Poble
Aranjuez és un Real Sitio d'uns 63.000 habitants situat en una àmplia vall a l'extrem sud de Madrid, a la confluència dels rius Tajo i Jarama, que reguen, juntament amb una xarxa de sèquies històriques, horts de maduixes i espàrrecs. A finals del segle XII va passar a l'Orde de Santiago, i des de 1489, incorporat a la Corona, es va convertir en lloc de descans de la monarquia, que hi va aixecar el Palacio Real i els jardins de la Isla, del Príncipe i de Isabel II. A mitjan segle XVIII Ferran VI va fundar la ciutat ex novo després de derogar les restriccions que impedien residir-hi als aliens a la Cort. Al març de 1808 va ser escenari del motí que va provocar la caiguda de Godoy i l'abdicació de Carles IV en favor de Ferran VII. El seu paisatge cultural és Patrimoni de la Humanitat des de 2001.
Monument
Residència reial construïda al Real Sitio de Aranjuez, a la vora del Tajo, ordenada per Felip II sobre plànols de Juan Bautista de Toledo que va rematar Juan de Herrera. Al segle XVIII va ser ampliada per Ferran VI i Carles III amb les ales que tanquen el pati d'armes, tal com es veu avui. Fora del recinte, formant part del Jardín del Príncipe, s'alça el palau menor de la Casa del Labrador. A la seva capella es va constituir el 25 de setembre de 1808 la Junta Central Suprema y Gubernativa del Reino. Gestionat avui per Patrimonio Nacional, acull el Museo de la Vida en Palacio i encapçala el paisatge cultural inscrit per la Unesco el 2001.
Monument
Palauet d'esbarjo construït entre 1794 i 1803 per a Carles IV amb la intervenció de Juan de Villanueva i Isidro González Velázquez; el seu Gabinet de Platí combina caoba amb encastos de bronze i platí, i els interiors els va dissenyar Jean-Démosthène Dugourc.
Monument
Pavelló aixecat vora l'embarcador del Jardí del Príncep que guarda sis embarcacions reials, entre elles la faluga de Carles IV, construïda a Cartagena i decorada per Salvador Maella, i la góndola atribuïda a Felip V, en realitat del temps de Carles II.
Monument
La plaza de San Antonio, també coneguda com a plazuela de la Mariblanca, és una plaça porticada projectada per Santiago Bonavía cap al 1750 com a primer nucli urbà del Real Sitio de Aranjuez; les seves galeries d'arcs, rematades per Jaime Marquet després de la mort de l'arquitecte, enllacen les Casas de Oficios i de Caballeros amb la Casa de Infantes, i també hi donen l'església de San Antonio i el jardí d'Isabel II. El seu sobrenom popular ve de la font de Venus, coneguda com la Mariblanca, que decora el seu extrem nord, obra de Juan Reyna col·locada el 1762; abans hi va haver allà una altra font, la del Rey, amb una imatge de Ferran VI, que Carles III va manar retirar el 1760.
Monument
Capella reial construïda al costat sud de la plaça principal que dona entrada al Real Sitio de Aranjuez, per encàrrec de Ferran VI, que la va dedicar a San Antonio de Padua en substitució de l'antic Oratori de Felip IV. Es va començar a construir el 1752 segons traces de Santiago Bonavía, i Carles III en va manar ampliar-la després amb una peça quadrada de coberta a dues aigües. És de planta central circular i es remata amb una cúpula emplomada en forma de ceba que presideix el fons de la plaza de San Antonio. Després de la mort de Bonavía el 1767, l'arquitecte Jaime Marquet va aixecar les galeries que la uneixen amb els edificis propers. El Real Decreto 1412/2002 va declarar Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), amb categoria de monument, l'església i els seus arcs annexos.
