Poble
Mequinenza és una vila saragossana del Baix Cinca, coronada pel seu castell gòtic, situada a la confluència dels rius Ebre i Segre, que poc abans ja ha rebut les aigües del Cinca, a l'extrem oriental de la província, al costat dels límits amb Osca i Lleida. El seu terme, de 307,45 km², té 2.236 habitants (INE 2025) i pertany a la Franja de Aragón, zona de parla catalana. El castell té origen en un assentament defensiu del segle VIII dels miknasa, tribu berber que va donar nom al poble. La vila es troba entre els embassaments de Mequinenza, conegut com a Mar de Aragón i construït entre 1957 i 1964, i el de Ribarroja. Al febrer se celebren les festes de San Blas i Santa Águeda, amb un concurs de disfresses d'Interés Turístico de Aragón (declaració turística oficial d'interès a Aragó).
Monument
Un dels exemples més importants d'arquitectura gòtica d'Aragó, antiga fortalesa musulmana presa per Ramon Berenguer IV i transformada en palau-castell pels Montcada.
Monument
L'església parroquial de Mequinenza, dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, s'alça a la vora de l'embassament de Ribarroja. Carles IV en va autoritzar la construcció el 1802, amb projecte de l'arquitecte José de Yarza en estil renaixentista; les obres es van iniciar l'any següent i es van perllongar fins al 1808. El municipi conservava a més dues altres capelles, l'ermita dels sants Cosme i Damián i l'ermita de Santa Agatoclia.
Natura
L'embassament de Mequinenza, conegut com a mar d'Aragó, es va formar el 1966 en represar l'Ebre a prop d'aquesta localitat de la província de Zaragoza, poc després que el riu rebi les aigües del Segre i del Cinca. És el major embassament d'Aragó, amb 7540 hectàrees de làmina d'aigua i un volum de 1530 hm³, destinat a la producció d'energia elèctrica. Té una amplada mitjana de 600 metres i una profunditat que supera els 60, i està tancat per una presa de 79 metres d'alçada recolzada a les serres de Montenegre i de La Huerta. Les seves aigües neguen també part dels termes de Fraga, Caspe, Chiprana, Sástago i Escatrón, i arriben a servir de límit entre les províncies d'Huesca i Zaragoza.
Activitat
Festes de San Blas i Santa Águeda de Mequinenza, al febrer, amb un concurs de disfresses artesanals declarat Festa d'Interès Turístic d'Aragó.
Activitat
Les festes d'hivern de Mequinenza, a la comarca del Baix Cinca (Zaragoza), es celebren al febrer en honor de Sant Blai i Santa Àgueda. El seu acte més destacat és un concurs de disfresses d'elaboració artesanal, declarat Fiesta de Interés Turístico de Aragón (distinció oficial per a festes d'interès turístic a l'Aragó), en el qual els mateixos veïns confeccionen els seus vestits. És una de les cites més singulars del calendari festiu del poble, que en ple hivern reuneix la localitat entorn d'aquesta tradició d'enginy i treball manual.
Monument
El Museu d'Història de Mequinenza forma part del complex dels Museus de Mequinenza, a l'avinguda María Quintana, i ocupa l'antic Grup Escolar María Quintana, un edifici de 1927 obra de Jorge Gallegos i Antonio Flórez, de planta en forma d'E, construït en carreu i cobert amb teula àrab. El seu recorregut repassa la història del municipi i el seu vincle amb els tres rius que conflueixen a la localitat —Ebre, Segre i Cinca— i el seu paper estratègic, coronat pel castell. Dedica un apartat a l'abandonament i trasllat del Pueblo Viejo després de la construcció de l'embassament de Ribarroja, i acull l'Espacio Moncada, dedicat al patrimoni literari, fotogràfic i pictòric de l'escriptor Jesús Moncada.
