Poble
Sagunt és una ciutat i municipi de la Comunitat Valenciana, al nord de la província de València, capital comarcal del Camp de Morvedre. Amb 73.031 habitants, és el desè municipi més poblat de la comunitat i forma part de la segona corona de l'àrea metropolitana de València. Antiga ciutat ibèrica i romana de Saguntum, cèlebre pel setge que va patir en la Segona Guerra Púnica, conserva el seu casc històric als peus del castell i del teatre romà, mentre que a uns 2,5 km, vora el mar, s'estén el Port de Sagunt, on viu la major part de la població. El municipi s'assenta a la vora del riu Palancia, amb costa baixa i arenosa coberta de dunes i la Serra Calderona al sud-oest, que arriba als 466 metres. El castell s'alça a 140 metres sobre el casc històric.
Monument
Fortalesa sobre el turó de Sagunt amb set recintes independents que acullen restes d'edificis públics i religiosos d'època ibèrica, romana i medieval.
Monument
Teatre d'època romana construït cap a l'any 50 dC en el vessant septentrional de la muntanya del castell de Sagunt, amb capacitat per a més de 8.000 espectadors i encara en ús en l'actualitat. La seva planificació es remunta a l'època d'August, tot i que la seva finalització se situa ja en el regnat de Tiberi, entre els anys 14 i 37; una segona fase d'obres, a mitjan segle III, va remodelar l'edifici. Durant l'edat mitjana va passar a ser una avançada del proper castell, amb ús militar que va contribuir a la seva conservació parcial, encara que les revoltes de les Germanies van poder provocar l'enderroc definitiu de l'escena, els carreus i marbres de la qual es van reutilitzar després en altres construccions de la ciutat. Va ser declarat monumento nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni fins a la creació del BIC) el 1896.
Curiositat
El setge de Saguntum per Anníbal l'any 219 aC va ser un dels detonants de la Segona Guerra Púnica entre Roma i Cartago. Després de la primera guerra púnica, que Roma havia guanyat l'any 241 aC, Cartago va expandir els seus territoris a Ibèria, fins que un exèrcit cartaginès al comandament d'Anníbal va assetjar, capturar i saquejar la ciutat de Sagunt, aliada de Roma. A la primavera de l'any 218 aC Roma va respondre declarant la guerra a Cartago, iniciant un conflicte de disset anys que Anníbal va començar creuant els Alps amb el seu exèrcit fins a Itàlia, i que va acabar el 201 aC amb la rendició de Cartago davant Escipió l'Africà.
Activitat
Les Falles de Sagunt, declarades Fiesta de Interés Turístico Nacional (festa declarada d'interès turístic nacional), tenen el seu origen en el primer cadafal plantat al Port de Sagunt el 1927. Avui s'aixequen 58 falles repartides entre 28 comissions falleres, 15 al Port de Sagunt i 13 a Sagunt, coordinades per la Federació Junta Fallera de Sagunt, creada el 2 de juny de 1971. Els dies previs al 19 de març se succeeixen actes com la Crida, la cavalcada de l'humor faller, la plantà de les falles i l'ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats; la nit de Sant Josep, les falles cremen en una foguera gegantina en la tradicional cremà.
Activitat
Setmana Santa de Sagunt, amb més de 500 anys d'història, declarada Festa d'Interès Turístic Nacional, amb la representació de la mort i la resurrecció de Jesucrist.
Monument
Antic barri jueu de Sagunt (anomenada aleshores Morvedre o Murviedro), amb presència hebrea documentada des de finals del segle I o principis del II, en textos que són entre els més antics que confirmen la presència jueva a la península Ibèrica. El període millor documentat va des de la conquesta cristiana al segle XIII, quan hi van arribar famílies jueves d'Aragó i Catalunya amb les conquestes de Jaume I, fins a l'expulsió de 1492; famílies com els Vives van formar una aljama pròpia, i alguns jueus van ocupar càrrecs públics com el de batlle. Es dedicaven sobretot a oficis artesans i al comerç, sent famosos els seus argenters, com Vidal Astori, argenter reial al segle XV. Per seguretat, l'aljama va demanar el 1321 permís per tancar els accessos al barri, concedit per Jaume II.
