Poble
A Pobra do Brollón és un concello de la Ribeira Sacra lucense, amb uns 1.700 habitants molt dispersos, en 175 quilòmetres quadrats regats pels rius Cabe i Lor, en zona de transició entre la vall de Lemos i la serra del Caurel. El seu nom al·ludeix a la carta pobla que el rei Sanç IV de Castella va atorgar a finals del segle XIII; es va anomenar oficialment Puebla del Brollón fins al 1994, quan va adoptar la seva forma gallega actual. El límit sud el marca el Canyó del Sil, amb vinyes de la denominació Ribeira Sacra als seus vessants. Conserva l'església romànica de San Xián de Veiga i el pont medieval da Barxa de Lor, i celebra el singular entroido de Salcedo, a més de la Fira del Vi de Vilachá.
Monument
El pont d'A Barxa, d'origen medieval i refet al segle XVI, salva el riu Lor en un meandre que envolta pel nord, l'est i el sud el llogaret despoblat d'A Ponte, a la parròquia de Barxa de Lor. Té tres arcs de mides molt desiguals; el més gran, al costat sud, salva una llum superior als vint metres sobre les aigües encaixades del riu. Uneix Barxa de Lor amb Quintá de Lor, ja al concello de Quiroga, i per ell passa el Camí de Sant Jaume d'Hivern. Al llogaret es troben també l'església parroquial i el cementiri.
Monument
L'església de San Xián de Veiga, a la parròquia de Veiga, és el temple romànic més antic del municipi d'A Pobra do Brollón (Terra de Lemos, Lugo). Data de la segona meitat del segle XII: nau rectangular amb murs de maçoneria, coberta amb volta de canó, i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera, sota una cornisa decorada amb mènsules, algunes amb motius de flor de lis. La portada principal, estreta i allargada encara que reformada, conserva tres arquivoltes semicirculars peraltades. A l'interior es guarda un retaule barroc del segle XVIII, diverses escultures i un campanar d'espadanya de quatre buits, amb la sagristia adossada a un dels laterals de la nau.
Natura
La cova das Choias, al lloc de Biduedo, parròquia d'Óutara, és una gruta d'origen natural en la qual predominen les cavitats obertes per l'home per extreure mineral de ferro, sobretot als segles XVI i XVII. Deu el seu nom a les gralles de bec vermell que niaven vora la seva boca. Consta de tres nivells amb un desenvolupament d'uns cent vint metres, una amplada que supera els vint i voltes de més de trenta metres d'alçada; el nivell intermedi és el més interessant per les seves capritxoses formacions rocoses i els contrastos de color que produeix l'oxidació del ferro, del verd intens a diversos tons d'ocre. A uns 75 metres de l'entrada s'obre una galeria que comunica amb el nivell inferior, del qual surten cinc galeries més, només una amb sortida a l'exterior.
Natura
La sobreira de Santiorxo s'alça al llogaret de Santiorxo, a la parròquia pobrenca de Liñares, dins el municipi d'A Pobra do Brollón, a la comarca de la Terra de Lemos, ja a la Ribeira Sacra. És un alzina surera monumental d'uns tres metres de diàmetre i 10,8 metres de perímetre de tronc, un dels arbres més notables del sud de la província de Lugo i testimoni de la vella cultura del suro a la vall. Les seves dimensions, extraordinàries fins i tot per a una espècie que a Galícia creix sobretot a la Ribeira Sacra, són en part conseqüència d'una malaltia que ha foradat el tronc per dins. A uns 70 metres cap a llevant creix una altra sobreira també centenària.
Natura
La Pena dos Catro Cabaleiros és un pic gallec d'1.131 metres d'altitud, situat al límit dels concellos d'A Pobra do Brollón, Samos, O Incio i Folgoso do Courel, a ponent de la Serra do Courel. El nom recorda que en temps passats els cavallers dels quatre concellos es reunien en aquest punt per resoldre assumptes de jurisdicció; la tradició es manté avui amb la trobada anual dels alcaldes dels quatre municipis. Al centre del mirador hi ha una taula rodona de granit amb quatre cadires, en honor d'aquelles reunions, des de la qual s'abasten alhora la Val de Lemos i les crestes de la Serra do Courel.
Natura
El miradoiro da Capela se situa a la zona oriental del Canó del Sil, a la parròquia de Vilachá de Salvadur, al concello d'A Pobra do Brollón, a la riba dreta del riu Sil, a 609 metres d'altitud; s'hi accedeix des del llogaret de Vilachá de Salvadur per una pista de terra de poc més d'un quilòmetre. Orientat al sud-est, amb un desnivell de gairebé 400 metres sobre el riu, permet contemplar el canó, les terrasses de vinya de Vilachá de Salvadur que baixen fins a l'aigua i, a l'altra riba, el llogaret de Torbeo, ja al concello de Ribas de Sil. Reformat el 2012 amb una estructura de fusta i metacrilat i una àrea recreativa amb taules i bancs, és un dels balcons del vessant lucense de la Ribeira Sacra.