Natura
L'embassament de Mequinenza inunda el llit de l'Ebre al seu pas pel Baix Cinca saragossà, a la confluència amb els rius Segre i Cinca, l'anomenat Aiguabarreig. Construït el 1966, és el pantà més gran d'Aragó, amb 7540 hectàrees de làmina d'aigua i 1530 hm³ de capacitat. Conegut com a mar d'Aragó, alberga més de 50 milions de peixos, sobretot carpa, carpí i alburn, a més de silur i black bass, i acull cada any més de 30 competicions de pesca, entre elles el Campionat Nacional. També és escenari de piragüisme, vela i motonàutica.
Natura
El mirador sobre la confluència de l'Ebre i el Segre es troba al castell de Mequinenza, fortalesa gòtica de finals del segle XIV i principis del XV aixecada per la família Moncada al capdamunt d'un turó on també conflueix el Cinca, al límit entre Aragó i Catalunya. El recinte conserva sis torres rectangulars i una setena pentagonal afegida al segle XVII. Per la seva posició estratègica va ser escenari d'episodis com el captiveri de Carles II d'Anjou el 1288 o la seva presa pel general francès Suchet durant la Guerra del Francès, el 1810; després va servir com a caserna militar durant el segle XIX i va ser restaurat per l'arquitecte Adolfo Florensa el 1959. Avui és propietat municipal i es visita amb guia.
Activitat
Fira de la pesca esportiva de Mequinenza, referent europeu de la pesca del silur.
Curiositat
L'1 de febrer de 1984 es va signar a Mequinenza la Declaració de Mequinenza, document subscrit pels alcaldes de disset municipis catalanoparlants d'Aragó juntament amb el conseller de Cultura José Bada Paniello, que reivindicava el català com a llengua pròpia de la Franja Oriental i rebutjava denominacions com chapurreau per referir-s'hi. Demanava que es pogués ensenyar com a assignatura optativa a les escoles, cosa que es va aconseguir l'1 d'octubre de 1985 mitjançant un conveni entre el Govern d'Aragó i el Ministeri d'Educació. Lleis posteriors, del 2009 i el 2013, van reconèixer el català i l'aragonès com a llengües pròpies de la comunitat, encara que no sense polèmica sobre la seva denominació oficial.
Monument
El nucli històric de Mequinenza ocupava la riba esquerra de l'Ebre, a la confluència amb el Segre i el Cinca, amb un traçat urbà d'origen musulmà. La construcció dels embassaments de Mequinenza i Riba-roja va obligar a abandonar la vila mil·lenària: cap al 1974 la majoria dels seus veïns ja s'havien traslladat al nou nucli aixecat quilòmetres més enllà. De l'antiga escola María Quintana, de 1929, un dels pocs edificis que es van salvar, avui hi són els Museus de Mequinenza. Les restes del casc antic, per sobre de la cota de l'aigua, es poden visitar com un parc de la memòria a l'aire lliure.
Activitat
Fira dedicada a la pesca del silur a l'embassament de Mequinenza.
Fita
El 15 de maig de 1810 les tropes franceses del general Suchet van iniciar l'atac a la fortalesa de Mequinenza, clau per al control de l'Ebre. La guarnició va capitular el 8 de juny i el nom de la plaça va quedar gravat a l'Arc del Triomf de París.
Fita
La conca lignitífera de Mequinenza es va explotar de manera intensiva des de finals del segle XIX. La Carbonífera del Ebro, fundada el 1880, va atreure miners de tot Espanya: la població va passar d'uns 2.400 habitants el 1900 a més de 4.200 el 1920.
Fita
El juliol i l'agost de 1938, durant la batalla de l'Ebre, les unitats republicanes que van creuar el riu davant de Mequinenza van quedar atrapades a la posició d'Auts. El sector es va saldar amb unes tres mil baixes i va ser un dels pitjors desastres de l'ofensiva.
Fita
Les preses de Mequinenza i Riba-roja, construïdes entre 1957 i 1974, van obligar a enderrocar el nucli antic i traslladar els veïns a un poble nou. L'escriptor Jesús Moncada va convertir aquella desaparició en matèria literària a Camí de sirga.