Poble
Municipi de la comarca de La Mancha del Júcar-Centro, a la província d'Albacete, que va rebre de Joan II cap al 1440 un primer títol de vila, perdut en les revoltes del marquesat de Villena i tornat pels Reis Catòlics el 1476; el seu terme, amb més de trenta mil hectàrees de vinya, és el major vinyar municipal de la Denominació d'Origen La Mancha, i a aquesta tradició es lliga la terrisseria de tenalles que explica un centre d'interpretació instal·lat en un antic forn. Al seu camp es va lliurar el 1836 una batalla de la Primera Guerra Carlina, i la resistència dels insurrectes d'octubre del 1934 li va valer el sobrenom de Numància de la Manxa.
Monument
Temple aixecat entre els segles XV i XVI que combina elements gòtics, renaixentistes i barrocs, i que presenta les línies colossals, de més de 2000 metres quadrats, d'una catedral inacabada, comparable a la d'Albacete; se n'atribueix la traça a Andrés de Vandelvira, autor segur de la portada sud, anomenada del Sol. De l'església primitiva gòtica es conserva la torre, de finals del segle XV, i una portada de traceria flamígera vinculada al mestre de la Trinitat d'Alcaraz. Destaca el seu retaule xurrigueresc, obra de Marcos de Evangelio de principis del segle XVIII, costejat amb donacions d'or del virrei del Perú Diego Morcillo Rubio de Auñón, natural de la vila. Declarat Monument Historicoartístic Nacional el 1977, presideix la Plaça Major de Villarrobledo.
Monument
Plaça Major de Villarrobledo, declarada Conjunt Historicoartístic. Està flanquejada per la Casa Consistorial del segle XVI i per l'església de San Blas.
Monument
La casa consistorial de Villarrobledo, a la plaça de Santiago Ramón y Cajal, coneguda com a plaça vella i declarada conjunt historicoartístic el 1972, té el seu origen en un magatzem de gra o pósit que van començar a aixecar al segle XIV els primers veïns arribats des del Villarejo de San Nicolás. La impressionant arcada renaixentista del segle XVI que s'obre a la plaça es va costejar amb les rendes de propis de la vila i va quedar acabada el 1599, segons resa una inscripció sobre l'entrada principal. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) amb categoria de Monument el 1991, va ser objecte d'una profunda restauració el 1992 dirigida pels arquitectes José María Pérez González, Peridis, i Alfredo Moreno Portillo.
Monument
Un dels temples històrics de Villarrobledo, inclòs entre els monuments d'interès del nucli antic juntament amb San Blas i el convent de Santa Clara.
Monument
Santuari dedicat a la patrona de Villarrobledo, la Mare de Déu de la Caritat, centre de la devoció local i de les seves festes patronals. Se situa al nord i nord-oest del nucli urbà, prop del cementiri, en una de les zones verdes més visitades del municipi, al costat del paratge on antigament s'extreia fang per a la terrisseria de tinalles.
Monument
El convent de Santa Clara de Villarrobledo (Albacete) és un monestir de clarisses que figura entre els principals monuments religiosos de la ciutat, juntament amb les esglésies de Sant Blai i Sant Sebastià. Es va aixecar entre els segles XVI i XVII, durant un dels períodes de major esplendor de la vila, quan es van construir també les Arcades de l'Ajuntament, el Rollo, els Pósitos i els convents de Sant Francesc, Sant Bernat i les Carmelites.
Monument
Museu instal·lat en un antic forn terrisser rehabilitat, on es conserven el forn de combustió, el de cocció i els espais de taller. Explica la cèlebre indústria de tenalles de Villarrobledo, lligada a l'elaboració del vi.
Monument
Espai museístic dedicat a la cultura del vi manxec i als cellers tradicionals de Villarrobledo, dins la Ruta del Vi de La Mancha.
Natura
Reserva botànica situada al terme de Villarrobledo que acull més de 160 espècies vegetals protegides. Està declarada microreserva i és el principal enclavament natural del municipi.
