Poble
A Coruña és una ciutat d'uns 251.500 habitants (2025), capital de la seva província, abocada a l'oceà Atlàntic sobre una península unida a terra per un istme estret, cosa que li dona dues façanes marítimes: la portuària, cap a la ria, i la de mar obert, cap a la badia de l'Orzán, on s'estenen les seves platges urbanes de Riazor i l'Orzán. Guarda la Torre d'Hèrcules, far romà encara en servei i declarat Patrimoni Mundial per la Unesco el 2009, i deu el seu sobrenom de ciutat de vidre a les galeries envidrades de la Mariña. Amb una de les densitats més altes d'Espanya, als anys setanta va aixecar amb la Torre Hercón i la Torre Trébol el primer skyline espanyol, i el seu port és el primer de Galícia en tones.
Monument
Far romà aixecat a finals del segle I o començaments del II, durant l'època de Trajà, la inscripció del qual cita l'arquitecte Cayo Sevio Lupo d'Aeminium, l'actual Coïmbra. Amb 55 metres d'alçada, és l'únic far romà en funcionament del món i el tercer més alt d'Espanya, després dels de Chipiona i Maspalomas; fins al segle XX se'l coneixia com a Far de Brigantia. Va perdre el seu ús marítim a l'edat mitjana, convertit en fortificació disputada entre el comte de Traba i l'arquebisbe Xelmírez, i va caure en ruïna; un llamp va acabar el 1769 amb l'últim dels seus deficients fanals. Eustaquio Giannini el va revestir amb la camisa neoclàssica actual entre 1788 i 1790. Declarat monument històric-artístic el 1931, és Patrimoni de la Humanitat des de 2009.
Monument
Plaça situada al centre de A Coruña, on es troba el palau consistorial, projectada per l'arquitecte Juan de Ciórraga el 1877 després de l'enderrocament de la muralla, per resoldre el pas entre la ciutat vella i la Pescadería. Es va pavimentar el 1936, es va asfaltar als anys 50 i l'aparcament que va arribar a permetre's es va suprimir el 1987 amb l'aparcament subterrani i el túnel que la van vianalitzar. Forma un rectangle de més de 10.000 metres quadrats, tancat en tres fronts per edificis porxats amb galeries pròpies de l'arquitectura gallega, amb bars i restaurants sota els porxos. La presideix l'estàtua de María Pita, obra de José Castiñeiras Iglesias col·locada el 1998; dona nom a la plaça la dona que el 1589 va matar un alferes anglès durant l'assalt de Drake a la ciutat.
Monument
Casa consistorial d'estil eclèctic amb traces modernistes projectada per l'arquitecte municipal Pedro Mariño i construïda entre 1908 i 1912; les seves tres torres rematades en cúpula dominen el front oriental de la plaça.
Monument
Fortalesa iniciada el 1588 sobre l'illot de Pena Grande i acabada el 1590 per defensar la bocana del port; va servir de presó militar i política fins al franquisme i acull el museu arqueològic municipal des de 1968. Declarat monument històric-artístic el 1949, el Ministeri de Defensa va cedir la fortalesa a l'ajuntament coruñès el 1960, que en va aprovar la conversió en museu arqueològic provincial el 1964; l'arquitecte Pons Sorolla va dirigir les obres d'adaptació i l'edifici va obrir al públic el 5 d'octubre de 1968 sota la direcció de José María Luengo Martínez. Reformes posteriors, com la reconstrucció de la Casa de Botes el 1993 a càrrec de Manuel Gallego Jorreto, van completar l'espai museístic dedicat a l'arqueologia i la història de la ciutat.
Monument
Temple del romànic tardà documentat ja el 1150 i amb les tres naus rematades el 1317; va ser l'església del poderós gremi de mareants i el seu timpà representa l'Epifania, amb el Nen assegut a la falda de Maria.
Monument
L'església de Santiago és el temple coruñès més antic, la construcció del qual va començar al segle XII sota el regnat de Ferran II; les primeres notícies documentals daten de 1218, i al seu atri es reunia el consell medieval fins al segle XV. Tenia originalment dues torres, una amb campanes i una altra on es guardaven escriptures i pólvora, que amenaçaven ruïna i la demolició de les quals es va recomanar el 1531; la torre actual es va construir el 1607, la qual cosa va obligar a reformar l'absis de l'Epístola. La planta original de tres naus es va reduir a una de sola, d'estil ogival, al segle XV. Conserva tres absis romànics pel costat est, i la seva façana principal, també romànica, mostra al timpà Santiago el Mayor a cavall sota una arquivolta amb els vint ancians de l'Apocalipsi.
