Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Rascafría

Què veure i què fer a Rascafría (Sierra Norte, Madrid): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Rascafría és cada lloc

Pobles a prop de Rascafría

Espanya › Comunitat de Madrid › Sierra Norte › Rascafría

Què veure i què fer a Rascafría

Rascafría
Poble
Rascafría, amb uns 1.700 veïns, s'assenta a 1.200 metres a la Vall Alta del Lozoya, a la serra de Guadarrama, el nom de la qual podria venir de «roques fredes» per les neus de Peñalara visibles des del poble, o de «carrasca freda» per les seves alzines. El seu terme, el més extens i occidental de la vall, inclou el nucli d'Oteruelo del Valle i limita al sud amb la Cuerda Larga, on neix el riu Lozoya entre les Cabezas de Hierro; el parc natural de Peñalara guarda les seves llacunes glacials. A l'ombra del poble, a dos quilòmetres, s'alça el Monestir de Santa María de El Paular, fundat al segle XIV com a primera cartoixa de Castella, en un paratge de densos boscos de roures i pinedes. Completen l'entorn les piscines naturals de Las Presillas i l'arborètum Giner de los Ríos.
Monestir de Santa María de El Paular
Monument
Monestir situat al municipi de Rascafría, en el vessant madrileny de la serra de Guadarrama, a la vall del Lozoya, dins el parc nacional de la Sierra de Guadarrama. Fundat el 1390 per ordre d'Enric II com a primera cartoixa del regne de Castella, va ser casa cartoixana fins a l'exclaustració de 1835; des de 1954 hi viu una comunitat benedictina. Conserva església gòtica, retaule d'alabastre policromat del segle XV i un tabernacle barroc iniciat el 1718. Declarat Monumento Nacional (antiga màxima figura de protecció estatal del patrimoni) el 1876, és de titularitat estatal i està adscrit al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. El seu nom podria derivar dels àlbers blancs o pobos que poblaven antigament les riberes del Lozoya en aquest paratge.
Pont de el Perdón
Monument
El puente del Perdón és un pont de carreuada de granit sobre el riu Lozoya, a la serra de Guadarrama, davant el monestir de Santa María de El Paular, a Rascafría. El primer pont es va erigir el 1302, però les crescudes del riu i el clima hivernal el van deteriorar, i a mitjan segle XVIII va ser substituït per l'actual, de tres arcs de mig punt amb replans i bancs de pedra. Va servir als monjos cartoixans de via d'accés al molí de paper dels Batanes, d'on va sortir el paper amb què es va imprimir la primera part del Quixot, publicada a Madrid el 1605. Atès l'aïllament de la vall, les autoritats solien celebrar-hi els judicis: els reus apel·laven la seva sentència al costat del pont i, si eren perdonats, tornaven sans i estalvis, d'on prové el seu nom.
Cim, circ i llacunes de Peñalara
Natura
El parc natural de la Cumbre, el Circo y las Lagunas de Peñalara, a la zona central de la serra de Guadarrama, al terme de Rascafría, va ser declarat espai protegit el 15 de juny de 1990 i ocupa 768 hectàrees. Comprèn el pic de Peñalara, el més alt de la serra amb 2.428 metres, tres petits circs, dues morrenes i diverses llacunes d'origen glacial, entre elles la Laguna Grande, la de los Pájaros i la de los Claveles. La seva vegetació combina formacions arbustives d'alta muntanya, prats i boscos de pi roig a les zones baixes amb prades alpines i roquissars a les més altes; entre la seva fauna destaquen el voltor negre i l'àguila imperial. S'hi accedeix per diversos camins des del port de Cotos, i permet practicar senderisme, escalada i esquí de fons a l'hivern.
Ruta a la cascada del Purgatori
Activitat
Camí clàssic de l'alt Lozoya que parteix de l'entorn del monestir d'El Paular i salva uns 6,5 quilòmetres entre pinedes fins al salt que el rierol de l'Aguilón forma sobre els berrocals granítics del massís de Guadarrama.
Fundació de la cartoixa de Santa María de El Paular
Fita
La cartoixa de Santa María de El Paular s'aixeca a la vall del Lozoya, al municipi de Rascafría, dins del que avui és el parc nacional de la Sierra de Guadarrama. Joan I de Castella en va manar la fundació el 1390 en un indret on solia caçar, i va ser la primera cartoixa del regne: hi va reunir els monjos de sant Bru durant quatre segles i mig, fins al 1835. El conjunt monumental està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) amb categoria de monument des de 1876 i és de titularitat estatal, adscrit al Ministerio de Cultura. Des de 1954 opera com a priorat benedictí. El seu nom sembla derivar de l'abundància d'àlbers blancs o pobos a les ribes del Lozoya, que haurien donat lloc a una pobeda o pobolar al lloc.