Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Sada

Què veure i què fer a Sada (Coruña, la Corunya): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Sada és cada lloc

Pobles a prop de Sada

Espanya › Galícia › la Corunya › Coruña › Sada

Què veure i què fer a Sada

Sada
Poble
Sada és una vila marinera de la província d'A Coruña, a la ria de Betanzos, dins les Rías Altas i de l'àrea metropolitana corunyesa, amb uns 17.000 habitants. La seva economia es basa en la pesca i el turisme, afavorida per un clima atlàntic que permet practicar vela, busseig i pesca tot l'any en platges com Arnela, Cirro i San Pedro. El seu escut recorda el port històric, conegut des de fenicis i romans, i els castells de Fontán i Corbeiroa, aixecats al segle XVIII per protegir les indústries pesqueres i de salaó. El municipi s'organitza en vuit parròquies, entre elles la de Meirás, on s'alça el pazo del mateix nom. Conserva també La Terraza, pavelló modernista de fusta i vidre traslladat des d'A Coruña el 1922, i compta amb port pesquer i esportiu.
Palau de Meirás
Monument
El pazo de Meirás, també anomenat las Torres de Meirás, és una casona d'estil romàntic aixecada cap al 1900, a finals del segle XIX, sobre les ruïnes d'un edifici anterior, cremat pels francesos a la guerra de la Independència; el va manar construir l'escriptora Emilia Pardo Bazán, comtessa de Pardo Bazán, que hi va escriure bona part de la seva obra. Consta de tres torres emmerletades de mida diferent unides per un cos de carreu de granit; a la més gran, anomenada per l'escriptora la Torre da Quimera, hi havia la seva biblioteca, i a la capella, amb una portada romànica portada d'un altre lloc, s'hi va casar Pardo Bazán el 10 de juliol de 1868. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2008, la família Franco el va fer servir com a residència estiuenca des de 1938 i una sentència de 2020 el va retornar a l'Estat.
La Terraza
Monument
A Terraza és un pavelló modernista de fusta, ferro forjat i vidre, iniciat el 1912 segons projecte de l'arquitecte Antonio de Mesa i aixecat als Jardins de Méndez Núñez de La Coruña, a la zona d'El Relleno, en substitució dels antics quioscos del port; es va obrir al públic l'1 de juliol de 1922. Traslladat per mar peça a peça al seu emplaçament actual al passeig marítim de Sada cap al 1920, es va instal·lar sobre un semisoterrani pensat com a magatzem, al qual es va afegir un cos posterior amb cuines i serveis. D'estil floral, amb profusió d'elements ornamentals orgànics, un primer intent de declarar-lo Monument el 1975 no va prosperar pel cost de la seva restauració; un nou expedient de 2018 va culminar en la seva declaració com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2020.
Església de Santa María de Sada
Monument
Església parroquial del segle XVII al nucli mariner de Sada, la més antiga del concello davant dels temples vuitcentistes d'Osedo, Mosteirón, Soñeiro, Veigue i Santo André de Carnoedo.
Museu Carlos Maside
Monument
El Museo Galego de Arte Contemporánea Carlos Maside ocupa, al Castro de Samoedo (Osedo, Sada), un edifici de mòduls hexagonals disposats al voltant d'un mòdul central, dins de les antigues instal·lacions de Cerámicas do Castro. Va néixer el 1970 a l'empara del Laboratorio de Formas creat el 1963 per Luís Seoane i Isaac Díaz Pardo, a partir de les donacions dels mateixos fundadors, amb el propòsit de rescatar l'obra dels artistes gallecs renovadors. A les seves dues primeres plantes reuneix la millor col·lecció d'art gallec de la primera meitat del segle XX, amb obres del mateix Carlos Maside juntament amb les de Castelao, Maruja Mallo, Francisco Asorey, Laxeiro o Luís Seoane, entre altres, mentre l'última planta està dedicada al dibuix humorístic. Des de 1985 es denomina Museo Galego de Arte Contemporánea.
Afusellament de l'alcalde Antonio Fernández Pita
Fita
L'alcalde republicà de Sada va ser executat després del cop militar, en un concello de forta tradició obrera i republicana que ja el 1868 havia constituït una corporació democràtica.
Cols de Fontán
Gastronomia
Les cols de la vega de Fontán tenen refrany propi: as verzas de Fontán cóllense por san Sebaschán, el 20 de gener; són la base del caldo gallego que acompanya la cuina marinera del port.