Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a A Bola

Què veure i què fer a A Bola (Terra de Celanova, Ourense): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Curiositats

Pobles a prop de A Bola

Què veure a Celanova 3,5 km · 12 llocs
Què veure a A Merca 8 km · 8 llocs
Què veure a Verea 9,1 km · 7 llocs
Què veure a Ramirás 9,8 km · 5 llocs
Què veure a Rairiz de Veiga 10 km · 7 llocs
Què veure a Allariz 10 km · 22 llocs
Què veure a Vilar de Santos 12 km · 7 llocs
Què veure a Taboadela 12 km · 2 llocs

Espanya › Galícia › Ourense › Terra de Celanova › A Bola

Què veure i què fer a A Bola

A Bola
Poble
A Bola és un municipi de la comarca de Terra de Celanova, a Ourense, amb capital a Campo de Veiga i uns 1.139 habitants en 39,9 km². S'estén entre la vall del riu Arnoia, el principal afluent del qual és l'Orille, i la serra del Leboreiro, en els contraforts de la qual s'alcen els cims de Furriolo, Monte Calvo i San Ciprián, que amb 914 metres és l'altura més gran del municipi. La seva economia es basa en el conreu de blat de moro, blat, sègol i patates, i en una notable producció de castanyes, en un paisatge de pins, roures i castanyers. Conserva l'església romànica de San Munio de Veiga i els pazos de Berredo, Podentes i Sorga. Cada any se celebra la Subida al Furriolo, un ral·li gallec que recorre diferents punts del municipi.
Església de San Munio de Veiga
Monument
Temple d'arrel altmedieval, amb timpans esculpits en una de les seves portes, corresponent a l'antic monestir de San Munio, documentat ja al segle IX i dependent de l'òrbita de Celanova. És la peça major del patrimoni d'un concello de vuit parròquies i poc més de mil habitants.
Bola de granit d'A Bola
Curiositat
El concello d'A Bola, a la comarca de Terra de Celanova, a la província d'Ourense, deu el seu nom a una bola de granit situada al lloc que dona nom al municipi, modelada per fractures perpendiculars que van deixar blocs en equilibri i que també va donar origen a l'escut municipal. El terme, de 39,9 quilòmetres quadrats, se situa als contraforts orientals de la serra del Leboreiro, entre els 300 i els 600 metres d'altitud mitjana, amb el mont de San Ciprián com a punt més alt, a 914 metres. És un cas de toponímia nascuda directament del paisatge, similar al d'altres llocs gallecs on un accident natural cridaner va acabar donant nom a tot un municipi.
Muntanya de San Cibrao
Natura
Amb 914 metres és la major alçada d'un concello d'a penes trenta-cinc quilòmetres quadrats situat a 510 metres de mitjana, als contraforts de la Serra do Leboreiro i amb clima de matís continental. És un domini de berrocals granítics i matollar des del qual s'abasta la vall de l'Arnoia; el granit modela aquí el paisatge tant com l'arquitectura popular.