Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Seròs

Què veure i què fer a Seròs (Segrià, Lleida): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Seròs és cada lloc

Pobles a prop de Seròs

Què veure a Massalcoreig 4,3 km · 1 lloc
Què veure a Aitona 5,4 km · 6 llocs
Què veure a Torrente de Cinca 6,6 km · 7 llocs
Què veure a la Granja d'Escarp 6,9 km · 2 llocs
Què veure a Fraga 8,3 km · 20 llocs
Què veure a Soses 10 km · 2 llocs
Què veure a Torres de Segre 12 km · 2 llocs
Què veure a Sarroca de Lleida 13 km · 2 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Segrià › Seròs

Què veure i què fer a Seròs

Seròs
Poble
Seròs és un municipi del Segrià, a Lleida, a la dreta del riu Segre en el seu tram encaixat del Baix Segre, prop del límit amb Aragó. Té 1.954 habitants (INE 2025). El territori s'habita des de començaments de l'edat del bronze, i en el seu terme hi ha les necròpolis de camps d'urnes de Roques de Sant Formatge i Pedrós i el poblat amb església paleocristiana i visigoda del Bovalar, un dels jaciments més importants d'aquesta època a Catalunya. Al centre s'alça l'església parroquial de Santa Maria, barroca, de 1745, al costat de l'antic palau dels Montcada. A dos quilòmetres hi ha la casa trinitària d'Avingaña, segles XIII-XIX, la primera del seu orde a la península. La vila va pertànyer a la corona fins al 1212, quan va passar als Montcada d'Aitona.
Basílica paleocristiana del Bovalar
Monument
El jaciment del Bovalar, al terme de Seròs, aplega les restes d'un poblat i una basílica paleocristiana i visigoda en ús entre els segles IV i VIII, declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). La basílica, de planta rectangular de 26 per 12,3 metres i dividida en tres naus amb columnes, es va aixecar a finals del segle IV. Excavat des de 1968 arran del seu descobriment el 1943, el jaciment ha donat un baptisteri de planta quadrada rematat per un cimbori sobre columnes, un encenser de bronze amb cadenes, un recipient copte per a vi consagrat, deu triens visigots de monarques com Ègica, Vitiza i Àkhila, i abundant ceràmica. El poblat i la basílica van ser destruïts per un incendi després de la invasió musulmana, després de 713-714.
Torre de els Moros
Monument
Torre de guaita al terme de Seròs.
Casal palau dels Marquesos d'Aitona
Monument
Casa palau renaixentista de Seròs, al Segrià, declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). És un edifici de grans dimensions disposat en cantonada, amb planta baixa, pis primer i golfes, de compartimentació interior complexa; destaca l'escala principal, a la qual s'accedeix per dos arcs carpanells. L'exterior conserva la imatge primitiva malgrat les modificacions, amb finestres rectangulars a la planta baixa i al pis primer i, a les golfes, una galeria d'arcs una mica rebaixats; té dues portes, una adintellada i una altra d'arc rebaixat amb un escut. L'obra és de carreus de pedra escairada a la part baixa del mur i de maó a la resta. Va ser en origen residència dels Montcada, i més tard es va dividir en quinze pisos de lloguer.
Final del poblat del Bovalar
Fita
L'assentament visigot del Bovalar, vora el Segre a Seròs, va ser destruït per un incendi cap a l'any 713, coincidint amb la conquesta musulmana. Les monedes d'Àquila II trobades entre les runes permeten datar l'abandonament amb precisió.