Poble
A Mezquita és un concello de menys de mil habitants situat a l'extrem sud-oriental de la província d'Orense, a la comarca de Viana, que limita a l'est i al nord-est amb la província de Zamora i al sud amb el districte portuguès de Braganza. El seu relleu muntanyós, amb hiverns de gelades constants que li han donat el nom de Terra das Frieiras, arriba als 1.640 metres a prop de l'Aguallal, ja en terres zamoranes, mentre el poble s'alça a 989 metres. A l'edat mitjana va formar part de les terres dels comtes de Monterrey i dels Pimentel de Benavente. L'emigració va ser tal que els descendents del llogaret de Chaguazoso van formar colònia a Santiago de Xile, on avui hi viuen diversos centenars dels seus fills, néts i besnéts.
Monument
Temple aixecat el 1712 pel mestre Simón de Monasterio, de nau única i façana d'ordre clàssic amb columnes dòriques; a l'interior destaca un retaule atribuït a l'escultor José Ferreiro.
Monument
Casa-pazo contigua a l'església de San Martiño, amb una porta d'arc de mig punt decorada amb boles i datada el 1480, any de la seva reconstrucció sota els senyors de Láncara; va ser ampliada als segles XVII i XVIII.
Monument
Parroquial barroca del segle XVIII a l'aldea de O Pereiro, una de les primeres que travessa el Camí Sanabrés després de creuar la Portela da Canda i entrar en territori gallec.
Monument
Església parroquial del segle XVIII que conserva un retaule barroc datat el 1784; s'aixeca a Santigoso, aldea dominada per les restes del jaciment fortificat conegut com a Castelo Grande.
Monument
Temple construït el 1808 a la parròquia de A Esculqueira, que guarda un retaule de l'escultor Xosé Ferreiro, un dels mestres del trànsit del barroc al neoclàssic en l'escultura gallega.
Monument
Parroquial dels segles XVII i XVIII que conserva pintures del segle XVI i un retaule major neoclàssic del XIX; Manzalvos figura entre les aldees que van formar el reialenc amb capital a A Vilavella.
Monument
Església dels segles XVII i XVIII presidida per un calvari pintat sobre l'altar major; des de Cádavos arrenca el sender d'uns tres quilòmetres i mig que puja fins a la Fraga dos Tres Reinos.
Monument
Temple parroquial del segle XVII reconstruït el 1964 segons formes neoclàssiques; la seva advocació jacobea recorda que aquestes aldees de la ratlla van ser durant segles territori de pas cap a Compostel·la.
Monument
Parroquial de l'aldea de Castromil, amb cementiri annex i un retaule neoclàssic del segle XIX; el lloc s'assenta a un pas de la ratlla amb la província de Zamora, a l'extrem oriental del municipi.
Monument
Temple del segle XVIII de traça neoclàssica que conserva un retaule barroc daurat amb columnes salomòniques; A Vilavella va ser capital del reialenc que va agrupar Cádavos, A Esculqueira, Manzalvos, O Pereiro i Santigoso.
Monument
Capella situada vora el cementiri de A Canda, a la mateixa ratlla amb Castella i Lleó; queda als peus de la portela per la qual el Camí Sanabrés creua a Galícia des de les terres de Zamora.
Monument
Jaciment fortificat al cim del Monte Castelo, sobre l'aldea de Santigoso, condicionat amb una plataforma de fusta que funciona com a mirador sobre la vall i les serres de la frontera.
Monument
Castro d'unes deu hectàrees datat entre el segle II a. C. i el I d. C., el major recinte de l'edat del ferro documentat al municipi; encara es reconeix el traçat de les seves defenses al vessant.
Curiositat
Roca de 1.025 metres d'altitud, integrada al sistema muntanyós de la Serra de Marabón, al punt on confluïen les fronteres dels antics regnes medievals de Galícia, Lleó i Portugal, d'on li ve el nom. Se situa al límit entre la parròquia de Cádavos, al concello de A Mezquita, la freguesia portuguesa de Moimenta e Montouto, a Vinhais, i la localitat de Castromil, al concello zamorà d'Hermisende, i correspon a la fita número 350 de la ratlla amb Portugal. Encara que els tres regnes medievals van desaparèixer fa segles, la vella denominació s'ha mantingut inalterada, i el Tractat de Lisboa de 1864 va fixar aquí l'actual frontera hispanoportuguesa. A la zona hi ha presència de llop ibèric.
