Poble
Gozón és un municipi asturià d'uns 10.400 habitants amb capital a Luanco, abocat al cap de Peñas, el punt més septentrional d'Astúries, integrat al Paisatge Protegit del Cabo Peñas. El seu litoral, de penya-segats, reuneix nombroses platges, entre elles Bañugues, on s'han trobat restes d'indústria lítica del paleolític inferior, les més antigues del municipi. A la zona de Viodo, al nord-est, es conserven les restes d'una antiga caldera volcànica avui mig submergida sota el mar, d'on prové l'abundància de roques volcàniques de la zona; i a l'interior, la Charca de Zeluán és un monument natural amb gran presència d'aus migratòries. El municipi va viure de la balena i de la pesca, i el seu Museo Marítimo de Asturias figura avui entre els més visitats de la regió.
Natura
El punt més septentrional d'Astúries, al municipi de Gozón, amb penya-segats de quarsita armoricana que superen els cent metres, molt resistents a l'abrasió; des de la penya la Gaviera, a 94 metres, es divisen el cap Vidio i el cap Busto cap a l'oest. El seu far, el més important del litoral asturià, il·lumina des de 1852 —abans es senyalitzava cremant troncs sobre una pantalla de pedres— i alberga un centre d'interpretació. L'entorn és paisatge protegit des de 1995, amb 19,2 quilòmetres quadrats a la Xarxa Natura 2000 des de 2014, en part zona d'especial protecció per a les aus per les seves colònies de noneta i corb marí emplomallat. Alberga la sèrie geològica paleozoica millor representada del nord d'Espanya i dona accés a les platges de Xagó, Verdicio, Llumeres, Bañugues i Moniello.
Monument
El Museo Marítimo de Asturias, a Luanco, capital del municipi de Gozón, es va obrir el 1948 per iniciativa de l'ajuntament i pertany a la xarxa de museus etnogràfics d'Astúries. Reparteix els seus fons en quatre seccions dedicades tant a la vessant biològica del mar com a l'obra de l'home en la seva relació amb ell: biologia marina, amb animals i vegetals des de la prehistòria; carpinteria de ribera, amb embarcacions, fotografies i eines; pesca artesanal, amb aparells, xarxes i àncores; i navegació, les maquetes de la qual recorren l'evolució del vaixell i inclouen una mostra sobre l'Armada espanyola i la marina mercant asturiana.
Monument
La Torre del Reloj de Luanco, al centre de la localitat, es va construir el 1705 gràcies a J. A. Menéndez de la Pola i A. García Caunedo amb la funció d'allotjar un rellotge, tot i que en els seus primers anys va servir de presó, polvorí i magatzem, i no va complir la finalitat per a la qual va ser aixecada fins ben entrada la segona meitat del segle XVIII. Té planta quadrada i quatre altures, amb una porta barroca emmarcada en motllures d'orelles sobre el dintell de la qual es talla la Creu de la Victòria, i es remata amb una petita torreta per a les campanes; el rellotge actual, instal·lat el 1920, va ser donat per la Unión Gozoniega de La Habana. Domina el nucli mariner de Luanco, al costat de l'església de Santa María i el seu retaule del segle XVIII.
Monument
Temple romànic de la parròquia de Manzaneda, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). És un dels pocs exemples d'arquitectura romànica que es conserven a l'entorn del cap Peñas, terra d'esglésies molt reformades. De petites dimensions i nau única, correspon al romànic classicista de finals del segle XII o començaments del XIII; la seva portada mostra escaquejat jaqués, dents de serra i motius en zigzag, i el seu absis conserva permòdols amb figures humanes i animals. Construïda amb maçoneria senzilla pròpia de tallers locals, es va declarar Bien de Interés Cultural amb categoria de monument el 2010, i la seva història està vinculada al proper palau de Manzaneda, del segle XVII, aixecat entorn d'una torre baixmedieval.
Curiositat
A l'ensenada de Bañugues, al municipi de Gozón, la Sociedad Compañía Minera de Gozón i després Duro Felguera van explotar des del segle XIX un jaciment de ferro ja conegut pels romans. En no existir ferrocarril es va construir un port per embarcar el mineral cap a Gijón, d'on sortia cap a Anglaterra o Alemanya o anava als alts forns de la Felguera. La mina va tancar el 1967 per esgotament del jaciment i va passar a Hunosa. Avui es conserven en ruïnes la casa de màquines, tallers, una bocamina i el dic amb els seus carregadors, inclosos com a conjunt històric a l'Inventario Cultural de Asturias. L'òxid de ferro continua tenyint de vermell el mar davant de Llumeres, i el 2008 es va trobar a la platja tamarugita, cas únic a l'Europa continental.
Monument
L'església de Santa María de la Anunciación, seu de la parròquia de Luanco (Gozón, Astúries), s'alça en un petit cap entre la platja de Santa María i el moll, i va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1992. Es va aixecar el 1730, ja que l'antic temple s'havia quedat petit; el Gremi de Mareants va costejar els retaules i el cambril, i el disseny va correspondre a l'arquitecte Pedro Muiz Somonte. Té quatre trams amb voltes de creueria i estrellades, i al segle XIX es va ampliar la torre campanar. A l'interior destaca el retaule major de 1739 amb la imatge del Cristo del Socorro, anomenat així des que, segons la tradició, va calmar una tempesta que amenaçava gairebé tres-cents mariners de la vila; la seva festa se celebra al febrer.
Natura
La bassa de Zeluán, al concejo de Gozón, i la veïna cala de Llodero, ja al d'Avilés, formen un espai natural que conserva la vegetació menys alterada de la ria d'Avilés i que el 2002 va ser declarat monument natural, amb 23,41 hectàrees de les quals només 0,5 corresponen a la bassa. És un dels tres principals refugis d'aus aquàtiques d'Astúries: en els passos migratoris de primavera i tardor acullen milers de limícoles, com el corriol gros o el territ variant, juntament amb xatracs, agrons, gavines i espècies amenaçades com el becut o el corb marí emplomallat. Entre la vegetació de la bassa, canyissos i joncs serveixen de lloc de nidificació, i a la platja de Zeluán la baixamar deixa veure un paisatge de maresma que recorda un antic estuari.
Natura
La platja de Xagó, al lloc de Nieva, concejo de Gozón, és un arenal de gairebé dos quilòmetres recolzat per un camp de dunes d'unes 35 hectàrees, un dels més grans del nord peninsular, tots dos inclosos al paisatge protegit del Cabo de Peñas. El sistema dunar, amb cordons de perfil suau i dunes piramidals i linguiformes, sosté una abundant colònia de borró, planta que ajuda a fixar la sorra. La platja, d'onatge fort per la seva orientació nord-oest, és molt apreciada entre els surfistes per la qualitat dels seus trencants i entre els pescadors pel seu llobarro, i figura a les guies naturistes d'Espanya perquè es pot practicar el nudisme en diverses zones de les dunes; en les últimes dècades perd volum de sorra pels dragatges de la ria d'Avilés.