Monument
El cementiri jueu de Sagunt, el primer visitable d'Espanya i un dels més importants d'Europa, ocupa una franja d'unes 4 hectàrees darrere el teatre romà, al peu de les muralles del castell. Reuneix uns 60 hipogeus excavats a la roca juntament amb tombes individuals de planta trapezoidal orientades de nord a sud, amb el cap cap al sud, i al costat dels cossos s'han trobat braçalets i arracades d'or i plata. Va estar en ús fins a l'expulsió dels jueus el 1492.
Monument
Antic port de Sagunt, conegut com el Grau Vell, en ús des del segle VI aC fins al segle VI dC, eix clau del comerç mediterrani que connectava el trànsit de mercaderies per mar amb el territori interior a través del riu Palancia. Conserva bateries defensives del segle XVIII i un fortí del segle XV, restaurat i obert al públic el 2021. El jaciment està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), tot i que la seva posada en valor i adequació per a la visita continua pendent.
Natura
La Marjal dels Moros és un espai protegit ZEPA (zona d'especial protecció per a les aus) i una zona humida inclosa en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, situada entre els termes de Puçol i Sagunt, a cavall entre l'Horta Nord i el Camp de Morvedre. Acull nombroses espècies d'aus, cosa que la converteix en un lloc d'interès per als ornitòlegs, i compta amb infraestructures d'observació i de protecció davant l'avanç del mar que han evitat que l'aigua salada hi penetri. Antigament la marjal s'estenia de forma contínua des de l'Albufera fins a Canet d'En Berenguer, però els cultius d'arròs i la posterior construcció d'habitatges vora la platja la van destruir gairebé del tot, deixant-la reduïda a petits nuclis dispersos, dels quals aquest és un dels més ben conservats.
Monument
El circ romà de Sagunt, construït a mitjan segle II, s'alça extramurs, al costat de l'antic llit del riu Palància (Udiva), i és un dels circs més grans conservats d'Hispània: feia 354 per 73 metres i tenia capacitat per a uns 15.000 espectadors, semblant al de Valentia. Documentat des del segle XVIII, va ser excavat per primera vegada amb mètode per Chabret el 1888, que va descobrir la porta triumphalis, l'spina amb l'euripus i conduccions hidràuliques; estudis posteriors de Brú i Vidal i les excavacions de 1997 van ampliar el seu coneixement amb la troballa d'una tribuna. Sense protecció legal, bona part del recinte es va urbanitzar als anys seixanta i avui només és visible una porta secundària al carrer Huertos, aixecada amb grans carreus i rematada per basses amb motllura en kyma revers.
Monument
Jaciment arqueològic visitable que combina un habitatge romà aristocràtic, la Domus dels Peixos, amb el traçat d'un carrer porticat del fòrum de l'antiga Saguntum.
Monument
Alt forn siderúrgic construït entre 1922 i 1926, de 64 metres d'alçada, símbol del passat industrial obrer del Port de Sagunt; declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) i guardonat amb el Premi Europa Nostra el 2012.
Fita
El pronunciament de Sagunt, o de Martínez Campos, va tenir lloc el 29 de desembre de 1874 en aquesta localitat valenciana. El general Arsenio Martínez Campos es va posar al capdavant de les tropes allí acantonades i va proclamar rei Alfons de Borbó, fill de l'exreina Isabel II, a favor de la restauració de la monarquia borbònica. El cop, recolzat pels principals generals de l'Exèrcit, va posar fi a la Primera República espanyola i va obrir el període conegut com la Restauració. L'historiador Ramón Villares el va descriure com «el succés que s'esperava en els quarts de banderes i en els salons aristocràtics decorats amb la flor de lis».
Fita
Va entrar en funcionament a la dècada del 1920 el primer forn de la siderúrgia aixecada vora el mar, que va fer néixer del no-res una ciutat obrera amb el seu port, les seves barraques i la seva colònia anglesa a pocs quilòmetres del nucli antic.
Fita
La reconversió industrial va apagar el 1984 l'alt forn i va desmantellar la capçalera siderúrgica, després de mesos de vagues i manifestacions; el Port va perdre la seva raó de ser i va trigar dècades a trobar-ne una altra.