Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a El Pueyo de Araguás

Què veure i què fer a El Pueyo de Araguás (Sobrarbe, Huesca): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de El Pueyo de Araguás és cada lloc

Monestir de San Victorián 5,2 km
Castell de Samitier 16 km

Pobles a prop de El Pueyo de Araguás

Què veure a Labuerda 2,4 km · 4 llocs
Què veure a Aínsa-Sobrarbe 3,3 km · 11 llocs
Què veure a Laspuña 7 km · 4 llocs
Què veure a Boltaña 7,8 km · 6 llocs
Què veure a Tella-Sin 12 km · 4 llocs
Què veure a La Fueva 12 km · 6 llocs
Què veure a Puértolas 12 km · 6 llocs
Què veure a Palo 15 km · 3 llocs

Espanya › Aragó › Huesca › Sobrarbe › El Pueyo de Araguás

Què veure i què fer a El Pueyo de Araguás

El Pueyo de Araguás
Poble
El Pueyo de Araguás és un municipi de la província de Huesca, a la comarca de Sobrarbe, entre el valle del Cinca i el de La Fueva, amb 180 habitants (INE 2025) repartits entre la localitat homònima i nuclis com Araguás i San Victorián de Asán. El poble conserva la fisonomia d'un indret sobrarbense de fa segles, amb cases tradicionals al voltant d'un carrer central i entrada defensada per sota de l'església; la Casa Coronas, de 1549, és la més antiga coneguda de la comarca. Alberga el monestir de San Victorián, un dels més antics d'Espanya i centre espiritual del Sobrarbe medieval des que l'ermità italià que li dona nom hi va ser enterrat; al seu terme s'alcen també les ruïnes del castillo de Samitier, sobre el desfiladero de Entremón.
Monestir de San Victorián
Monument
El Reial Monestir de San Victorián es troba a la localitat de Los Molinos, al terme d'El Pueyo de Araguás (Sobrarbe, Osca), a 1.200 metres d'altitud als vessants de la serra Ferrera. Alguns investigadors situen el seu origen al segle VI, sota el nom de San Martín de Asán, vinculat a l'ermità italià san Victorián, cosa que el convertiria en el monestir més antic de la península, tot i que documentalment només es pot confirmar des del segle X. Va arribar a ser, segons la tradició, panteó dels reis de Sobrarbe, i sota Sanç Ramires va viure un gran impuls constructiu com a garant del poder reial a la zona. La major part de les construccions conservades daten del segle XVI. Desamortitzat el 1835, als anys cinquanta del segle XX va ser buidat dels seus béns mobles, repartits entre la catedral de Barbastre i altres esglésies de la comarca.
Festes de El Pueyo de Araguás
Activitat
Festes patronals d'El Pueyo de Araguás en honor de Santa Engràcia, la festa major de la qual se celebra el 16 d'abril, al costat del Monestir de San Victorián, del qual va dependre antigament l'església parroquial de la Santa Creu del poble i que va ser el centre monàstic més poderós del Sobrarbe i la Ribagorça. El calendari festiu local es completa amb les fogueres de Sant Blai, el 3 de febrer, i la romeria a l'ermita de Santa Anna, el 26 de juliol.
Castell de Samitier
Monument
El castell de Samitier s'alça al Tozal de Samitier, a dos quilòmetres del poble del mateix nom, sobre l'estret del Cinca conegut com l'Entremón, al Sobrarbe oscenc. Va formar part del sistema de fortificacions de la frontera cristiana davant dels territoris musulmans i va tenir un paper militar durant les campanyes de la vall del Cinca, entre elles la de Barbastre de 1063-1064; la seva església, dedicada a Sant Emeteri i Sant Celedoni, d'estil romànic, està documentada des de 1055. Del conjunt es conserven una torre hexagonal d'almenys dues plantes, amb espitlleres a les seves façanes, un aljub i una torre albarrana avançada, situada 500 metres més enllà, que servia de guaita. Avui es troba en gran part en ruïnes, i va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2006.
La mort de sant Victorià a Asán
Fita
Cap a mitjan segle VI va morir i va ser sepultat a San Martín de Asán l'eremita italià sant Victorià, que havia governat el cenobi; la seva tomba va convertir el monestir en centre polític i espiritual del Sobrarb durant tota l'edat mitjana.