Curiositat
Deu situada vora el Penedo dos Tres Reinos l'aprofitament de la qual va quedar acordat per als veïns dels tres territoris fronterers; és el punt final del sender que puja des de l'aldea de Cádavos.
Curiositat
Molí fariner tradicional de dues moles restaurat pel concello, que conserva el rodicio i la canalització de l'aigua; documenta la mòlta del sègol, base de l'alimentació a la Terra das Frieiras.
Curiositat
A Santiago de Xile viu una colònia de prop de quatre-cents descendents de veïns de la parròquia de Chaguazoso, empremta de l'emigració massiva que va buidar aquestes aldees de la ratlla durant el segle XX.
Curiositat
La Portela da Canda és un port de muntanya de 1.262 metres entre la serra Segundeira, al nord, i la de Marabón, al sud, que comunica As Frieiras, a la província d'Ourense, amb Seabra, a la de Zamora, i pel qual el Camí Sanabrès entra a Galícia des de Zamora. Va ser durant segles pas obligat de pelegrins, segadors, traginers i comerciants entre Castella i el regne gallec, i encara es conserva un petit tram de la primitiva carretera ZA-106, substituïda el 1975 per la variant de la N-525 entre Padornelo i A Canda, que va escurçar el trajecte de 21 a 11,5 quilòmetres. Des de 2003, l'autovia A-52 entre Ourense i Benavente evita la pujada al port gràcies a un túnel de 450 metres que travessa el Pico de Aguallal, a la serra Segundeira.
Natura
La Pena Maseira és una zona especial de conservació de la Rede Natura 2000 que ocupa 5.739 hectàrees al sud dels concellos de A Mezquita i A Gudiña, a la comarca ourensana de Viana, a l'angle més suroriental de Galícia; limita al sud amb el parc natural portuguès de Montesinho, a Bragança, i a l'est amb Seabra, ja a Zamora. Dins de l'espai se situa el Penedo dos Tres Reis, fita que marca la trobada dels tres territoris. Domina el paisatge de matoll i roquissar, amb formacions herbàcies de nards i torberes actives, boscos mixtos d'auró, freixe i om de muntanya, vernedes fluvials i carballeiras de roure comú i cerquiño; protegeix soutos de castanyers i acull, entre altres espècies, el llop i el cabirol.
Natura
El Penedo dos Tres Reinos, o Fraga dos Tres Reinos, és una elevació de 1025 metres integrada a la serra de Marabón, que pren el nom per haver estat a l'edat mitjana el punt fronterer entre els regnes de Portugal, Lleó i Galícia; avui se situa a la trobada entre la freguesia portuguesa de Moimenta e Montouto, al municipi de Vinhais, la parròquia de Cádavos, a A Mezquita, i la localitat de Castromil, al municipi zamorà d'Hermisende. Encara que els tres regnes medievals que donen nom al lloc ja no existeixen —Portugal es va convertir en república i Galícia i Lleó es van integrar a Espanya—, la seva denominació s'ha mantingut; amb el Tractat de Lisboa de 1864 va quedar fixada l'actual frontera entre Espanya i Portugal a la zona. Als seus boscos hi ha presència de llop ibèric.
Natura
Castanyer monumental d'uns vint-i-cinc metres d'alçada i prop de cinc-cents anys d'edat, supervivent dels soutos que durant segles van sostenir l'economia agrària i ramadera del municipi.
Natura
Cim de 1.664 metres, sostre d'un municipi l'altitud mitjana del qual supera els 800 metres i que per això rep el nom de Terra das Frieiras, on les glaçades es prolonguen bona part de l'any.
Natura
Petita zona de bany condicionada al regueiro das Veigas, vora l'aldea de Chaguazoso; és l'únic sorral fluvial d'un municipi d'alta muntanya situat a l'extrem sud-est de Galícia.