Poble
Municipi de la comarca de Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel, a la província d'Albacete, última aldea a desgajar-se de l'alfoz d'Alcaraz, ja a finals del segle XVII, i el nom del qual s'atribueix als ballesters de l'exèrcit d'Alfons VIII que es van assentar vora el brollador del Pozo Viejo. La seva plaça va ser de les primeres d'Espanya a dir-se de la Constitució, el 1837, i la presideix l'edifici municipal del 1808; conserva també l'església de Sant Llorenç Màrtir, iniciada entre els segles XIV i XV, i l'ermita gòtica tardana de Villalgordo, amb pica baptismal visigoda.
Monument
Temple iniciat entre els segles XIV i XV i reformat al XVI, amb nau única de voltes de creueria estrellada i torre campanar de 1770. Va patir greus danys durant la Guerra Civil.
Monument
Una de les primeres places de la província d'Albacete que va adoptar aquest nom, el 1837. La presideix l'edifici municipal de 1808, amb un porxo de doble arc central que comunica amb l'església i balcó corregut rematat per la torre del rellotge.
Monument
Ermita gòtica tardana de tres arcs ogivals i volta de creueria, la fundació de la qual la tradició atribueix a Alfons VIII després de la conquesta d'Alcaraz. Conserva una pila baptismal visigòtica i restes de retaule barroc.
Natura
Zones humides del terme, entre elles les llacunes de Villaverde i de l'Arquillo, al costat d'extensos savinars i planes inundables on crien les avutardes. La llacuna de Villaverde s'alimenta de les fonts conegudes com a ulls de Villaverde, i l'aigua de la de l'Arquillo, per les seves bones condicions minerals, és embotellada per l'empresa murciana El Pozo. Entre les planes de l'entorn hi ha la del Conchel, la de Peribáñez, la de Guardaaperos, la de Las Encebras, la del Espino i la de La Pastora. Els savinars, no fa gaire en perill de desaparició, acullen l'avutarda, la major au voladora del món.
Natura
Enclavaments salins i llacunars del terme d'El Ballestero (Sierra de Alcaraz i Campo de Montiel, Albacete), integrats al Parque Natural de las Lagunas de Ruidera. La Laguna Blanca, situada a uns 870 metres d'altitud, rep les aigües del riu Pinilla i de vegades es comporta com una bassa o llacuna deu, cedint aigües sorgents en èpoques de pluges extraordinàries; pot arribar a assecar-se en períodes de sequera.
Activitat
La Pascua de Mayo és la primera festa de l'any a El Ballestero, a la comarca de la Sierra de Alcaraz i Campo de Montiel, i se celebra el diumenge de Pentecosta, quaranta dies després del de Resurrecció. Aquell diumenge es porta en romeria la patrona, la Virgen de la Encarnación, fins a l'ermita de Villalgordo, construïda per Alfons VIII després de la reconquesta de les terres d'Alcaraz, d'estil gòtic tardà, amb tres arcs ogivals, un creuer de volta senzilla, restes d'un retaule barroc i elements visigòtics com capitells i pica baptismal. Un cop allà se celebra un àpat a base de carn de xai obert a tot el poble.
Activitat
Antiga tradició, una de les més arrelades de la província, en què una persona coberta amb túnica i caputxa blanques recorre el poble en silenci, casa per casa, recollint donatius per a l'església. Se celebra cada 28 de desembre, i qui hi participa sol fer-ho per una promesa o en agraïment a la Verge.
Curiositat
Un plet de termes amb El Bonillo es va resoldre, segons la tradició, amb un concurs de jota celebrat a la Plaza Mayor de Madrid. El Ballestero va guanyar i es va endur la campana anomenada La Gambeta de San Miguel de Susaña.
Curiositat
Segons recull Alfons X, el topònim procedeix dels ballesters de l'exèrcit d'Alfons VIII que, després d'un intent de conquesta d'Alcaraz, es van assentar vora la deu del Pozo Viejo.
Fita
El Ballestero va ser l'últim llogaret a desgajar-se de l'alfoz d'Alcaraz, ja a finals del segle XVII. Amb ell es va tancar un procés d'emancipacions que havia començat segle i mig abans i que va deixar la vella ciutat reduïda al seu terme.