Poble
Castrillón és un municipi costaner d'Astúries, de 55,34 km² i gairebé 22.000 habitants, a la rasa costanera central, entre el mar Cantàbric i la ria d'Avilés, amb la qual està estretament vinculat pel que fa a la indústria. La seva capital és Piedras Blancas, mentre que Salinas, amb la seva platja, és la principal destinació turística del municipi. L'aeroport d'Astúries es troba dins del seu territori. Entre el seu patrimoni destaquen la mina d'Arnao, una antiga explotació de carbó submarina avui musealitzada i visitable, i el complex arqueològic de Raíces Viejo, amb les ruïnes del castell de Gauzón, on l'any 908 es va cisellar la Creu de la Victòria, i del monestir de Santa María de Raíces.
Monument
El castell de Gauzón, considerat la fortalesa més emblemàtica dels reis d'Astúries, s'alça al Peñón de Raíces, a Castrillón, des d'on dominava la ria d'Avilés i la costa. Al penyal es va aixecar des d'almenys el segle VII una fortalesa que vigilava l'entrada de la ria; al seu taller d'orfebreria es va treballar l'any 908 la Creu de la Victòria, avui símbol d'Astúries i peça major de la Cambra Santa. Bona part de les seves pedres van ser preses amb el temps pels veïns per construir cases, per la qual cosa avui s'hi fan treballs de reconstrucció; les primeres excavacions es van fer el 1972-77 i des del 2007 prossegueix un projecte arqueològic que el 2013 va trobar una moneda visigoda encunyada pel rei Recared I, avui exposada al Museu Arqueològic d'Astúries.
Curiositat
Primera explotació de carbó d'Espanya, iniciada a finals del segle XVI quan el frare Agustín Montero va descobrir el mineral als penya-segats propers i va obtenir permís de Felip II per explotar-lo; el carbó s'exportava aleshores a Portugal des del port d'Avilés. És també la primera mina submarina d'Europa. El 1833 la va adquirir la Real Compañía Asturiana de Minas, empresa belga que el 1855 va aixecar el castellet de fusta del pou abuelo, primer pou vertical d'Astúries, i va construir al voltant un poblat miner amb casino, escoles i habitatges per als miners. El 1853 s'hi va instal·lar a prop una fàbrica de zinc que també va impulsar el creixement de Salinas i San Juan de Nieva. La inundació progressiva de les galeries, sota el nivell del mar, va obligar a tancar-la el 1915.
Natura
Més de dos mil cinc-cents metres de sorra fina i daurada entre San Juan de Nieva i Salinas fan d'aquesta una de les majors platges d'Astúries, recolzada per dunes i molt freqüentada per surfistes durant tot l'any gràcies al seu fort onatge, tot i que a banda i banda queden zones de bany més arrecerades. Un passeig marítim de dos quilòmetres voreja la platja fins al Museu d'Àncores Philippe Cousteau, amb un mirador de 360 graus sobre els penya-segats, i a prop queda el Pinar de Salinas, amb àrea recreativa. Al costat de la platja es troben el Real Club Náutico i el Real Balneario, enderrocat el 2000 i reconstruït després. Cada any s'hi celebren el Vans Salinas Longboard Festival i el Túnel Festival, i la platja llueix bandera blava pels seus serveis.
Monument
El museu d'àncores Philippe Cousteau, a l'aire lliure, s'ubica a la península de La Peñona, en un extrem de la platja de Salinas, a prop del túnel d'Arnao, al concejo asturià de Castrillón. Promogut per la confraria de la bona taula de la mar, es va inaugurar el 30 de setembre de 1993. Al costat de cada àncora hi ha disposada una escultura d'acer anomenada Vela, obra de Lucio Marcos Pernia, amb motius marins i nàutics. El conjunt inclou a més un bust de Philippe Cousteau, obra de Vicente Menéndez-Santarúa Prendes, un mural ceràmic de Ramón Rodríguez i l'Escola Municipal de Ceràmica d'Avilés, i una rosa dels vents. Està dedicat a la memòria de Philippe Cousteau, fill de Jacques-Yves Cousteau i bussejador desaparegut el 1979.
Natura
Sota el castellet de la vella mina aflora un dels jaciments de fòssils devonians més rics d'Europa, amb restes de fa uns 415 milions d'anys visibles a la mateixa rasa rocosa quan baixa la marea; es tracta de la plataforma d'Arnao, un conjunt de fòssils de formacions coral·lígenes que en el seu dia van formar un escull, amb tres tipus de capes rocoses diferenciades. La platja, d'uns 300-350 metres i urbanització escassa, se situa a la localitat d'Arnao, al concejo asturià de Castrillón, i guarda memòria de l'antiga Real Compañía Asturiana de Minas. De sorra fina i blanquinosa, amb onatge entre moderat i fort que atreu els surfistes, compta amb un passeig marítim de 500 metres i una piscina natural coneguda com La Hollina.
Natura
Sistema dunar declarat monument natural el 21 de juliol de 2006, dins l'arenal que a Castrillón comparteixen les platges de Salinas i San Juan de Nieva; segons les directrius del Principat, El Espartal ocupa concretament el tram central, d'uns 500 metres formats només per sorra. Conserva un cordó de dunes blanques que en alguns punts arriba als quinze metres d'alçada, amb vegetació psamòfila singular a l'Europa atlàntica, entre la qual destaquen el nard marí i l'espigueta de mar, espècies amenaçades. Inclou també dunes embrionàries i bruguerars mediterranis, hàbitats d'interès comunitari, i forma part de la Xarxa Natura 2000 com a lloc d'importància comunitària i zona d'especial protecció per a les aus.