Poble
Aínsa-Sobrarbe, antiga capçalera del comtat de Sobrarbe, és un municipi de la comarca altaragonesa de Sobrarbe, a la província de Huesca, amb capital a la vila d'Aínsa, el casc històric de la qual va ser declarat Conjunto Histórico-Artístico (categoria de protecció patrimonial per a conjunts històrics, avui integrada al Bien de Interés Cultural) el 1965. El municipi actual va sorgir el 1976 de la fusió dels antics municipis d'Aínsa i Alto Sobrarbe, i exerceix de capital comarcal juntament amb Boltaña. El seu extens terme, de 284,8 km² i 2.315 habitants, s'articula entre los valles de los ríos Ara y de la Nata, que desemboquen al Cinca a l'alçada de l'embalse de Mediano, i una successió de sierras a l'oest i al sud, entre elles la sierra de Sevil, ja propera a la sierra de Guara. Forma part del Geoparque Mundial Unesco Sobrarbe-Pirineos i del Parque Natural de la Sierra y los Cañones de Guara.
Monument
Castillo de Aínsa, al Pirineu, província de Huesca, les restes del qual —entre elles la Torre del Tenente— s'alcen a l'oest de la Plaza Mayor, sobre el promontori on neix la vila, a la confluència dels ríos Cinca y Ara. El seu origen es remunta al segle XI, quan va formar part de la línia defensiva cristiana que arribava fins a Abizanda, i es va convertir en el nucli de la capital del comtat de Sobrarbe, integrat primer al regne de Nájera-Pamplona i després al d'Aragón. El 1124 Alfonso I el Batallador va atorgar a la vila la carta de poblament amb el fuero de Jaca. La importància de la plaça va portar a concebre també la propera iglesia de Santa María amb fins defensius, com mostren les espitlleres de la seva torre. Tot el casc històric va ser declarat Conjunto Histórico-Artístico (categoria de protecció patrimonial per a conjunts històrics, avui integrada al Bien de Interés Cultural) el 1965.
Monument
Plaça porticada medieval, cor del Conjunto Histórico-Artístico (categoria de protecció patrimonial per a conjunts històrics, avui integrada al Bien de Interés Cultural) d'Aínsa, declarat com a tal el 1965. Es forma al punt on conflueixen la calle Mayor i la calle Santa Cruz, i està envoltada de porxos a banda i banda, presidida per l'edifici de l'ajuntament i amb vistes al castell. Sota aquests porxos es conserven antics trulls comunitaris on es premsava el raïm. La plaça conserva el traçat urbà medieval típic del casc antic d'Aínsa i avui funciona com a principal espai de trobada de la localitat, molt visitada dins del turisme rural del Sobrarbe.
Monument
Església romànica del recinte emmurallat d'Aínsa, construïda després de la carta de poblament que Alfonso I el Batallador va concedir a la vila el 1124 amb el fuero de Jaca, privilegi que va convertir el burg del castell en capçalera econòmica del Sobrarbe. Coneguda també com a col·legiata de Santa María, és dels exemples més destacats del romànic aragonès de la comarca; es va iniciar a finals del segle XI i es va consagrar el 1181, i el claustre s'hi va afegir al segle XIV. La portalada sud llueix quatre arquivoltes sobre columnes de capitells geomètrics i un crismó sobre la clau; sota el presbiteri s'obre una cripta de tres naus i divuit columnes, destruïda a la Guerra Civil i reconstruïda després. La torre, de trenta metres i cinc cossos, és el seu element més característic.
Monument
Centre dedicat a la geologia del Geoparc Mundial de la UNESCO Sobrarbe-Pirineos.
Curiositat
Les chiretas són budells de xai farcits d'arròs rodó, cor, pulmó i espècies, julivert, all, una mica de canyella, sal i pebre, cosits i coïts en brou durant una hora; se serveixen calents acabats de fer, tot i que també es preparen freds, tallats i a la planxa, o en potatge de cigrons. El seu nom ja apareix en textos del segle XV, i tradicionalment s'elaboraven a les matances familiars de xais, amb variants al Pallars, Sobrarb, Somontano i Ribagorça. Les migas aragoneses, per la seva banda, es preparen amb pa dur, cansalada fresca, llonganissa, all i pebre vermell, i se serveixen acompanyades de raïm.
Curiositat
Recreació de l'històric ofici dels navaters, que baixaven troncs flotant pel riu Cinca fins a Aínsa.
Curiositat
La Morisma d'Aínsa (Osca) és una representació de teatre popular que se celebra els anys parells, l'últim diumenge d'agost. Escenifica la reconquesta de la vila pels exèrcits cristians, ajudats, segons la llegenda, per l'aparició d'una creu de foc sobre una carrasca. La tradició es vincula a la conquesta de la fortalesa pel rei García Jiménez l'any 724, episodi fundacional que la representació reviu davant el públic cada dos anys.
Activitat
Les festes patronals d'Aínsa se celebren entorn del 14 de setembre en honor a la Exaltación de la Santa Cruz, amb música, teatre, tradicions, activitats infantils i gastronomia pel centre històric. L'advocació recorda la llegenda segons la qual, al promontori on s'assenta la vila, va aparèixer una creu de foc sobre una carrasca que va afavorir la victòria de les tropes de García Jiménez sobre els musulmans; en memòria d'aquell prodigi es va aixecar el 1665, al costat del castell, el templet de la Cruz Cubierta, i des de llavors la carrasca coronada per una creu figura a l'escut de la vila.
Fita
Alfons I el Bataller va atorgar el 1124 a la vila carta de poblament i el fur de Jaca per reforçar la defensa de la frontera i atreure mercaders; el privilegi va convertir el burg del castell en cap econòmic del Sobrarbe.
Gastronomia
El fong es cull a l'hivern amb gos als carrascars de la comarca i se celebra cada primer cap de setmana de febrer amb una fira al pati d'armes del castell, amb concurs de cerca i tapes de tòfona fresca.