Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Neda

Què veure i què fer a Neda (Ferrol, la Corunya): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Neda és cada lloc

Pobles a prop de Neda

Què veure a Narón 2,7 km · 7 llocs
Què veure a Fene 3,8 km · 7 llocs
Què veure a Ferrol 6,2 km · 14 llocs
Què veure a San Sadurniño 7,8 km · 4 llocs
Què veure a Cabanas 8,7 km · 13 llocs
Què veure a Mugardos 8,8 km · 5 llocs
Què veure a A Capela 10 km · 16 llocs
Què veure a Pontedeume 10 km · 19 llocs

Espanya › Galícia › la Corunya › Ferrol › Neda

Què veure i què fer a Neda

Neda
Poble
Neda és un concello d'uns 4.900 habitants al fons de la ria de Ferrol, a la vall que forma el riu Belelle abans de desembocar al riu Grande de Jubia. Represades a la presa de Fervenza, les seves aigües van donar energia des de finals del segle XVIII a fàbriques de paper, coure i teles, i més tard a una central elèctrica que proveïa Ferrol. Gràcies a la fusta dels seus boscos hi va haver també una important drassana, on es va construir una nau de dos-cents tonells que, segons les cròniques, va participar en la reconquesta d'Algesires de 1344, cosa que va donar a Neda privilegis comercials. El poble està travessat pel Camino Inglés i és famós pel seu pa, al qual dedica una festa anual; el Belelle encara mou diversos molins i es conserva l'església gòtica de San Nicolás.
Església de San Nicolás de Neda
Monument
Temple gòtic del segle XV, de nau única i absis rectangular, que guarda el sepulcre de Diego Esquío; al seu costat s'alça un cruceiro de granit de la mateixa centúria, un dels pocs del seu estil que es conserven a Galícia.
Salt de o Belelle
Natura
La fervenza do Belelle es forma quan el riu Belelle es precipita per una paret granítica de 45 metres d'alçada, una de les caigudes d'aigua més grans de Galícia, prop de l'aldea d'O Roxal, a Neda, molt a prop de les Fragas do Eume; a la base es formen tolls naturals envoltats de rouredes i castanyedes. Al costat del salt natural es va construir, a començaments del segle XX, una central hidroelèctrica que, mitjançant una canalització fins al mont Marraxón, eleva l'aprofitament fins als 125 metres de caiguda i que encara continua en funcionament. El riu porta cabal tot l'any, tot i que augmenta a la tardor i l'hivern, la millor època per veure-la. S'hi arriba per un sender de menys de quatre quilòmetres anada i tornada que comença al costat del pazo d'Isabel II.
Reial Casa de la Moneda de Xuvia
Curiositat
Fàbrica de coure fundada per ordre de 1790 al lloc de Xuvia, parròquia de Santa María de Neda, per folrar els vaixells que es construïen a la drassana de Ferrol; la producció no va arrencar fins al 1803. La guerra contra els francesos la va convertir en seca el 1811, i el 1812 en van sortir les primeres monedes, de vuit maravedís. Va perdre pes davant la fàbrica de Segòvia a partir de 1815 i va deixar d'encunyar entre 1827 i 1835, dedicada aleshores a fabricar llauna; va tornar a batre moneda del sistema decimal el 1850 i, després d'un tancament temporal, va encunyar cèntims d'escut des de 1866. El 1868 va ser nomenat superintendent l'escriptor ferrolà Benito Vicetto, any en què va tancar juntament amb la seca segoviana; el recinte va passar després a fàbrica tèxtil.
L'església de San Nicolao de Neda
Monument
Temple gòtic del segle XIV a la vora de la ria, al costat del qual s'alça un cruceiro de granit considerat un dels millors de Galícia. La vila suma a més l'església barroca de Santa María, amb torre i cúpula.
El Camí Anglès al seu pas per Neda
Activitat
La ruta jacobea que arrenca a Ferrol creua la vila pel fons de la ria, senyalitzada des de la medieval Torre do Reloxo. D'aquí parteix també el camí tradicional cap al santuari de Santo André de Teixido.
El pa de Neda
Gastronomia
El pan de Neda es pasta des d'antic amb la farina mòlta als molins del riu Belelle, les aigües del qual gaudien de fama per la seva qualitat per a la mòlta. La tradició es va consolidar al segle XVI, quan Felip II va instal·lar a Neda les Reales Fábricas de Bizcocho per proveir la base naval i les drassanes de Ferrol, amb un pa que es conservava comestible mesos per als viatges a Amèrica; al segle XVIII els treballadors hi van protagonitzar la primera vaga d'Espanya, en intentar canviar aquest pa pel que s'elaborava a la mateixa drassana. De crosta gruixuda i molla prieta, es distingeix del pan de Cea pel seu gust més fort i per menjar-se acabat de sortir del forn. Els molins van seguir actius fins als anys cinquanta del segle XX, i des de 1989 la seva festa se celebra cada primer diumenge de setembre.