Curiositat
Llogaret i parròquia de muntanya del municipi d'A Pobra do Brollón, format pels nuclis de Couso, Parada dos Montes i Río de Bois, amb prou feines una trentena d'habitants. Les seves cases encadenen les teulades de llosa de pissarra, solapades les unes amb les altres, una solució que permetia circular-hi durant les nevades intenses i protegir-se millor de la intempèrie. Conserva l'església de Santa Inés, del segle XIX, amb un retaule neoclàssic procedent del convent de les Clarisses de Monforte de Lemos; les seves festes parroquials, cap al 21 de gener en honor de la santa, van deixar de celebrar-se durant 25 anys i es van recuperar el 2007. La tradició explica que el llogaret va ser traslladat al seu emplaçament actual després de negar-se a socórrer un senyor necessitat.
Curiositat
L'Oso de Salcedo és la màscara central de l'entroido d'aquesta parròquia d'A Pobra do Brollón, que al febrer recorre el llogaret entre comparses disfressades i desafiaments de carrilanas, i imita el moment en què l'ós surt de la seva cova després de la hibernació, símbol del cicle agrícola i l'abundància de les collites. Un veí disfressat amb pells d'animal recorre els carrers amb els seus criats, espantant els vianants als quals intenta tacar-los la panxa amb les potes plenes de sutge; a diferència d'altres màscares de l'entroido gallec, actua en solitari, com els peliqueiros de Laza. És l'única mascarada així a Galícia, i des del 2008 una disfressa seva forma part del Museu Internacional de la Màscara i l'Entroido de Binche, a Bèlgica, Patrimoni de la Humanitat.
Monument
Temple amb nucli romànic del segle XII ampliat al XVII, a la parròquia de Ferreiros; al mateix terme es va explotar la mina d'A Veneira de Roques, que va arribar a emprar trenta-set homes.
Natura
Afluent del Sil que travessa el sud del concello per la parròquia de Barxa de Lor, on el salva un pont medieval de tres arcs; la seva vall encaixada conserva soutos i boscos de ribera.
Natura
Petita alineació muntanyosa de la serra do Courel que s'estén entre les parròquies de Parada dos Montes, a A Pobra do Brollón, i Vilamor, a Folgoso do Courel, enllaçant així la Terra de Lemos amb els cims do Courel. El seu cim més alt és el monte Legua o Pena dos Catro Cabaleiros, amb 1301 metres. Al seu sector meridional, a més de sis-cents metres, s'aixeca la capella de San Vitoiro, destinació d'una romeria que figura entre les festes tradicionals del municipi.
Curiositat
El llogaret de A Veneira de Roques, a la parròquia de Ferreiros, se situa a 969 metres d'altitud a l'extrem est de A Pobra do Brollón, en plena serra do Courel, i només s'hi accedeix per una carretera que puja des del poble; el 2007 tenia 18 habitants. El seu origen és a les mines subterrànies que s'hi van explotar, avui tancades i que van arribar a donar feina a trenta-set miners. Conserva una petita capella dedicada a Santa María Magdalena, patrona del llogaret, on se celebren misses ocasionals, i les seves festes se celebren al juliol; des de 2008 aquell mateix dia se celebra també la Festa do Caldo. Al mateix concello s'obre la Cova das Choias, galeria de ferro amb una volta de més de trenta metres.
Activitat
Romeria celebrada el 27 d'agost a la capella de San Vitoiro, enfilada per damunt dels sis-cents metres a la serra da Trapa, al costat del riu Saa, a uns 8 quilòmetres de la capital municipal; els romeus pugen des dels llogarets de la vall a passar la jornada. San Vitoiro és el patró de set llocs del concello —Forgas, O Busto, Covadelas, Lebrón, Penadexo, Pradelas i Teixeira—, i la tradició explica que el sant es va aparèixer en aquest indret, per la qual cosa a mitjan segle XIX es va aixecar la capella. La festa es prolonga dos dies, el 27 i el 28, amb actes religiosos i revetlles, i és habitual que les famílies del municipi passin la jornada menjant vora el riu.
Fita
Cap a finals del segle XIV, quan Enric III va crear el ducat d'Arjona, el seu titular va incorporar les terres del Brollón al seu senyoriu, un pas més en la concentració de la Terra de Lemos en mans dels grans llinatges que van precedir els comtes de Lemos.
Fita
Ferran el Catòlic va lliurar la jurisdicció d'aquestes terres a Pedro Álvarez de Osorio, consolidant el domini de la casa de Lemos sobre la vall després del desordre de les revoltes del segle XV.
Gastronomia
Tast popular celebrat el primer diumenge de maig a l'aldea de Vilachá de Salvadur, on les adegas familiars excavades a la roca obren les portes per fer tastar la collita de l'any.