Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Aitona

Què veure i què fer a Aitona (Segrià, Lleida): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

Quan anar a Aitona: calendari de festes

Març: Festa de la Floració (1-22 de març)

A quina distància del centre de Aitona és cada lloc

Pobles a prop de Aitona

Què veure a Soses 5,1 km · 2 llocs
Què veure a Seròs 5,4 km · 5 llocs
Què veure a Torres de Segre 6,4 km · 2 llocs
Què veure a Massalcoreig 9,1 km · 1 lloc
Què veure a Sarroca de Lleida 9,4 km · 2 llocs
Què veure a Alcarràs 9,4 km · 4 llocs
Què veure a Fraga 9,4 km · 20 llocs
Què veure a Torrente de Cinca 11 km · 7 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Segrià › Aitona

Què veure i què fer a Aitona

Aitona
Poble
Aitona és una vila del Segrià, a Lleida, amb 2.591 habitants, cèlebre per la floració dels seus presseguers a finals d'hivern. El seu nom prové del castell sarraí que va donar origen al poble, esmentat el 1120 i conquerit el 1145 pel comte Ermengol VI d'Urgell; durant tota l'edat mitjana la majoria dels seus habitants van ser musulmans, amb un règim jurídic propi vigent fins a la seva expulsió el 1610. El 1233 el senyoriu va passar a la família Montcada, que el 1581 va obtenir el marquesat d'Aytona. Del castell, avui en ruïnes, en queden restes sobre el turó que domina la vila; a prop del centre s'alça el santuari romànic de Sant Joan de Carratalán, documentat des de 1168, aixecat sobre una antiga mesquita. L'església parroquial de Sant Antolí, de façana barroca, és del segle XVIII.
Castell de Aitona
Monument
Castell termenat que dona nom al municipi d'Aitona, al Segrià. D'origen musulmà, el 1120 l'alcaid ibn Hilal de Lleida el va cedir al comte Ramon Berenguer III, i entre 1145 i 1149 va ser conquerit definitivament pels cristians. El 1212 va passar a la família Montcada, que el va utilitzar com a residència baronial fins al segle XVI, quan es va traslladar al palau de Seròs; el 1722 els ducs de Medinaceli es van convertir en senyors de la baronia. D'estil romànic, conserva una estructura quadrangular amb torres circulars a les cantonades, tot i que molt arruïnada: al segle XVIII va ser desmuntat en gran part i la seva pedra va servir per construir l'església de Sant Antolí.
Castell de Carratalà
Monument
Les restes del castell de Carratalà s'alcen al cim i el vessant d'un turó allargat, a un quilòmetre del poble d'Aitona, al Segrià, i estan declarades bé cultural d'interès nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Va ser una fortificació d'origen islàmic (un hisn), contemporània del castell d'Aitona, al costat de la qual s'estenia un poblat del mateix període. Del recinte, de gairebé 150 metres de llarg i una mica més de 15 d'ample, es conserven trams de muralla de fins a 2,5 metres d'alçada construïts amb carreus i restes d'habitatges de planta rectangular adossades al mur. També s'han trobat enterraments amb lloses i ceràmica musulmana dels segles XI i XII. El topònim Carratalà procedeix de l'àrab qala, que designa un tipus de fortalesa amb un nucli de població associat.
Festa de la Floració
Activitat
Espectacle de floració dels préssecs, nectarines i pruners a finals d'hivern, amb rutes de fruiturisme i fira agroalimentària.
Préssec d'Aitona
Curiositat
Fruita insígnia de la comarca, protagonista dels camps florits d'Aitona i de l'economia fructícola del Segrià.
Marquesat d'Aitona
Fita
El títol de baró d'Aitona, atorgat en origen per Pere el Catòlic a la seva filla il·legítima, la infanta Constança d'Aragó, va passar per matrimoni als Montcada, en mans dels quals va romandre prop de cinc segles. Carles I el va elevar a comtat el 1523 i el 1581 el títol va ascendir a marquesat a favor de Francesc de Montcada i de Cardona, lloctinent del Principat i de València; el 1670 Carles II va concedir la grandesa d'Espanya a Miquel Francesc de Montcada. La jurisdicció senyorial s'estenia, a més d'Aitona, a Seròs, Vila-seca i Algorfa, i els seus titulars van ocupar virregnats i ambaixades de la monarquia hispànica; el 2018, amb la successió de la catorzena marquesa per línia femenina, el títol va passar a la casa principesca alemanya de Hohenlohe-Langenburg, instal·lada a Madrid.