Natura
El Záncara, afluent del Guadiana, travessa l'extens terme municipal juntament amb el riu Córcoles, en un paisatge dominat per la vinya i el bosc mediterrani d'alzines, pins i savines.
Natura
Rambla estacional que en episodis de pluges torrencials es converteix en un curs d'aigua perillós. Les seves avingudes van provocar descarrilaments de tren el 1862 i el 1906.
Curiositat
El municipi conrea més de 30.000 hectàrees de vinya, cosa que li ha valgut el sobrenom de Vinya del Món. Amb 862 km2 és a més un dels termes municipals més extensos d'Espanya.
Curiositat
El subsòl argilós va permetre una indústria de tenalles famosa a tot Espanya i l'excavació de nombroses coves i cellers subterranis sota el nucli urbà, on es criava el vi.
Fita
La batalla de Villarrobledo es va lliurar el 20 de setembre de 1836, durant l'Expedición Gómez de la primera guerra carlina. Després d'ocupar Albacete, les tropes carlines de Miguel Gómez es van replegar a Villarrobledo en saber que el seu perseguidor, el general Isidro Alaix, havia rebut reforç d'hússars de Diego de León. Sense ser advertit, Alaix va atacar de matinada els carlins acantonats i els va desallotjar després d'un dur combat als carrers; es van refer a la Vega de San Cristóbal, al costat de l'ermita homònima, però els hússars els van posar en desordenada retirada cap a Osa de Montiel. Va ser el pitjor revés de Gómez en la seva expedició, amb enormes baixes, i el va obligar a renunciar a marxar sobre Madrid. Per aquesta victòria, Isidro Alaix Fábregas va rebre el títol de vescomte de Villarrobledo.
Curiositat
L'octubre del 1934 els insurrectes revolucionaris van prendre la ciutat i van resistir diversos dies a les forces d'ordre públic. L'historiador Manuel Tuñón de Lara va encunyar per això el sobrenom de Numancia de La Mancha.
Curiositat
Tomás de Torrejón y Velasco (Villarrobledo, 1644 - Lima, 1728) va ser compositor i organista espanyol del segle XVII, del període barroc, actiu al virregnat del Perú. Patge des de 1656 a la casa del comte de Lemos, futur virrei del Perú, amb qui va viatjar a Lima el 1667. Després de diversos càrrecs administratius i militars al servei del virrei, va ser nomenat el 1676 mestre de capella de la catedral de Lima, sent el primer titular sense ordes sacerdotals. Va elevar el villancet barroc espanyol a la seva màxima expressió a l'Amèrica colonial, component per a les grans celebracions del virregnat, i la seva fama es va estendre fins a Panamà i Guatemala. És una de les figures il·lustres de Villarrobledo, juntament amb el virrei del Perú Diego Morcillo Rubio de Auñón.
Curiositat
Diego Morcillo Rubio de Auñón (Villarrobledo, 3 de gener de 1642-Lima, 12 de març de 1730), religiós trinitari, és un dels personatges més destacats que va donar la vila: va arribar a ser bisbe de León de Nicaragua, de La Paz i arquebisbe de La Plata a Charcas, càrrec que va compaginar amb el de virrei interí del Perú el 1716 i, més tard, virrei titular entre 1720 i 1724. El 1723 va passar a ser arquebisbe de Lima, seu que va ocupar fins a la seva mort. Com a virrei va desenvolupar una administració solvent, va prendre mesures defensives davant els pirates anglesos John Clipperton i George Shelvocke i va haver de fer front a l'alçament dels indis araucans a la Governació de Xile el 1723. Va donar suport a la construcció del Monestir de les Trinitàries de Lima.
Curiositat
La vila va obtenir privilegi de vila cap al 1440 amb Joan II i de nou el 1476 amb els Reis Catòlics; el 1929 el rei Alfons XIII li va concedir el títol de ciutat.
