueix un dels exemples més complets de patrimoni hidràulic tradicional de la comarca.
Activitat
Fira celebrada des de 1756, any en què es va instituir en honor de la patrona de Munera, la Virgen de la Fuente, amb un calendari fix del 20 al 25 de setembre. El primer dia té lloc el Pórtico Literario, un acte que convoca escriptors i poetes destacats per donar a conèixer els seus treballs, i que constitueix un homenatge literari a la localitat.
Activitat
La Leyenda de la Encantá es representa al castell de Munera (Sierra de Alcaraz i Campo de Montiel, Albacete) el dissabte més proper a la nit de Sant Joan, en una festa que escenifica la llegenda d'una bella dama que, segons la tradició, apareix cada nit de Sant Joan entre els murs de la torre de l'homenatge del castell. La representació teatral nocturna va seguida de focs artificials, amb els quals arrenca un concert de grups musicals de la província en honor a la Encantá.
Activitat
Un dels carnavals més importants de la província, que va assolir notorietat a començaments del segle XX, amb balls de màscares, desfilades de comparses i enterrament de la sardina.
Curiositat
A finals del segle XV el nucli habitat de Munera es va reubicar a causa de les crescudes del riu Córcoles, que a més van destruir l'antic castell del poble. Els veïns van traslladar l'emplaçament del nucli urbà a un lloc més avantatjós, a pocs metres de l'original, i allà es va aixecar la nova població. La construcció de la nova església parroquial, dedicada a San Sebastián, va començar l'any 1500, al mateix lloc on avui s'assenta el poble.
Fita
Munera va obtenir el 1557 el títol de vila, amb jurisdicció i forca pròpies, separant-se d'Alcaraz. La vila va créixer després a la plana, ja fora de l'emplaçament originari que havia ocupat vora el seu vell castell.