Poble
Allariz és una vila d'uns 6.500 habitants a la vora del riu Arnoia, a la província d'Ourense, Galícia, amb origen en un castre que dominava el pas del riu. Al segle VI, sota domini sueu, es documenta com a Vila Aliaricii; a l'XI Alfons VI hi va fer aixecar el castell i les muralles, i al XII Alfons VII li va concedir fur de Villa Real, mentre Sanç IV la va anomenar Clau del Regne de Galícia. Aquí es va educar de nen Alfons X el Savi. El seu casc antic, declarat conjunto histórico-artístico (figura espanyola de protecció per a conjunts urbans d'interès historicoartístic) el 1971 i distingit amb el Premi Europeu d'Urbanisme el 1994 per la seva rehabilitació, conserva el convent de Santa Clara, fundat el 1268, on el 1327 va demanar ser enterrat l'infant Felip de Castella. La vila celebra la Festa do Boi durant el Corpus.
Monument
Fundat el 1268 per la reina Violant, esposa d'Alfons X, el convent de clarisses va ser reconstruït al segle XVIII després de l'incendi de 1757 i conserva un enorme claustre barroc; el seu museu d'art sacre guarda una Verge obridora del segle XIII.
Monument
Església romànica dels segles XII i XIII amb planta basilical de tres naus, fals trifori i portalades historiades, cas poc freqüent en el romànic rural gallec; la seva capçalera es descriu unes vegades com de tres absis i altres com d'un únic absis semicircular. Guarda les relíquies de la màrtir Mariña, vinculada al lloc pel seu martiri llegendari, i encapçala un conjunt historicoartístic que inclou les fonts d'Augas Santas.
Monument
Aixecada cap al 1119, és un exemplar arquetípic del romànic popular gallec, amb nau única i absis semicircular de decoració figurada. Més tard se li va afegir pel nord un cos gòtic amb arcs, capella i sagristia.
Monument
Consagrada el 1173, aquesta església romànica conserva restes del seu antic claustre i una torre fortificada d'inspiració militar; al seu mur sud es va integrar la portalada traslladada des de la desapareguda església de San Salvador de Piñeiro.
Monument
Pont de traça romànica sobre l'Arnoia, refet en diverses ocasions al llarg dels segles, amb el tauler trencat en angle i l'escut municipal llaurat a l'ampit; dóna accés al barri de Vilanova des de la vila emmurallada.
Monument
Fortalesa iniciada entre 1072 i 1078 sota Alfons VI, de planta rectangular i quatre torres circulars a les cantonades; va resistir un setge irmandiño de nou mesos el 1471 i va ser desmantellada a mitjan segle XIX amb la desamortització.
Curiositat
Restes inacabades d'una basílica romànica del segle XIII aixecada sobre una cripta que la tradició identifica amb el forn on va cremar santa Marina i que els arqueòlegs relacionen amb una sauna castrexa lligada al veí castro d'Armea.
Monument
Ocupa l'antiga adoberia de la família Nogueiras, edifici del segle XVIII de planta quadrada i gran pati central vora l'Arnoia; rehabilitat per una escola taller, va obrir com a museu el 1995 i encara acull un artesà en actiu.
Curiositat
El conjunt va ser declarat historicoartístic el 1971 i el seu pla de recuperació integral va rebre el 1994 el Premi Europeu d'Urbanisme; dins el traçat es conserva el call de Socastelo, documentat al segle XIII sota el castell.
Natura
Amb 87 quilòmetres de curs, l'Arnoia travessa el terme d'est a oest i va moure els molins i adoberies del barri de Portovello; les seves ribes es van recuperar com a parc fluvial dins el projecte urbanístic premiat el 1994.
Natura
Amb 927 metres d'altitud és la major elevació del concello d'Allariz, el territori del qual es reparteix en setze parròquies que davallen des d'aquestes altures fins a la vall de l'Arnoia, a la vorera oriental de la depressió d'Ourense.