Curiositat
Els molins de vent estan documentats a Villarrobledo des de 1675, any de la primera notícia sobre la seva existència, recollida en un gravat que il·lustra l'obra del primer historiador local; també els citen Francisco de la Caballería el 1751 i Morcillo i Valero el 1889. L'últim a funcionar va ser el de l'Era de Carrasco, que va deixar de moldre el 1936 i va ser desmantellat el 1941 malgrat els intents dels seus propietaris per reactivar-lo. La tradició molinera manxega de Villarrobledo és menys coneguda que la d'Alcázar de San Juan, Campo de Criptana o Consuegra, on es conserven més exemplars.
Activitat
El Carnaval de Villarrobledo, la festa més important del municipi albacetenc, té origen tardomedieval: ja el 1510 hi ha referències a mascarades de veïns, i el 1601 una carta del corregidor documenta una Màscara a Cavall amb curses de braus. Perdut el seu rastre al segle XVIII, reapareix el 1869 amb els balls del Casino Artístico y Literario, regulats per unes ordenances de 1873, juntament amb els populars Carnavales de Calle, amb veïns disfressats recorrent el nucli històric al so de charangas i fent les Visitas de Máscaras pels domicilis particulars. Declarat Fiesta de Interés Turístico Regional (distinció turística d'àmbit regional a Espanya) el 1986 i Nacional (d'àmbit estatal) el 2011, és una exaltació de l'enginy, la creativitat i la sàtira: durant deu dies milers de visitants participen a les desfilades i la festa nocturna.
Activitat
Viña Rock és un festival de música alternativa que se celebra cada any a Villarrobledo (Albacete) el cap de setmana previ a l'1 de maig, congregant desenes de milers de persones al seu recinte. Nascut el 1996 com a Festival de Arte Nativo, el 2007 l'empresa organitzadora va intentar traslladar-lo a Benicàssim, però l'Audiencia Provincial de València va reconèixer a l'Ajuntament de Villarrobledo la titularitat de la marca Viña Rock, que des de llavors torna a celebrar-se a la localitat manxega, organitzat pel mateix consistori. Està considerat un dels festivals més importants d'Espanya, juntament amb cites com el Primavera Sound de Barcelona, el FIB de Benicàssim, el Mad Cool de Madrid, el BBK Live de Bilbao o el Resurrection Fest.
Activitat
La Setmana Santa de Villarrobledo, declarada d'Interès Turístic Regional l'octubre de 2008, viu avui una època de gran esplendor gràcies a la restauració de passos i imatges i a la incorporació de peces noves. Les seves processons destaquen per la sobrietat i enfonsen les seves arrels en confraries documentades des del segle XVI. Entre les seves talles destaquen el Crist Jacent, obra cabdal de l'escultor valencià Vicente Tena Cuesta, que li va valer el Premi Nacional d'Escultura el 1950; el Crist dels Màrtirs, de 1940, del madrileny Enrique Cuartero; el Crist de les Injúries, imatge anònima del segle XIX rescatada durant la Guerra Civil; i el Jesús de Medinaceli, obra de Sixto Alberti de 1946. Els trons, de grans dimensions i daurats en or o plata, són majoritàriament obra dels escultors locals Jesús Castellanos i Paco Calero. Totes les imatges processionals estan tallades en fusta.
Activitat
Celebrada de manera continuada des del 1845, reuneix les famílies al voltant de competicions esportives, teatre, concerts i festeigs taurins.
Activitat
Celebració en honor de sant Blai, titular de l'església major de la ciutat, dins del calendari festiu que inclou també San Antón, San Sebastián i el Dulce Nombre.
Fita
Joan II de Castella va concedir cap al 1440 per primera vegada el títol de vila al Robledo de la Vega, fins aleshores llogaret depenent de la terra d'Alarcón; el privilegi es va perdre en les revoltes del marquesat de Villena i es va haver de renovar dècades després.
Fita
Isabel i Ferran van tornar a atorgar el 1476 la condició de vila, ara amb el nom de Villa de Villa-Robledo de la Vega, en ple desmantellament del poder dels Pacheco; sobre aquell terme va créixer la major vinya municipal d'Espanya.
Gastronomia
El terme de Villarrobledo, amb més de trenta mil hectàrees de vinya, és la major vinya municipal de la major zona vitícola delimitada del món; airén per als blancs i cencibel per als negres dominen els seus ceps de secà.