Monument
Cos taurí que Carles IV va manar construir el 1796 i que es va inaugurar el 14 de maig de 1797, dissenyat en proporcions reduïdes a semblança de l'antiga plaza de toros propera a la Puerta de Alcalá, amb aforament per a nou mil espectadors; un incendi el va malmetre el 1809 i Ferran VII el va reconstruir vint anys després. Segueix sent una de les places més antigues en ús d'Espanya i avui té un aforament de nou mil cinc-centes persones; des de 2001 forma part de la Unión de Plazas de Toros Históricas. Cada 30 de maig, festivitat de San Fernando, acull un important festeig taurí, i ha servit d'escenari a pel·lícules com Hable con ella, de Pedro Almodóvar, i Blancanieves, de Pablo Berger.
Natura
Jardí paisatgístic d'unes 145 hectàrees i tres quilòmetres de longitud iniciat el 1772 per al futur Carles IV a la vora del Tajo; Pablo Boutelou en va dirigir el traçat entre 1775 i 1784 i més tard hi va intervenir Juan de Villanueva, que va treballar juntament amb Boutelou fins al 1808. El jardí va unificar sota el nou estil paisatgístic actuacions anteriors, com les hortes traçades entre 1553 i 1561 sota Felip II o l'embarcador aixecat sota Ferran VI. S'hi accedeix per quinze portes des de la calle de la Reina, entre les quals destaca la del Embarcadero, atribuïda a Villanueva, amb columnes jòniques de granit que abans flanquejaven dues estàtues avui al Museo del Prado. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1931 i Patrimoni de la Humanitat des de 2001, dins del Paisatge Cultural d'Aranjuez.
Natura
El jardí de la Isla és un jardí històric al nord del Palacio Real de Aranjuez, en una illa artificial d'unes 25 hectàrees entre el riu Tajo i una ria o canal artificial, i constitueix una de les principals obres de la jardineria renaixentista espanyola juntament amb la Casa de Campo de Madrid. Promogut per Felip II com a representació del paradís, va ser traçat per Juan Bautista de Toledo des de 1561, amb obres que es van prolongar fins al 1564 i que va continuar Juan de Herrera, que en va ordenar les fonts el 1582; l'aigua que les alimentava arribava des de l'embassament del Mar de Ontígola. Al jardí s'hi accedeix per diversos ponts dels segles XVIII i XIX. Des de 1931 és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) i des de 2001 forma part del Paisatge Cultural d'Aranjuez, Patrimoni de la Humanitat.
Natura
Espai natural protegit des de 1994 al terme d'Aranjuez, amb 629 hectàrees que reuneixen un dels millors alzinars de la Comunidad de Madrid i la llacuna artificial que Felip II va manar embassar el 1572, avui naturalitzada com a aiguamoll del Mar de Ontígola, al costat de la finca de El Regajal, una muntanya mediterrània-subdesèrtica. Als seus vessants guixencs s'han citat 75 de les 225 espècies de papallones diürnes ibèriques; el 1979 la UICN va situar El Regajal com a cinquena prioritat mundial en la conservació de lepidòpters. L'aiguamoll palustre dona refugi a aus aquàtiques. La presa del Mar de Ontígola, que va abastir d'aigua el Real Sitio des del segle XVI fins a mitjan segle XX, va comptar entre els seus autors amb Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera, una fita de l'enginyeria hidràulica del seu temps.
Fita
Aixecament popular ocorregut entre el 17 i el 19 de març de 1808 als carrers d'Aranjuez, en protesta contra la política de Manuel Godoy, valido de Carles IV. El motí va acabar amb la captura de Godoy i l'abdicació de Carles IV, el 19 de març, en el seu fill el príncep d'Astúries, que regnaria com a Ferran VII, poques setmanes abans de l'esclat de la Guerra de la Independencia. Els contemporanis van mitificar aquell 19 de març com l'inici de l'anomenada Revolució espanyola, tot i que historiadors com Emilio La Parra sostenen que el motí va tenir poc d'espontani: els aristòcrates del partit ferrandí haurien distribuït diners, reclutat gent i llançat rumors per soliviantar la població.