Monument
La Domus, abans anomenada Casa de l'Home, és un museu interactiu dedicat íntegrament a l'ésser humà, situat al passeig marítim de La Coruña sobre els penya-segats de l'Orzán; va ser el primer museu a tractar de forma global i monogràfica l'espècie humana. Obra de l'arquitecte japonès Arata Isozaki i de César Portela, es va inaugurar el 7 d'abril de 1995 i forma part, juntament amb la Casa de les Ciències i l'Aquarium Finisterrae, dels Museus Científics Coruñesos. La seva façana, revestida amb 6.600 peces de pissarra gallega, es corba sobre el passeig com la vela d'un vaixell al vent. En els seus 1.500 metres quadrats reuneix prop de 200 mòduls interactius, dedicats entre altres temes a la genètica, l'evolució humana, els sentits o el sistema circulatori, sota el lema Coneix-te a tu mateix.
Monument
Palauet del parc de Santa Margarita convertit en el primer museu interactiu públic d'Espanya, obert l'1 de juny de 1985 sota el lema de prohibit no tocar; Umberto Eco el va anomenar el 1992 el museu més formidable del món. L'edifici, de planta octogonal, es va començar a construir als anys cinquanta per a emissora de ràdio i va quedar abandonat fins que l'arquitecte Felipe Peña el va acabar el 1985; el van inaugurar els Reis d'Espanya. Té quatre sales d'exposicions interactives i un planetari, la Sala Galileo, amb una cúpula de deu metres i capacitat per a 84 butaques. A l'entresòl destaca un pèndol de Foucault amb una esfera de 120 quilos que penja d'un cable de més de catorze metres. Des de 1987 atorga els premis Prismas de divulgació científica.
Monument
Aquari obert el 5 de juny de 1999 al costat de la Torre d'Hèrcules, amb més de tres-centes espècies atlàntiques; la seva sala Nautilus, inspirada en el submarí del capità Nemo, se submergeix sota el gran tanc principal. Conegut popularment com la Casa dels Peixos, està dedicat a la divulgació de la biologia marina i l'oceanografia, amb l'objectiu de promoure el coneixement de l'oceà i actituds positives cap al medi aquàtic. Se situa al Paseo Marítimo coruñès, entre la Domus i la Torre d'Hèrcules, i les seves piscines exteriors estan connectades amb l'oceà Atlàntic mitjançant un sistema sensible a les marees. A més de les seves piscines i aquaris, compta amb diversos mòduls interactius, i des de la seva obertura ha rebut més de sis milions de visitants.
Monument
La Casa Museu Picasso ocupa el segon pis del número 14 del carrer Payo Gómez, al centre de A Coruña, un habitatge típic de la zona de l'eixample vuitcentista on va residir la família Ruiz Picasso entre octubre de 1891 i abril de 1895, quan Pablo tenia nou anys. Va obrir com a casa museu el 18 de desembre de 2002, conservada amb el mobiliari, objectes i equipament d'època. Exhibeix reproduccions de 33 obres —quatre del pare i la resta del jove Picasso—, integrades en la decoració de les estances excepte al dormitori: olis, dibuixos a llapis i ploma, tintes, carbonets i aquarel·les els originals de les quals es conserven en altres museus, juntament amb un exemplar dels gravats Sueño y mentira de Franco.
Natura
El castro d'Elviña és un poblat fortificat de la cultura castrenya situat a Os curutos, una elevació que domina les valls d'Elviña i Mesoiro, prop del campus universitari de La Coruña, i ocupat des del segle III aC, romanitzat després. Declarat monument històric-artístic el 1962, conserva diversos recintes aterrassats separats per tres muralles, entre elles la que envolta la croa, el recinte més elevat i central, amb una entrada monumental flanquejada per dues torres defensives semicirculars i una rampa amb escales empedrades. Excavat entre 1947 i 1952, i de nou entre 1980 i 1985, va viure una nova etapa a partir de 2015, quan es va retirar la torre d'alta tensió que durant mig segle havia afeat el seu cim. Destaca també la seva cisterna rectangular, de 5,33 metres de profunditat, amb doble escala d'accés a l'aigua.
Natura
La platja de Riazor és un sorral urbà de A Coruña que forma, juntament amb la seva continuació cap al nord-est, la platja de l'Orzán, totes dues amb bandera blava; molt concorreguda entre maig i setembre, no permet animals i compta amb lavabos, dutxes, lloguer de gandules, vigilància, lloc de socors de la Creu Roja i accés adaptat. Se situa en un entorn cèntric, prop de la plaça de Pontevedra, el Palau dels Esports i l'estadi municipal de Riazor, amb aparcament de pagament sota el passeig marítim i diverses cafeteries amb terrassa al costat del sorral. Els seus trencants, oberts a l'ensenada de l'Orzán, l'han convertit en un dels punts de surf més concorreguts de l'Atlàntic gallec.
