Poble
Municipi de la comarca de La Mancha del Júcar-Centro, a la província d'Albacete, nascut d'una venda de camí que va obtenir terme propi en deixar de dependre d'Alcaraz i l'arxiu parroquial del qual guarda registres des del 1601; a uns tres-cents metres del casc es conserva un aljub de tradició àrab datat al segle XV. És la localitat natal del pintor Benjamín Palencia, manté la tradició del toro de foc portada de Mèxic a començaments del segle XIX i la seva plana de Las Tiesas ha servit de camp de proves a campanyes d'observació de la Terra de l'Agència Espacial Europea.
Monument
Aljub de tradició àrab datat al segle XV, situat a uns 300 metres del nucli urbà en direcció a Villarrobledo. És un exemple notable d'enginyeria hidràulica medieval.
Monument
Molí fariner situat dalt d'un turó a les afores del poble, considerat un dels molins de vent més alts del continent europeu. La seva silueta forma part de l'escut heràldic de Barrax, juntament amb la rosa del safrà. En les seves immediacions va existir antigament un dipòsit d'aigua, substituït més tard pel pozo de la Morra.
Natura
Cerro repoblat amb arbrat el 2007 des del cim del qual es contempla una àmplia panoràmica del paisatge pla de la Mancha albacetenya. Al seu cim s'aixeca una ermita, fins a la qual puja en romeria la processó de Santa Quiteria cada 22 de maig.
Natura
El Cuarto Filemón és un antic llogaret situat en una vall del terme de Barrax (La Mancha del Júcar-Centro, Albacete), just en passar el cerro de Santa Quiteria. Conserva la fesomia dels llogarets tradicionals de la comarca, amb construccions d'arquitectura popular que mostren com eren aquests petits nuclis rurals manxecs.
Curiositat
La plana de Las Tiesas, per la seva horitzontalitat i homogeneïtat, ha servit de camp de proves a campanyes d'observació de la Terra de l'Agència Espacial Europea com DAISEX i SEN2FLEX.
Curiositat
Cerro situat al terme municipal de Barrax, que s'eleva 740 metres sobre la plana circumdant. Deu el seu nom al fet que en aquest punt confluïen els bisbats de Toledo, Cuenca i Cartagena fins a la creació de la diòcesi d'Albacete el 1950, a la qual Barrax va quedar incorporat el 1966. El topònim conserva així la memòria d'una frontera eclesiàstica que durant segles va marcar l'organització territorial de la comarca.
Curiositat
Benjamín Palencia (Barrax, 7 de juliol de 1894 - Madrid, 16 de gener de 1980) va ser una de les grans figures de l'avantguarda espanyola del segle XX i està enterrat al cementiri municipal del seu poble natal. Fundador de l'Escola de Vallecas, va passar per un surrealisme de formes zoomòrfiques i vegetals abans de derivar cap al fauvisme ibèric, i va deixar una obra extensíssima d'uns 600 olis i 10.000 dibuixos. Va dissenyar el logotip de La Barraca, el grup de teatre dirigit per Federico García Lorca, del qual va ser director artístic. El 1974 va ingressar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i el 1978 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.
Curiositat
Barrax, a la comarca de La Mancha del Júcar-Centro (Albacete), té un origen que la tradició situa a l'anomenada Venta de Barrax, antiga posada situada al camí que unia Andalusia amb el centre d'Espanya i la costa llevantina, encara que no existeixen documents que ho corroborin. El 20 de setembre de 1564 va rebre el títol de vila per concessió reial de Felip II, amb la qual cosa es va independitzar de la jurisdicció d'Alcaraz, a la qual havia pertangut. Els primers documents conservats sobre la localitat daten de 1601, any de les inscripcions més antigues del seu arxiu parroquial.
Curiositat
El toro de fuego és una tradició estesa per nombroses localitats espanyoles, en la qual una carcassa metàl·lica o de fusta amb forma de toro, carregada d'elements pirotècnics com sortidors, coets carretilla, rodes d'espurnes i canons, és portada corrent per una o dues persones mentre persegueix i sorprèn el públic congregat als carrers i places dins de les festes patronals. A Barrax, tradició introduïda des de Mèxic a començaments del segle XIX per un emigrant retornat, aquesta carcassa de fusta carregada de focs artificials és transportada corrent pels carrers del poble durant les seves festes.
Activitat
Romeria fins al cerro de Santa Quiteria, nascuda d'una antiga celebració veïnal i convertida avui en la gran cita primaveral del municipi. Se celebra cada 22 de maig, quan la imatge de la santa surt en processó, portada a braços, fins a l'ermita situada al mateix cerro. El seu origen es remunta a un berenar que uns amics d'un rector van organitzar en aquest cerro per celebrar l'aniversari de la mare del sacerdot; el costum es va anar repetint any rere any fins a convertir-se en la romeria que avui es coneix.
Activitat
Festes patronals en honor de San Roque, durant les quals la població del municipi arriba a multiplicar-se fins a rondar els 6.000 veïns. Se celebren del 13 al 17 d'agost: el dia 15 es venera la Virgen de Agosto, el 16 a San Roque i el 17 a San Roquillo. El seu acte més singular és el toro de fuego, una carcassa de fusta amb carretilles que porta una persona al seu interior i que, un cop encesa la metxa, surt corrent darrere els veïns reunits a la plaza Mayor. Segons la tradició local, aquest costum va arribar a Barrax des de Mèxic a principis del segle XIX, introduïda per un indià de la localitat.
Activitat
El Festival de Cinema Paradiso de Barrax és un certamen nacional de curtmetratges que se celebra cada juliol en aquest petit municipi albacetenc des de 2005. Busca unir el cinema més innovador amb el més tradicional, donant cabuda a curtmetratges, cursos i tallers de creació audiovisual, i acostar a la població rural un tipus de cinema que d'una altra manera li resultaria desconegut. Per Barrax han passat títols com Miente, d'Isabel de Ocampo, primer premi el 2008 i guanyador del Goya l'any següent; Misterio, de Chema García Ibarra; o Aquel no era yo, d'Esteban Crespo, premi del públic el 2013 i nominat a l'Òscar el 2014. També han acudit al festival directors com Álvaro Pastor i Antonio Naharro, autors de la pel·lícula Yo también.
Fita
L'arxiu parroquial de Barrax conserva els seus registres més antics a partir de 1601, tot just una generació després que la venda de camí que va donar origen al poble obtingués terme propi i deixés de dependre d'Alcaraz.
Gastronomia
Rotllos de massa de farina, ou, oli i anís que es fregeixen en paella fonda i s'arrebossen en sucre. Es fan a casa per a les festes de Sant Roc i acompanyen la mistela i el cafè de les sobretaules llargues de l'estiu.