Poble
Sandiás és un concello d'uns 1.100 habitants aixecat sobre les terres que va ocupar la Lagoa de Antela, dessecada entre 1956 i 1958. Els seus primers pobladors es van assentar en poblats lacustres palafítics de la mateixa llacuna, i ja a l'edat del ferro van sorgir castres a les muntanyes que envolten el municipi. Durant la romanització el va travessar la Via Nova, que unia Braga i Astorga i de la qual queden mil·liaris a Vilariño das Poldras i Zadagós; l'Itinerari d'Antoní, del segle III, situa aquí la mansió Geminas, parada de postes i hostatge. El seu conreu principal és la patata i conserva les ruïnes d'un castell medieval al costat del vell traçat d'aquesta via romana.
Monument
Aixecada entre els segles XI i XII sobre un turó aïllat per vigilar la Lagoa de Antela, va ser atacada el 1368 pel duc de Lancaster i incendiada després pels irmandiños; del castell només queda la torre, amb murs de gairebé quatre metres.
Natura
Va ser un dels majors aiguamolls de la Península, uns set quilòmetres per sis a 615 metres d'altitud i amb prou feines seixanta centímetres de profunditat mitjana; un decret de 1956 en va autoritzar la dessecació, que es va executar a partir de 1958. A les terres que ocupava s'han estudiat restes de poblats lacustres, investigats per Conde-Valvís als anys cinquanta. Avui, a Sandiás, sobre el que va ser la seva antiga riba nord-oest, una casa pagesa rehabilitada acull el Centro de Interpretación da Lagoa de Antela, conegut com A Casa da Lagoa, amb una exposició sobre la història de la llacuna i de les areeiras recuperades mediambientalment.
Curiositat
La Casa da Lagoa, nom popular del Centro de Interpretación da Lagoa de Antela depenent del Concello de Sandiás, ocupa una antiga casa pagesa rehabilitada al centre de la vila, en el que va ser la riba nord-oest de la llacuna. Es va posar en marxa, amb l'impuls d'una iniciativa Leader de dinamització dels nuclis rurals del Val da Limia, com a centre d'estudi de la llacuna d'Antela que, obert el 2008, explica la seva formació, la seva dessecació i els intents de recuperació ambiental mitjançant una exposició, càmeres teledirigides i projeccions audiovisuals sobre la llacuna i el patrimoni de la zona. Es completa amb àrees recreatives on encara es distingeix l'encanalament d'època romana.
Activitat
El Centro Ecuestre de Antela és un conjunt d'instal·lacions de la Diputación Provincial de Ourense aixecat al concello de Sandiás, sobre els antics terrenys de la llacuna d'Antela, dessecada fa poc més de mig segle. Està dedicat al foment de la cria de cavalls i a la formació de genets, ferradors i altres oficis lligats al món eqüestre. Compta amb una pista de velocitat de 1.400 per 20 metres, coneguda com a Hipódromo de Antela, i un picadeiro de dimensions olímpiques, comparable a les millors instal·lacions d'Espanya. A més de les curses que s'hi celebren, el seu objectiu principal és l'ensinistrament de cavalls d'aptitud esportiva en totes les modalitats de competició, una oferta avui escassa a Galícia.
Monument
El castelo de Sandiás, també conegut com Torre de Sandiás o Torre do Castro, s'alça sobre un tossal aïllat, al peu del qual hi ha el lloc do Castro, en el punt per on discorria la Via Nova romana i des del qual es dominava tota la plana de la Limia. Construït sobre un antic castro, potser a la primera meitat del segle XII, va participar en les guerres frontereres per la possessió del comtat de la Limia entre els regnes de Galícia-León i Portugal; va ser assaltat pel duc de Lancaster el 1386 i arrasat pels Irmandiños el 1467, després de la qual cosa es va reconstruir. Avui només es conserva part de la torre de l'homenatge, que constava de soterrani, tres pisos i terrassa superior, i des del peu de la qual es contempla una àmplia panoràmica de l'assecada llacuna d'Antela.
Monument
El Centro de Interpretación da Lagoa de Antela, conegut també com A Casa da Lagoa, ocupa una antiga casa pagesa rehabilitada al centre de Sandiás, en el que va ser la riba nord-oest de la llacuna d'Antela. Dependent de l'ajuntament, es va posar en marxa amb una iniciativa Leader de dinamització rural i es va crear en complir-se mig segle de la dessecació de la llacuna, per reunir testimonis, eines i fotografies de la vida al voltant de la que va ser la llacuna més gran de Galícia. Compta amb una exposició sobre la història de la lagoa i de les areeiras avui recuperades, càmeres que permeten observar en directe els espais humits de la zona i audiovisuals sobre la llacuna i el patrimoni de l'entorn. És el lloc on es conserva la memòria d'un paisatge que ja no existeix.
Activitat
La calçada romana que unia Braga amb Astorga, la Via XVIII, travessava la plana per aquest concello. Els seus traçats i miliaris es poden seguir a peu entre camps de patata i restes de castros.
Fita
Les obres iniciades el 1956 van assecar la llacuna més gran de Galícia per guanyar terres de conreu, esborrant de cop un ecosistema, una economia de joncs i anguiles i tot un imaginari de llegendes limiás.