Poble
Celanova és una vila d'uns 5.500 habitants nascuda al voltant del monestir de San Salvador, fundat el 942 per sant Rosendo sobre una antiga capella familiar dedicada a San Martín. El conjunt monàstic, l'evolució del qual va descriure el monjo Ordoño de Celanova, va arribar a reunir una església de tres absis, habitatges per a monjos, treballadors i pelegrins, i al seu hort es conserva la capella mossàrab de San Miguel, del segle X, al costat dels claustres barroc i del Poleiro. Als voltants destaquen el castro de Castromao i la torre medieval de Vilanova dos Infantes. A la mateixa plaça van néixer els poetes Curros Enríquez i Celso Emilio Ferreiro.
Monument
Fundat cap al 937 per sant Rosendo i beneït el 25 de setembre de 942, va assolir la seva forma actual amb l'església barroca que Melchor de Velasco va contractar el 1661; és monument nacional des de 1931 i va rebre el Premi Europa Nostra el 1984. Sant Rosendo, bisbe de Mondoñedo i Santiago, el va aixecar en terres del seu germà el comte Froilán Gutiérrez i hi va portar monjos de San Estevo de Ribas de Sil sota la regla de sant Benet; ell mateix hi va ingressar després com a monjo i va arribar a ser abat fins a la seva mort el 977. Del primitiu cenobi només queda la petita capella de San Miguel. Desamortitzat al segle XIX, l'edifici és avui propietat pública i acull l'Ajuntament i un institut, a uns 25 quilòmetres d'Ourense.
Monument
La capela de San Miguel de Celanova és un oratori prerromànic d'estil mossàrab, únic en el seu estil a Galícia, aixecat a l'hort del monestir de San Salvador entre 937 i 942 per sant Rosendo en memòria del seu germà el comte Froila -Froilán en una altra versió-, a qui anomena una inscripció del llindar; també va servir d'hostatgeria per a pelegrins. Construïda en carreu granític de qualitat, consta de vestíbul, cos central i absis separats per arcs de ferradura: el vestíbul es cobreix amb volta de canó i el creuer amb volta d'aresta sota una teulada recolzada en una cornisa de canelles amb espirals i rosetes; l'absis, de tot just 1,35 metres de diàmetre, es tanca amb una cúpula acanalada. Va ser declarada monument nacional el 1923.
Monument
Torre de l'homenatge del segle XIV, únic rastre dempeus del castell que coronava la vila emmurallada de Vilanova dos Infantes i que els irmandiños van enderrocar al segle XV. Presideix una aldea que va ser concello independent fins al 1927, avui una parròquia més de Celanova i un dels nuclis rurals més ben conservats de la província d'Ourense.
Curiositat
Obra del 1697 de Francisco de Castro Canseco, presideix l'església abacial al costat d'un cadirat de cor plateresc de finals del segle XV els respatllers del qual narren amb detall escenes de la vida monàstica.
Natura
Elevació que domina un terme de mitja muntanya esquitxat de valls agrícoles; pel concello discorren tres rius, el Tuño, el Sorga i l'Arnoia, que ordenen el poblament de les seves divuit parròquies.
Activitat
El mercat setmanal se celebra els dijous, o els dimecres quan el dijous és festiu, i el seu reclam és el pulpo á feira que es cou a les parades instal·lades vora el monestir de San Salvador.
Natura
Poblat fortificat sobre una altura que domina la vila, ocupat des de l'edat del bronze i plenament romanitzat després. Es vincula al poble dels coelerns, que van donar nom a aquesta comarca en època preromana. Situat en un turó de 732 metres, amb un recinte emmurallat d'unes dues hectàrees, va estar habitat des del segle VI aC fins al segle III, i el seu nom, que significa castro dolent, al·ludiria al seu escàs aprofitament agrícola. Les excavacions, iniciades el 1963, van treure a la llum una tessera hospitalis de l'any 132 dC que segella un pacte d'hospitalitat entre els seus habitants i un alt càrrec militar romà, a més de ceràmiques de totes les èpoques i una figura zoomorfa que representa un simi ajupit. Va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2018.
Fita
Sant Rosendo va fundar el 936 la cella nova que va donar nom a la vila, en terrenys propietat del seu germà, el comte Froila Gutiérrez; la tradició explica que, després d'una revelació, va pujar a una muntanya propera i va llançar una pedra, assenyalant amb la seva caiguda el lloc on havia d'aixecar-se el cenobi, beneït el 25 de setembre de 942. Sant Rosendo, bisbe de Mondoñedo i d'Iria i antic virrei de Galícia, es va retirar aquí com a segon abat fins a la seva mort el 977. Al segle XI el monestir exercia senyoriu sobre bona part de l'Alta Limia i del Ribeiro —el seu abat va arribar a nomenar jutges i alcaldes en més de cinquanta localitats— i d'ell va néixer el nucli urbà actual. Declarat Monumento Nacional (antiga categoria espanyola de protecció patrimonial) el 1931, va rebre el premi Europa Nostra el 1984.
Fita
A la casa número 14 de la rúa de San Roque de Celanova va néixer el 15 de setembre de 1851 Manuel Curros Enríquez, autor d'Aires da miña terra i O divino sainete, condemnat per l'autoritat eclesiàstica d'Ourense pels seus versos i emigrat després a l'Havana, on va morir el 1908. Va marxar jove a Madrid i va iniciar la seva carrera periodística a la Gaceta de Madrid, cobrint com a corresponsal la Tercera Guerra Carlina per a El Imparcial. El 1876 va guanyar un certamen poètic convocat a Ourense, ciutat on es va instal·lar, i el 1880 va publicar Aires d'a miña terra, llibre en què manifesta un marcat anticlericalisme. Està considerat, juntament amb Rosalía de Castro i Eduardo Pondal, un dels tres grans representants del Rexurdimento gallec.
Fita
També a Celanova va néixer, el 4 de gener de 1912, Celso Emilio Ferreiro, el menor de set germans d'una família benestant i gallequista; als vint anys va fundar amb Xosé Velo les Mocedades Galeguistas de Celanova i va dirigir el setmanari Adiante, íntegrament en gallec. Mobilitzat a la Guerra Civil, va ser enviat com a radiotelegrafista al front d'Astúries i el 1937, de permís a la seva vila, va ser detingut per comentaris polítics i tancat tres dies en una cel·la de pedra del monestir local. Màxim exponent de la poesia social en gallec i de la Xeración do 36, se li va dedicar el Día das Letras Galegas de 1989. Autor de Longa noite de pedra, el llibre de poesia gallega més influent de la postguerra, escrit en part des de l'exili a Veneçuela. Va morir a Vigo el 1979.
Gastronomia
Mercat setmanal que cada dijous omple la plaça major, als peus del monestir, i en què les pulpeiras couen el pop en calderes de coure per servir-lo á feira sobre plat de fusta, com mana la tradició.