Natura
Corredor per a vianants que recorre gairebé tota la franja costanera de La Coruña, excepte les zones d'As Xubias i el port. Es va construir per trams independents a partir de 1990: el primer, entre Orzán i Riazor, es va inaugurar el 1992 amb la presència del ministre Josep Borrell; van seguir l'entorn del Parrote, el tram d'Orillamar, que va unir tots dos el 1996, Oza-Os Castros al costat d'aquesta platja, San Roque de Fuera el 1995 i San Roque al Portiño el 2004, fins a enllaçar amb Bens el 2011 i completar els seus una mica més de quinze quilòmetres continus. Va ser considerat el passeig marítim urbà més llarg d'Europa fins que el 2016 aquest títol va passar al de Lanzarote, i el recorre un tramvia turístic.
Natura
El jardí de San Carlos ocupa el recinte d'un castell defensiu aixecat fora de les muralles de La Coruña al segle XIV, unit després a la ciutat al segle XVI; perduda la seva funció militar i després d'esclatar la seva polvorera, va quedar abandonat fins que el governador Carlos F. de Croix el va recuperar com a jardí al segle XVIII. El seu aspecte actual, de jardí romàntic, es deu a la reforma del governador Francisco de Mazarredo el 1834. Declarat conjunt històric-artístic juntament amb les muralles el 9 de novembre de 1944, guarda sota els seus oms centenaris un mirador sobre el port i el sepulcre del general escocès John Moore, mort el 1809 a la batalla d'Elviña, amb una làpida de versos que li va dedicar Rosalía de Castro.
Natura
Jardí públic de A Coruña situat entre Los Cantones i el port, dedicat al mariner Casto Méndez Núñez, heroi de la Guerra del Pacífic. Va néixer com a alameda el 1868 sobre el Relleno, terreny guanyat al mar durant l'ampliació portuària, amb traçat de Narciso García de la Torre per encàrrec de l'arquitecte municipal José María Noya; el 8 de maig de 1871 va prendre el nom del mariner ferrolà. S'organitza en tres zones: el passeig de palmeres, la massa arbòria central, amb el cèlebre calendari i el rellotge florals, i el rosar. Entre les seves espècies destaquen dos grups de palmeres canàries catalogats com a arbres singulars de Galícia. Conserva a més el Kiosco Alfonso, edifici modernista de 1912-13 avui sala d'exposicions, i el quiosc de música, rèplica de 1985 de l'original de 1884.
Natura
Antic recinte militar de defensa costanera al capdamunt del Monte de San Pedro, sobre la bocana de la ria de A Coruña, convertit en parc amb estanys, prades i un mirador cupulat; un ascensor panoràmic envidrat puja des del nivell del mar fins al vessant nord. Conserva la bateria de dos canons Vickers, portats el 1929 des de la fàbrica anglesa de Barrow-in-Furness i pujats a la muntanya per rails desmuntables a raó de 200 metres diaris; van disparar per primera vegada el 19 de desembre de 1933 i només ho van arribar a fer 19 vegades, l'última el 1977. Amb 381 mm de calibre, arribaven als 38 km, la qual cosa durant la Segona Guerra Mundial dissuadia els aliats de perseguir en aquestes aigües els submarins alemanys refugiats a Ferrol i A Coruña. Avui les instal·lacions militars funcionen com a museu.
Curiositat
Front continu de miradors de fusta blanca i vidre del segle XIX, nascuts de les cases de pescadors perquè la cambra envidrada abrigava i protegia la façana de la pluja; a ells deu A Coruña el sobrenom de Ciutat de Vidre.
Curiositat
Dotze blocs de granit que Manolo Paz va plantar el 1994 en cercle davant la Torre d'Hèrcules, amb finestres obertes que emmarquen el far i el mar; s'alcen al Campo da Rata, escenari d'afusellaments franquistes.
Curiositat
Tomba del general britànic caigut a la batalla d'Elviña del 1809 davant les tropes de Soult, enterrat al Xardín de San Carlos; una placa reprodueix els versos que Charles Wolfe va dedicar al seu enterrament nocturn.
Curiositat
Dues peces Vickers de 381 mil·límetres i més de disset metres de longitud, adquirides el 1929, capaces de llançar projectils d'una tona a 38 quilòmetres; només van disparar dinou vegades, l'última a l'octubre de 1977. Fabricats a Barrow-in-Furness, Anglaterra, van arribar per mar fins a A Coruña i es van traslladar fins al Monte de San Pedro sobre rails desmuntables, avançant només 200 metres al dia per la pendent del terreny, fins al seu bateig de foc el 19 de desembre de 1933. Durant la Segona Guerra Mundial van complir un paper dissuasiu: el seu abast garantia la protecció de les ries de Ferrol i A Coruña, on submarins i vaixells alemanys es podien refugiar sense que la flota aliada gosés perseguir-los. Avui la muntanya és un parc i les instal·lacions, museu.
