Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Corbera d'Ebre

Què veure i què fer a Corbera d'Ebre (Terra Alta, Tarragona): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 2 Curiositats · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Corbera d'Ebre és cada lloc

Pobles a prop de Corbera d'Ebre

Què veure a Gandesa 4,2 km · 16 llocs
Què veure a Vilalba dels Arcs 7,4 km · 6 llocs
Què veure a el Pinell de Brai 7,6 km · 7 llocs
Què veure a la Fatarella 9,5 km · 5 llocs
Què veure a Bot 11 km · 6 llocs
Què veure a Miravet 11 km · 6 llocs
Què veure a Benifallet 12 km · 6 llocs
Què veure a Prat de Comte 12 km · 6 llocs

Espanya › Catalunya › Tarragona › Terra Alta › Corbera d'Ebre

Què veure i què fer a Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre
Poble
Corbera d'Ebre és una vila de la comarca de la Terra Alta, a la província de Tarragona, que acull el Poble Vell, la part antiga de la població destruïda durant la batalla de l'Ebre pels bombardejos de l'aviació italiana i la Legió Còndor, i conservada avui com a espai de memòria i declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), amb l'església de Sant Pere entre les seves ruïnes. El poble es va reconstruir a la part baixa del turó, on es troba el centre d'interpretació 115 dies, dedicat a explicar la batalla. Situat a la vall del riu Sec, a 297 metres d'altitud i amb serres properes que superen els 560 metres, té 1.023 habitants (INE 2025). Entre els seus veïns destaca el metge Jaime Ferrán i Clúa (1851-1929).
Restes de murs del castell de Corbera d'Ebre
Monument
Restes del castell de Corbera d'Ebre, documentat des de 1153 dins la donació templera de Miravet i escenari el 1293 d'una batalla entre el Temple i els Entença; els bombardeigs de la Guerra Civil van deixar al descobert una galeria porxada amb capitells de tradició templera.
Fort fuseller de Ferriols
Monument
Fortí de planta rectangular amb els cantons aixamfranats i diverses fileres d'espitlleres distribuïdes simètricament en totes les seves cares, alçat al terme de Corbera d'Ebre durant les guerres carlines del segle XIX com a part d'una línia defensiva amb fossat perimetral d'un centenar de metres. Construït en maçoneria, amb murs de 60 centímetres de gruix, tenia tres nivells de poca alçada i un interior de tot just 4,5 per 5,4 metres. Està declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) i s'hi accedeix a través del camp.
Poble Vell de Corbera d'Ebre
Curiositat
Nucli destruït durant la Batalla de l'Ebre el 1938, declarat bé cultural d'interès nacional el 1993 i convertit en espai de memòria i monument per la pau.
Ruta de la Batalla de l'Ebre per la Terra Alta
Curiositat
Itinerari pels espais memorials de la Batalla de l'Ebre a la Terra Alta, amb epicentre a Corbera d'Ebre i els Camps de Batalla del 115. Una de les seves etapes és la Ruta de la Pau, un recorregut circular que travessa el Poble Vell de Corbera d'Ebre, el nucli antic arrasat pels bombardeigs i declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), els darrers veïns del qual el van abandonar el 2008. L'itinerari passa també pel Centre d'Interpretació 115 Dies, obert aquell mateix any per explicar la batalla des del punt de vista militar, i per Art al Ras, un conjunt d'obres d'art repartides pels camins de la zona, dins una xarxa d'espais sobre la Guerra Civil dispersos per tota la Terra Alta.
Serra de Pàndols
Natura
La Serra de Pàndols és una serra calcària de la Terra Alta (Tarragona) que forma part de la serralada Prelitoral: abrupta i retallada per barrancs profunds, s'estén entre els municipis de Gandesa i el Pinell de Brai. El seu punt més alt és el Puig Cavaller, amb 706,2 metres. Va ser escenari de combats de la Batalla de l'Ebre el 1938: l'anomenada cota 705, a Punta Alta, era una posició clau per dominar tota la serra, i avui un monument recorda la matança de Pàndols. Està protegida dins l'espai natural de les Serres de Pàndols-Cavalls.
Cassola de tros
Gastronomia
Guisat que els jornalers cuinaven al camp sobre un foc de sarments, amb conill, cargols, patata i arròs o fideus. Se segueix preparant als menjars de colla i a les festes dels pobles de l'interior comarcal.