Poble
Carreño és un concejo costaner d'Astúries, al costat del cap de Peñas, la capital del qual és la vila marinera de Candás, que va viure del port pesquer i de les conserveres. Reuneix uns 10.300 habitants i el seu punt més alt és el mont Areo, amb 264 metres, a la necròpolis megalítica del qual s'han trobat restes funeràries d'ençà del 3000 aC. A l'edat mitjana va pertànyer a les terres de Gauzón i a l'alfoz d'Avilés, fins que al segle XIII es va constituir com a concejo autònom. Conserva l'església de Santa María de Piedeloro, als peus del mont Areo, i celebra al setembre la festa del Santíssim Crist de Candás. La seva costa acull una rica fauna d'aus marines, i les seves muntanyes produeixen la poma amb què s'elabora la sidra.
Monument
Església d'origen romànic del segle XIII i nau única a Piedeloro, concejo de Carreño, que va patir una forta remodelació als segles XVII i XVIII, d'on procedeixen l'actual capçalera quadrada, el pòrtic que envolta les façanes occidental i sud, i la sagristia. És un dels escassos temples del romànic asturià amb tres portalades: la nord està avui tapiada, la sud llueix una arqueria apuntada de doble arquivolta amb decoració geomètrica, i l'occidental, sobre un cos sortint, conserva tres arquivoltes decorades, una de les brancals de les quals mostra una figura humana. L'interior, malmès a la Guerra Civil, va canviar el sostre de fusta per una volta de canó amb llunetes, i conserva l'arc triomfal que separa l'absis de la nau. Va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 9 de gener de 1995.
Monument
Santuari del Santíssim Crist, amb façana monumental rematada per un frontó i flanquejada per dues torres, en un temple neobarroc aixecat després de la Guerra Civil sobre l'anterior, fundat al segle X i donat pel rei Fruela II a la catedral d'Oviedo l'any 912. La imatge venerada és còpia de l'original, cremada el 1936; es conserva un Crist de la Columna del segle XIII i part de la primitiva capella romànica darrere l'altar major. El Crist de Candás, trobat segons la tradició a les costes d'Irlanda al segle XVI, és patró de les confraries de pescadors asturianes i se celebra el 14 de setembre amb l'Alborada i una processó; el patró de la vila, Sant Fèlix, se celebra l'1 d'agost juntament amb el Festival de la Sardina.
Monument
Torre senyorial dels segles XIV i XV aixecada al poble de Prendes, de planta quadrada i murs de carreus. És el testimoni més clar que queda a Carreño de l'arquitectura defensiva de la noblesa medieval asturiana.
Monument
Petit temple del segle XVI aixecat per la vila en agraïment després de deslliurar-se d'una epidèmia de pesta. Continua sent un dels focus de devoció del casc vell de Candás i un dels edificis religiosos més antics del concejo.
Natura
La necròpolis del mont Areo és un jaciment arqueològic situat a cavall entre els concejos de Carreño i Gijón, en una serra propera a la costa que no supera els 300 metres d'altitud. Una prospecció de 1990 hi va localitzar més de trenta túmuls i dòlmens neolítics, fets amb capes alternes de terra i pedra, repartits al llarg d'un eix de més de quatre quilòmetres de carena, a les parròquies d'El Valle i Guimarán, tant al nord com al sud de la serra. Els grups de tombes pertanyien probablement a comunitats diferents, cadascuna assentada en un territori propi. És la major necròpolis megalítica d'Astúries i està declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) com a zona arqueològica des de 1997.
Curiositat
Ciutat residencial turística construïda per l'Obra Sindical de Educación y Descanso en més de 20 hectàrees davant el mar Cantàbric, prop de Candás, al concejo de Carreño. Inaugurada el 1954, va ser una de les tres ciutats sindicals del règim, juntament amb les de Tarragona (1957) i Marbella (1962), i va viure el seu auge als anys seixanta i setanta, quan va arribar a allotjar dos mil estiuejants per torn -obrers de la mineria i la siderúrgia- en més de dues-centes setanta vivendes de 35 tipologies, banyades per les platges de Huelgues, La Isla, Los Curas i Carranques. El 1982 la va passar a gestionar el Principat d'Astúries, que en va cessar l'activitat el 2006. Des de llavors està abandonada: avui sobreviu en ruïna com un conjunt fantasma vora el mar.