Activitat
La Festa do Boi és una celebració popular d'Allariz, a Orense: consisteix a fer córrer un bou pels carrers del nucli històric, controlat pels mossos amb una corda lligada a les banyes. Se celebra des del segle XIV (1317), coincidint amb el Corpus Christi: la tradició explica que un noble, Xan de Arzúa, va muntar a lloms d'un bou per carregar contra uns veïns jueus que es burlaven de la processó, i des de llavors els veïns repeteixen la gesta cada any, representada també amb un ninot de palla penjat del balcó de l'ajuntament. Suspesa durant la Guerra Civil, un grup de mossos la va recuperar el 1983, i des de 1988 la manté viva l'associació del seu nom; el 2006 va ser declarada Fiesta de Interés Turístico de Galicia (reconeixement turístic oficial).
Monument
Església inacabada del segle XII aixecada sobre una cripta anterior a la parròquia de Santa Mariña de Augas Santas: se'n conserven els murs i les arrencades dels pilars, però mai no va arribar a cobrir-se ni a consagrar-se.
Monument
Convent fundat el 1268 per la reina Violant d'Aragó, esposa d'Alfons X el Savi, que va voler ser enterrada en ell. El temple original, del segle XIII, va donar pas amb el temps a la fàbrica actual, del segle XVIII, que conserva una església d'una nau i el claustre barroc més gran d'Espanya. El seu museu d'art sacre reuneix peces de les clarisses, comunitat present des de la fundació, entre elles la virxe abrideira i la creu de cristall; en ser de clausura, només són visitables l'església i el museu.
Natura
Declarada per la Unesco el 25 de juny de 2005, la reserva abasta els concellos d'Allariz, A Bola, Vilar de Santos i Rairiz de Veiga, amb una superfície de 21.482 hectàrees i una població inferior a 10.000 habitants. La conforma una àmplia depressió, amb una altitud mitjana de 600 metres, per la qual discorre el riu Limia, envoltada d'un rebordo muntanyós del qual destaca al nord el massís granític d'Allariz, encaixonat pel riu Arnoia; l'altitud oscil·la entre els 425 i els 927 metres. Té gran importància biogeogràfica per ser territori fronterer entre el món mediterrani i l'eurosiberià, amb bosc caducifoli, mosaic de prats i la Lagoa de Antela com a zona humida destacada; entre la seva fauna figuren el llop, la llúdriga i poblacions importants d'aus aquàtiques.
Curiositat
Cambra subterrània sota la basílica inacabada de Augas Santas, interpretada com una sauna castrexa reaprofitada com a lloc de culte cristià; la tradició la identifica amb el forn on hauria estat cremada santa Marina.
Natura
El castro d'Armeá, també anomenat de Augas Santas, se situa al lloc d'Armeá, a la parròquia homònima del concello d'Allariz (Ourense), i va estar ocupat entre els segles IV-III abans de Crist i el IV de la nostra era, amb una fase urbana romana en la qual s'han documentat carrers empedrats, habitatges de planta rectangular i estructures rupestres tallades en l'aflorament granític. Declarat Monument Historicoartístic el 1963 i avui Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), va ser excavat per Conde Valvís, que va trobar una sauna castrexa i restes indígenes i romanes avui al Museu Arqueològic Provincial d'Ourense. A prop es conserven a més dues piques treballades a la roca, As Pías o Baños de Santa Mariña, que Conde Valvís va relacionar amb una possible premsa d'oli.
Monument
Col·lecció dedicada a la joguina gallega i als seus fabricants, amb peces de llauna, fusta i plàstic dels segles XIX i XX, a més de jocs populars del país que s'expliquen dins del mateix recorregut expositiu.
Fita
La reina Violant d'Aragó, esposa d'Alfons X, funda a Allariz el 1286 un monestir de clarisses al qual va acabar retirant-se i en el qual va disposar la seva sepultura; la comunitat hi ha mantingut la vida conventual des de llavors. El seu patrocini va convertir la vila en residència règia i en una de les set capitals del Regne de Galícia.
Fita
El projecte de recuperació integral del conjunt historicoartístic i de les vores de l'Arnoia, iniciat a finals dels anys vuitanta amb una oficina de rehabilitació i una escola taller, rep el 1994 el guardó europeu.
Gastronomia
Mostra celebrada el segon cap de setmana de novembre al voltant dels productes de temporada de la comarca: castanyes, nous, bolets i pa artesà, amb exposicions micològiques i cuina en directe.