Poble
Monfero és un concello de la província de A Coruña, a la comarca de l'Eume, dins en gran part del parc natural das Fragas do Eume, amb uns 1.800 habitants en set parròquies. El seu relleu el domina la serra da Loba, amb el mont da Pendella, de 712 metres, mentre el riu Eume marca el seu límit nord abans de rebre els afluents Frai Bermuz i San Bartolomeu. Hi ha presència humana des de la prehistòria, amb mámoas com la de Pena do Moncouso, i a l'edat mitjana el territori era jurisdicció d'un monestir cistercenc documentat des de 1135. El monestir de Santa María de Monfero, amb orígens al segle X i Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), conserva diversos ponts d'un sol arc del segle XV. Bona part de les Fragas do Eume, parc natural des de 1997, són a Monfero.
Monument
El monestir de Santa María de Monfero s'alça en una petita vall on neix el riu Lambruxo, dins del parc natural de les Fragas do Eume, a uns 21 quilòmetres de Pontedeume. Fundat pels nobles Alfonso Bermúdez i el seu nebot Pedro Osorio, va estar primer encomanat als benedictins fins que el 1147 va passar a l'Orde del Cister; cenobi cistercenc des de llavors, va ser reconstruït el 1135 sota Alfons VII sobre un assentament anterior. Va assolir el seu esplendor als segles XVI i XVII, quan va renovar les seves dependències i la seva església va passar del renaixement al barroc. La seva façana, acabada cap al 1645 i dirigida des de 1620 per Simón de Monasterio, alterna carreus de granit i pissarra en escaquer.
Monument
Diversos ponts d'un sol arc del segle XV salven encara els rius Frai Bermuz, Lambre i Lambruxo en aquest concello de muntanya, testimoni de la xarxa de camins que unia el monestir amb les seves granges i amb la costa.
Monument
Capella de la parròquia de San Fiz de Monfero que conserva talles de fusta policromada; forma amb la veïna ermita de Lagares el petit patrimoni devocional dispers pels vessants de la Serra da Loba.
Curiositat
L'església abacial guarda les tombes de tres senyors del llinatge: Nuno Freire de Andrade, o Mao, el castell del qual van enderrocar els irmandiños, Fernán Pérez de Andrade, o Mozo, i Diego de Andrade, reunits al seu panteó familiar.
Natura
Serralada de la dorsal gallega que tanca el concello de Monfero pel sud, al límit entre les províncies de Lugo i A Coruña, des de la depressió d'As Pontes de García Rodríguez fins als naixements dels rius Mandeo i Labrada, que la separen de la serralada de Montouto; dels seus vessants baixen els rierols que alimenten l'Eume i separen les conques atlàntiques del nord de la província. Formada per granit de dues miques, gneis ollo de sapo i esquistos migmàtics, s'estén al llarg d'uns 20 quilòmetres i assoleix el seu punt més alt a la Pena Verde, amb 709 metres sobre el nivell del mar.
Natura
Curs fluvial que drena el sector occidental de Monfero juntament amb el seu afluent el Lambruxo; discorre encaixat entre boscos de ribera i sota ponts d'arc medieval abans d'abandonar el concello camí de la ria de Betanzos. Neix a 600 metres d'alçada al mont da Pena da Uz, dins del mateix Monfero, i després de travessar els municipis de Villarmayor, Irijoa, Miño i Paderne desemboca, després de 15 quilòmetres de recorregut, al lloc de Ponte do Porco, a Miño, a la riba dreta de la ria de Betanzos. És un riu de règim pluvial oceànic, i sobre el seu curs, a Vilarmaior, se situa l'embassament de Guimil, propietat d'Unión Fenosa. El seu nom, documentat ja el 1092 com a flumen Lambre, s'ha relacionat amb l'ètim preromà que també va donar origen al riu Tambre.
Monument
Pont d'un sol arc del segle XV sobre el riu Frai Bermuz, un dels tres d'aquella època que conserva el concello, juntament amb el de San Paio, sobre el Lambre, i el que salva el riu Lambruxo.
Curiositat
A més de les parroquials, el municipi conserva petites ermites rurals com la de l'Ascensión a Boicornello, les de Santo André da Ribeira i Lagares o la de San Bartolomeu a A Ermida.
Natura
Serra que tanca el concello per l'est, a la dorsal gallega, i a les altures de la qual es conserven mámoas prehistòriques; dels seus vessants baixen els rierols que alimenten l'Eume i el Lambre.
Fita
El domini jurisdiccional del monestir cistercenc de Monfero sobre aquest territori va quedar consolidat després de la reconstrucció del cenobi el 1135 per impuls d'Alfons VII, i es va mantenir fins a la desamortització.
Fita
Després de les incursions normandes que van arruïnar el vell cenobi vora l'ermita de San Marcos, Alfons VII va ordenar aixecar-lo de nou el 1135 amb el suport dels nobles Afonso Bermúdez i Pedro Osorio; el van poblar benedictins arribats de Valverde do Bierzo.
Fita
Els colons del coto es van negar a continuar pagant les rendes al monestir i van acabar matant l'abat; darrere de l'episodi hi havia el pes senyorial del cenobi, que el 1506 seria annexionat a la Congregació de Castella.
Natura
Roureda convertida en àrea recreativa vora el pont do Dez, un dels vells passos de pedra del concello; els carballos donen ombra a les taules a la vora del riu, en un dels racons més frescos de l'interior.