Activitat
Cinema teatre aixecat a Candás, capital del concejo de Carreño, dins el creixement demogràfic dels anys cinquanta lligat a la indústria siderúrgica d'Avilés i Gijón; el seu autor va ser l'arquitecte José Antonio Muñiz Muñiz. Inaugurat l'1 de gener de 1956 amb la projecció de Cuando ruge la marabunta, va passar a titularitat municipal el 1989 i des de 1994 va ampliar la seva programació a teatre, concerts i exposicions fins a convertir-se en el motor cultural del municipi, sent l'únic cinema asturià que mai va tancar. Acull cites fixes com el Salón de Teatro Costumbrista Asturiano, des de 1991, i el Festival de Cine de Aventuras y de la Mar al Aire Libre. És un edifici funcionalista de maó, amb un gran finestral de formigó a la façana principal, inclòs al catàleg Docomomo Ibérico.
Activitat
Se celebren el 14 de setembre i arrenquen de matinada amb La Alborada, homenatge als homes de la mar. Honoren una imatge que, segons la tradició, van trobar surant davant de les costes d'Irlanda uns balleners candasins del segle XVI.
Natura
Sorral semiurbà de sorra daurada que amb marea baixa assoleix uns 800 metres de llarg per setanta-cinc d'ample, a l'extrem occidental del concejo. El camí costaner per a vianants l'enllaça amb les cales de Perlora i amb la ria de l'Aboño.
Natura
La platja de Carranques, una de les tres que formen la parròquia de Perlora, al concejo de Carreño, juntament amb les de Huelgues i La Isla, s'obre en un tram de la Costa Central asturiana que es distingeix per les seves cales, coves i abundant vegetació, i que continua sense figurar entre els espais protegits d'Astúries. S'hi accedeix per una escala situada al costat d'un aparcament proper a un càmping. Forma part d'un passeig marítim urbanitzat que arrenca a la platja de Candás i arriba fins a les de Xivares, Peña María i Aboño, i compta amb serveis de dutxes, socorrisme en temporada estival i zona infantil i esportiva.
Curiositat
A finals de juliol Candás rosteix sardines al carrer durant gairebé una setmana, en unes jornades que reivindiquen el peix blau sobre el qual es van aixecar les seves fàbriques de salaó i conserva i que encara mana al calendari del port.
Monument
El Museo Antón, centre d'escultura de titularitat pública, s'instal·la a la casa-palau divuitesca dels Estrada-Nora, al centre de Candás, i va inaugurar les portes el 13 de juliol de 1989. A la planta baixa s'ubiquen el magatzem i tres sales d'exposicions temporals; la primera planta es dedica a l'obra d'Antonio Rodríguez García, Antón, escultor nascut a la vila, i la segona acull la biblioteca i sales polivalents. El seu fons, de 350 obres donades majoritàriament per la família de l'artista, reuneix creacions de 1928 a 1936, entre elles Mi Güela, La Seña Isabel, Rapacina, Antroxu o Fin de Romería. Combina aquesta col·lecció permanent amb exposicions i tallers d'escultura.
Activitat
La vila celebra al setembre la imatge que, segons la llegenda, uns pescadors van trobar al mar; el dia 14 té lloc l'albada amb ofrena floral, i la setmana inclou la singular corrida de braus sobre la sorra de la platja.
Gastronomia
El port de Candás viu des de fa més d'un segle de la conserva de peix; les seves fàbriques treballen el seitó i el bonítol de la costera cantàbrica i expliquen la fesomia industrial d'una vila marinera petita.
Monument
Museu dedicat a l'escultor candasí Antonio Rodríguez García, «Antón» (1911-1937), inaugurat el 13 de juliol de 1989 a la casa-palau dels Estrada-Nora, del segle XVIII, a Candás, concejo de Carreño. L'edifici es distribueix en planta baixa, amb magatzem i tres sales d'exposicions temporals, primer pis, dedicat a l'obra d'Antón, i segon pis, amb biblioteca i sales polivalents. Reuneix unes 350 obres de l'escultor, totes creades entre 1928 i 1936 i donades en bona part per la seva família i els seus hereus, entre les quals destaquen peces com «Mi Güela», «La Seña Isabel» o «Antroxu»; també exhibeix peces a l'aire lliure al seu jardí. El museu concedeix anualment una beca de 6.000 euros, que el 2011 va recaure en la fotògrafa Cristina Ferrández.
Curiositat
Un dels costums més singulars del nord: durant les festes de setembre, Candás munta la seva plaça de toros sobre la sorra de la platja, de manera que la lídia se celebra literalment davant del mar i amb la marea marcant l'horari.