Curiositat
El Concierto de Aranjuez, per a guitarra i orquestra, el va escriure Joaquín Rodrigo a principis de 1939 a París, inspirant-se en els jardins del Real Sitio; és l'obra més coneguda del compositor i el primer concert per a guitarra i orquestra de la música espanyola del segle XX. Es va estrenar el 9 de novembre de 1940 al Palau de la Música Catalana amb Regino Sáinz de la Maza com a solista i l'Orquesta Filarmónica de Barcelona; l'estrena a Madrid va arribar l'11 de desembre al Teatro Español. Consta de tres moviments -Allegro con spirito, Adagio i Allegro gentile-, sent l'Adagio, de temps lent i melodia intimista introduïda pel corn anglès, el més popular dels tres i el més versionat per cantants d'òpera i cançó melòdica.
Activitat
El tren de la Fresa és un tren turístic organitzat per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles entre Madrid i Aranjuez, en record de la línia Madrid-Aranjuez, la segona via fèrria construïda a la península Ibèrica, inaugurada el 9 de febrer de 1851 per la reina Isabel II, que va cedir terrenys propis per a l'arribada del ferrocarril a Aranjuez. Circula des de 1984 en cotxes de fusta amb material històric, de vegades amb locomotores de vapor, i a bord es reparteixen els maduixots que li van donar nom, producte tradicional de l'horta riberenca que antany transportava aquest mateix traçat fins a Madrid.
Activitat
Les Fiestas del Motín se celebren els primers dies de setembre a Aranjuez i rememoren els fets del Motín de Aranjuez de 1808, que van provocar la caiguda de Godoy i l'abdicació de Carles IV en Ferran VII. Es van representar per primera vegada el 5 de setembre de 1982 al pati d'armes del Palacio Real. Entre els seus actes destaca l'assalt nocturn al palau de Godoy, quan els veïns, amb tambors i torxes, escenifiquen la seva detenció i cremen les seves pertinences en un castell de focs artificials, i el nomenament de l'Amotinado Mayor, títol honorífic que va recaure per primera vegada, el 1984, en Camilo José Cela. La representació, de dues hores, reuneix uns cent cinquanta veïns davant el Palacio Real. Des de 2014 la festa està declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional (una distinció turística d'àmbit estatal a Espanya).
Fita
Entre el 18 i el 19 de març de 1808, un tumult de soldats i veïns va protestar per la política de Manuel Godoy, «favorit» de Carles IV, i va assaltar casa seva a tocar del Real Sitio, forçant-ne la destitució. La pressió va continuar fins que, la nit del 19 de març, Carles IV va abdicar la Corona en el seu fill, aclamat aquell mateix dia com a Ferran VII: per primera vegada a la història d'Espanya un rei veia com el seu propi fill li arrabassava el tron arran d'un motí popular. Tot i que el debat historiogràfic segueix obert, diversos historiadors coincideixen que el motí va tenir poc d'espontani: els aristòcrates del partit ferrandí, que un any abans havien fracassat en el complot d'El Escorial, van repartir diners, van reclutar gent i van llançar rumors per soliviantar la població.
Fita
Isabel II va presidir el 9 de febrer de 1851 l'obertura de la línia impulsada pel marquès de Salamanca, la segona construïda a la península després de la de Barcelona a Mataró. Va ser el primer pas del ferrocarril de Madrid cap a Andalusia i el Llevant.
Gastronomia
La vega regada pel Tajo i el Jarama va convertir el Reial Lloc en horta de la cort, i les maduixes i els maduixots continuen sent el producte més identificat amb la ciutat. Es mengen sols o amb nata i marquen l'arribada de la primavera.
Gastronomia
Espàrrec conreat als sòls sorrencs i frescos de l'horta riberenca, un dels conreus de regadiu històrics del municipi juntament amb la maduixa. Es cull a la primavera i es prepara bullit, a la planxa o en menestra.