Poble
Fraga és la capital del Baix Cinca, al sud-est de la província d'Osca, amb 15.250 habitants (INE 2021), a la confluència de les tradicions aragoneses i catalanes pròpies de la Franja. Situada en l'últim tram de la vall del riu Cinca, sobre les terrasses fluvials del qual s'estén el terme, limita al sud amb l'Ebre, embassat a l'embassament de Mequinenza. La ciutat es divideix entre el nucli històric, al costat del riu, i Las Afueras o Fraga la Nueva, construïda des de mitjan segle XX, unides per dos ponts. L'origen de la població podria ser preromà, tot i que els jaciments documentats, com el del Barranco de Monreal, es remunten a l'edat del bronze, entre el 1800 i el 1500 aC.
Monument
Torre del nucli antic de Fraga, la Medina Afraga que Ramón Berenguer IV va conquerir el 24 d'octubre de 1149 com a última plaça musulmana del baix Cinca, després de la caiguda de Lérida i Mequinenza.
Monument
Torre de Fraga dedicada a Santa Quiteria, situada en un petit altiplà a uns cinc quilòmetres al nord de la població. Conserva una base de pedra de carreu de planta rectangular i uns tres metres d'alçada, sobre la qual s'alcen restes de murs de tàpia de fins a deu metres, amb forats regulars dels antics encofrats. Va tenir funció defensiva, com mostra el fossat de tres metres que l'envolta per l'est, i es considera més probable que la seva construcció original sigui d'època islàmica, del segle XII. Al seu entorn es troba el jaciment ibèric del Pilaret de Santa Quiteria i, al costat del riu, l'antiga vil·la romana de Villa Fortunatus. Fraga, per la seva fidelitat a Felip V durant la Guerra de Successió, va rebre els títols de vencedora i fidelíssima i una flor de lis al seu escut.
Natura
Tram final del riu Cinca, que conforma juntament amb Monzón, Fraga i el seu entorn una rica regió agrícola, a més de ser ric en jaciments arqueològics. Amb un recorregut total de 191 quilòmetres i una conca de 9.699 km², el Cinca desemboca al Segre a Masalcorreig, per assolir poc després l'Ebre a Mequinenza.
Curiositat
Nom amb què es coneix l'Aragó catalanoparlant, la franja oriental de la comunitat limítrofa en la major part amb Catalunya, de la qual Fraga n'és el nucli principal. El terme, d'ús recent, té el seu precedent el 1929, quan el geògraf Pau Vila el va anomenar Marques de Ponent; filòlegs com Joan Coromines van emprar després noms com Marques d'Aragó o Catalunya aragonesa. La denominació Franja es va generalitzar durant la Transició, i el 1985 l'Institut d'Estudis Catalans va fixar Franja de Aragón com a forma acadèmica, mentre que Franja de Poniente quedava associada a àmbits polítics. Des del mateix Aragó s'han usat també els noms d'Aragón Oriental o Comarcas Orientales.
Natura
Extensa horta regada pel Cinca i l'Ebre, aquest últim regulat per l'embassament de Mequinenza, coneguda com el paradís de la fruita d'Aragón. Els musulmans ja van crear a l'edat mitjana una xarxa de regadiu que va donar fama i riquesa a aquestes terres, famoses antigament per les seves figues. Avui predominen les plantacions de préssec i poma juntament amb hortes d'hortalisses, mentre l'olivera i l'ametller es mantenen als vessants i el gira-sol guanya terreny a les zones altes de reg més recent.
Natura
Punt de trobada dels rius Cinca i Segre a prop de Fraga, a l'extrem oriental del Bajo Cinca.
Activitat
Festes del Pilar de Fraga, el 12 d'octubre; el 23 d'abril se celebra el Día de la Faldeta, declarat Festa d'Interès Turístic d'Aragó el 2003 i coincident amb el Día de Aragón.
Activitat
Fraga celebra San Antón el 16 de gener, amb la tradicional foguera on es rosteixen patates, dins d'un calendari festiu que inclou també San Valero de Velilla (29 de gener) i Carnaval al febrer.
Monument
Ermita del terme de Fraga.
Curiositat
Melocotón de Calanda conreat també a l'horta del Bajo Cinca, producte agrícola de referència. Els terrenys de la vall del Cinca al voltant de Fraga són de regadiu des d'antic, amb plantacions de presseguers i pomeres al costat d'hortes de verdures.
Activitat
Fraga celebra el Festival de la Fruta Dulce, a l'agost (coincidint amb San Bartolomé, el 24), amb degustacions en bars i restaurants, zona d'artesans i activitats per promocionar la fruita d'os del Bajo Cinca; no es tracta de MercoFraga, que és una llotja diària de preus, sinó d'un festival gastronòmic organitzat per l'ajuntament.
Activitat
Sota el nom de Festival de la Fruta Dulce, Fraga celebra a finals d'agost des de 2013 una fira dedicada al préssec i la fruita de la vega del Cinca, amb degustacions i activitats gastronòmiques; la varietat local Sweet Cap va protagonitzar el 2011 l'últim plat servit a El Bulli.
Monument
L'ajuntament de Fraga s'assoma a la plaça d'Espanya, al costat del monument a la Dona de Faldetes, obra del ceramista José Arellano de 1982 que recorda les dones que baixaven al Cinca a rentar i a buscar aigua.
Monument
Espai museístic de Fraga dedicat a la cultura i la llengua de la Franja de Aragón, el territori catalanoparlant de l'orient aragonès que limita amb Catalunya. El terme, encunyat el 1929 pel geògraf Pau Vila com a Marcas de Poniente, va ser adoptat com a Franja de Aragón per l'Institut d'Estudis Catalans el 1985. Fraga, capital de la comarca del Bajo Cinca, s'assenta a l'últim tram de la vall del riu Cinca.
Monument
Pont penjant construït entre 1845 i 1847 sobre el Cinca al seu pas per Fraga; es va enfonsar parcialment el 1852 i van morir dotze persones. El pintor Jenaro Pérez Villaamil el va retratar el 1850 en una vista de la ciutat.
Fita
El 17 de juliol de 1134 la cavalleria almoràvit va trencar el setge que Alfons I d'Aragó havia posat a Fraga. El rei va perdre tres bisbes i bona part de la seva host, es va retirar a Saragossa i va morir cinquanta-quatre dies després sense deixar descendència.
Fita
El 24 d'octubre de 1149 Ramon Berenguer IV va prendre Fraga, l'última plaça musulmana del baix Cinca, després de la caiguda de Lleida i Mequinenza. La medina, cèlebre per les seves hortes i les seves defenses, va quedar com a plaça fronterera disputada entre Aragó i Catalunya.
Fita
Per mantenir-se al costat de Felip V durant la Guerra de Successió (1701-1714), Fraga va rebre el títol de ciutat i els qualificatius de vencedora i fidelíssima, a més de la flor de lis que va incorporar al seu escut. La vila havia estat ocupada i saquejada durant la contesa.
Gastronomia
Torta rectangular cuita al forn, elaborada amb massa fina coberta de codony i nous, amb una variant de poma i ametlla. És la llaminadura identitària de la ciutat i compta amb el segell C de Qualitat Alimentària del Govern d'Aragó, distintiu que ostenta des de 1994. Es pot trobar a les pastisseries de Fraga, on el codony es talla en làmines fines que s'alternen amb capes de massa abans de coure-la al forn.