Activitat
Les Fogueiras de San Xoán són la festa que viu A Coruña la nit del 23 de juny, quan les platges de Riazor i Orzán s'omplen de fogueres, sardines a la brasa i més de cent mil persones. La celebració, que durant el segle XIX i fins ben entrat el XX es va centrar al Campo da Leña amb fogueres, revetlles i globus, va entrar en declivi fins que el 1970 es va fundar la Comisión Promotora das Fogueiras de San Xoán, que va encendre aquella mateixa nit la primera gran foguera a l'avenida de Calvo Sotelo; el 1992 la festa es va traslladar a la platja de Riazor. Va ser declarada Fiesta de Interés Turístico de Galicia (distinció turística oficial atorgada a festes destacades) l'any 2000, Nacional el 30 de juny de 2003 i Internacional el maig de 2015, i des de 2014 el 24 de juny és festiu local.
Activitat
Festes majors de la ciutat, celebrades durant el mes d'agost, amb concerts multitudinaris a la plaça que dona nom a l'heroïna del setge anglès de 1589 i mercat medieval a la Cidade Vella. El seu origen es remunta a finals del segle XVI, quan es va començar a commemorar la resistència d'A Coruña davant el setge de l'Armada anglesa de Francis Drake; durant els segles XVI al XVIII van tenir un caràcter sobretot religiós i se celebraven a començaments de juliol. A mitjan segle XIX la festa es va secularitzar i va prendre el nom de María Pita, i s'hi van anar afegint actes culturals com certàmens musicals i jocs florals. El 1889 la celebració es va traslladar a l'agost, i des de 1904 la seva organització corre a càrrec de la Liga de Amigos de A Coruña.
Monument
El convent de Santa Bárbara, de clausura i regentat avui per les Monges Clarisses, se situa a la plaça homònima de la Ciutat Vella de A Coruña. Es va construir sobre una capella del segle XV a prop de la muralla; apareix esmentat el 1444 i la seva fundació va ser aprovada el 1491 pel papa Alexandre VI. El 1682 va acollir els monjos que van fundar l'orde de las Maravillas. De l'edifici medieval a penes es conserva el relleu de la portalada, col·locat el 1613 i procedent potser d'un sarcòfag gòtic del segle XIV: representa el Judici Final presidit per la Trinitat, amb l'arcàngel San Miguel pesant les ànimes de pelegrins i monjos. El conjunt es completa amb un pati, una torre mirador i un mur de Fernando de Casas Novoa, la lenta construcció del qual explica la data de 1786 a la façana.
Curiositat
Cementiri assomat al mar entre la Torre d'Hèrcules i la ciutat, inaugurat el 1812 segons el projecte de Fernando Domínguez Romay, amb panteons neoclàssics i modernistes; hi descansen Emilia Pardo Bazán, Curros Enríquez i bona part de la burgesia coruñesa. Ocupa més de 26.000 metres quadrats en tres àrees: la religiosa, la civil i la britànica, aquesta última construïda a partir de 1867 en terrenys donats pel cònsol anglès Guillermo Congreve Cutliffe Brackerburry i encara propietat del Regne Unit. La capella neoclàssica de l'entrada, de 1833, es va inspirar en un projecte de Juan de Villanueva per a un cementiri de Madrid que mai va arribar a construir-se. El 1944 es va inaugurar un mausoleu nazi amb setze sepultures, traslladades al cementiri alemany de Cuacos de Yuste el 1982.
Fita
La batalla d'Elviña, també anomenada batalla de La Coruña, es va lliurar el 16 de gener de 1809 entre uns 14.000 soldats britànics a les ordres del general John Moore i 20.000 francesos del mariscal Soult, en el marc de les guerres napoleòniques. Després d'una duríssima retirada hivernal des de l'interior d'Espanya que va costar milers de baixes pel fred i la fam, Moore va portar les seves tropes fins al port de La Coruña per embarcar-les rumb a Gran Bretanya; a les altures del pla d'Elviña, amb els regiments 51è Highlanders i 95è Rifles, va contenir l'atac francès el temps necessari per permetre el reembarcament. Moore va ser ferit de mort per un projectil de canó durant el combat i va morir poc després a la ciutat, on va ser enterrat.
Gastronomia
Rula del port corunyès on se subhasta a primera hora el peix de baixura i altura desembarcat a la ciutat; d'ella surten el lluç, el turbot i la sardina que abasteixen tota la comarca.