Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Monroyo

Què veure i què fer a Monroyo (Matarraña, Teruel): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 2 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Monroyo és cada lloc

Església de Monroyo 50 m

Pobles a prop de Monroyo

Espanya › Aragó › Teruel › Matarraña › Monroyo

Què veure i què fer a Monroyo

Monroyo
Poble
Monroyo és un municipi turolenc de la comarca del Matarranya, a l'Aragó, situat a 857 metres d'altitud entre barrancs, tossals i serres com la de Monroyo o la dels Sabinosos; el riu Tastavins, que recull les aigües del riu de Monroyo, marca el seu límit oriental. Pertany a la Franja d'Aragó, on es parla una varietat dialectal aragonesa del català. Durant la primera guerra carlina, el 8 de desembre de 1839 les tropes carlines van incendiar uns 137 edificis del poble, inclosa l'església de Nuestra Señora de la Asunción, que va haver de reconstruir-se després; es conserva també l'ermita de Nuestra Señora de la Consolación. A mitjan segle XIX comptava amb 1.396 habitants, xifra que avui s'ha reduït a 324.
Església de Monroyo
Monument
Església de Nuestra Señora de la Asunción de Monroyo, reconstruïda després de l'incendi carlí del 8 de desembre de 1839, que va arrasar al seu costat uns 137 edificis del poble.
Festes de Monroyo
Activitat
Monroyo va ser cap d'una comanda que Alfons II va lliurar a l'Orde de Calatrava i que agrupava diverses aldeues, entre elles Fórnoles. Del domini calatrau queda el palau de la comanda, que Madoz encara va descriure al segle XIX.
Festes de invierno de Monroyo
Activitat
Les festes d'hivern de Monroyo se celebren a la vila cap d'una encomanda que Alfonso II va lliurar a l'Orde de Calatrava, de la qual queda el palau que Madoz encara va descriure al segle XIX.
Encomanda calatrava del Matarraña
Fita
Alfons II va lliurar bona part del territori a l'Orde de Calatrava i la vila va quedar com a cap d'una comanda que agrupava diverses aldees, entre elles Fórnoles. Del domini calatravenc va quedar el palau de la comanda, que Madoz encara va descriure al segle XIX.