Poble
Almàssera és un municipi de la comarca de l'Horta Nord, a la província de València, situat a 10 metres d'altitud a la vora esquerra del barranc del Carraixet, que només porta aigua de forma estacional però pot provocar grans inundacions. El seu terme, pla, està regat per les séquies Real de Montcada i de Rascanya, que s'abasteixen del riu Túria; el seu nom prové de l'àrab al-maʿṣara, «l'almàssera». El seu origen es remunta a una alqueria andalusí que el rei Jaume I va donar el 1238 al bisbe d'Osca, i que al segle XIII va passar per diverses mans senyorials. Conserva la Creu Coberta gòtica, de 1372, i recorda el Miracle dels Peixos de 1352, que li va donar la independència eclesiàstica d'Alboraia.
Monument
L'església del Santíssim Sagrament és un temple catòlic situat al costat de la plaça Major d'Almàssera (València). Es va alçar sobre el solar d'un temple anterior de 1347, enderrocat el 1699, i les seves obres es van allargar des de 1792 fins a 1875, segons plànols de Vicente Marzo; el tercer cos de la torre esquerra no es va completar fins a finals dels anys vuitanta del segle XX. De planta de tres naus i creuer, presenta una façana de maó sobre carreuat, de severitat acadèmica i geomètrica, flanquejada per dues torres de tres cossos rematades amb balustrada, amb el rellotge a la torre esquerra. Conserva l'arqueta de plom on, segons la tradició, es guardaven les formes del miracle dels peixos que va donar origen a la parròquia. És Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local, per sota del BIC).
Monument
Creu gòtica de 1372 amb capitells i iconografia religiosa, un dels monuments més antics d'Almàssera (l'Horta Nord, València), manada construir pels jurats de València. S'estructura en quatre pilars de pedra disposats en forma radial, rematats amb semicolumnes i capitells gòtics que representen escenes de l'Anunciació, la Nativitat, l'Epifania i l'Ascensió. Al centre s'alça la creu pròpiament dita, sobre tres graderies octogonals i un fust prismàtic, amb Crist crucificat en una cara i la Mare de Déu en l'altra.
Monument
Casa Llopis és un edifici d'estil modernista valencià situat a la plaça Major d'Almàssera. La seva façana està totalment decorada amb rajoles que formen un mosaic de figures femenines dansants, procedents de Meliana, i remata en un fris amb angelets que alternen amb gerros i mascarons de lleons. Consta de planta baixa i pis, amb dos habitatges simètrics separats per la porta d'accés a l'escala; les finestres del pis porten cenefes de rajola marró. Sobre les portes d'entrada figuren els monogrames de la família Llopis, propietària de l'immoble, i a les reixes de finestres i finestrons es representen guerrers.
Curiositat
Episodi llegendari ocorregut el juliol de 1348 entre els actuals municipis d'Alboraia i Almàssera (Horta Nord, València). Segons la tradició, el rector d'Alboraia, de qui depenia aleshores Almàssera, anava a administrar el viàtic a un convers malferit quan, en creuar el barranc del Carraixet crescut per la pluja, va caure a l'aigua i va perdre l'arqueta amb les sagrades formes. Uns llauradors van trobar després tres peixos amb les formes a la boca, recollides amb un calze que avui es conserva a Alboraia, mentre que l'arqueta va quedar a Almàssera; d'aquí que l'escut d'Alboraia mostre tres peixos i el d'Almàssera, dos. Arran del succés, Almàssera va obtenir el 1352 una parròquia pròpia, gràcies a la mediació de Hug de Fenollet.
Activitat
Festes patronals d'Almàssera, a la comarca de l'Horta Nord, en honor al Santíssim Sagrament, celebrades el quart diumenge d'agost en lloc de la data tradicional del Corpus Christi, gràcies a un privilegi papal. Combinen actes tradicionals, com els bous al carrer, amb d'altres més lúdics, i tenen el seu moment central en la processó del Corpus, en què nombrosos veïns del poble interpreten personatges bíblics, acompanyats de danses i de la presència de gegants i capgrossos.
Gastronomia
Tubercle cultivat als sòls arenosos de l'horta des d'època andalusina, emparat per denominació d'origen protegida; s'asseca durant mesos abans de convertir-se en orxata. La DOP, aprovada el 1995, empara una única varietat, Cyperus esculentus var. sativus, cultivada a Almàssera i altres municipis de l'horta valenciana com Alboraia, Meliana o Foios. El reglament distingeix la xufa tendra, acabada de rentar, de la xufa seca, sotmesa a rentat i assecat i classificada segons el seu calibre en colliter i gransa, així com dues formes de tubercle, la llargueta i l'ametlla. Cada unitat pesa entre 0,45 i 0,80 grams, i en sec es compon d'entre un 11 i un 17,5% de sucres, un 23 a 31% de greixos, un 6,5 a 12% de proteïnes i un 25 a 40% de midó.