Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Ulldemolins

Què veure i què fer a Ulldemolins (Priorat, Tarragona): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 2 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Ulldemolins és cada lloc

Església de Sant Jaume d'Ulldemolins 50 m
Castell de Ulldemolins 400 m

Pobles a prop de Ulldemolins

Què veure a la Pobla de Cérvoles 6,2 km · 3 llocs
Què veure a Cornudella de Montsant 6,8 km · 10 llocs
Què veure a la Morera de Montsant 7 km · 8 llocs
Què veure a Vilanova de Prades 7,3 km · 2 llocs
Què veure a el Vilosell 9 km · 4 llocs
Què veure a Prades 9,4 km · 8 llocs
Què veure a Juncosa 10 km · 4 llocs
Què veure a Poboleda 10 km · 4 llocs

Espanya › Catalunya › Tarragona › Priorat › Ulldemolins

Què veure i què fer a Ulldemolins

Ulldemolins
Poble
Ulldemolins és una vila de la comarca del Priorat, a la província de Tarragona, situada al peu de la serra de Montsant. En coves properes s'han trobat restes d'una possible comunitat d'ermitans visigots, origen potser d'Escaladei i Bonrepòs. El castell del terme està documentat des de 1151; el 1166 Alfons el Cast va concedir la carta de població i el 1324 el lloc va passar al comtat de Prades. L'església parroquial de Sant Jaume, d'estil renaixentista amb campanar mudèjar de 1612, es va alçar entre 1594 i 1595 sobre una església romànica anterior. El terme conserva també diverses ermites, entre elles la romànica de Sant Bartomeu, habitada fins al 1851, i el santuari neoclàssic de la Mare de Déu de Loreto. La festa major se celebra el primer diumenge després del 8 de setembre.
Església de Sant Jaume d'Ulldemolins
Monument
L'església de Sant Jaume, a Ulldemolins (Priorat, Tarragona), declarada bé cultural d'interès nacional, és d'una sola nau amb capçalera plana i volta de canó amb llunetes, flanquejada per quatre capelles laterals a cada costat amb galeries al pis superior. Un arc triomfal, amb les dates 1585, 1690, 1778, 1896 i 1972 —probablement la fi del presbiteri i restauracions posteriors—, separa la nau de la capçalera. La façana, de carreus escairats als angles, té al centre una portada monumental d'aire renaixentista coronada per un gran frontó triangular, i a l'esquerra s'alça el campanar, de base quadrangular i cos vuitavat rematat en circular.
Castell de Ulldemolins
Monument
El castell d'Ulldemolins, avui desaparegut, s'alçava al solar on avui hi ha l'església parroquial de Sant Jaume, construïda entre 1584 i 1590. Encara que la fortalesa va poder existir ja abans de 1187 —any en què la reina Sança va concedir a Arnau Domènec el dret d'alçar-hi una capella—, la primera carta de població del lloc, aleshores anomenat Occulo de Molinis, la va atorgar el rei Alfons I el 1166. Al segle XIV la vila va passar al comtat de Prades, i al segle XV es va dotar d'un recinte emmurallat reforçat amb motiu de la guerra civil catalana (1462-1472). El castell ja estava pràcticament en ruïnes quan es va erigir la nova església al seu solar; avui només el recorda el nom d'un carrer del poble, el carrer del Castell.
Festa Major d'Ulldemolins
Activitat
La Festa Major d'Ulldemolins se celebra al peu de la serra de Montsant, les crestes, barrancs i ermites de la qual la Generalitat va protegir com a parc natural el 2002.
Festa Major d'Hivern d'Ulldemolins
Activitat
La Festa Major d'Hivern d'Ulldemolins se celebra al costat de l'església de Sant Jaume i el castell termenat del poble, al peu de la serra de Montsant.
Declaració del Parc Natural de la Serra de Montsant
Fita
El 2002 el Parlament de Catalunya va protegir com a parc natural les carenes de conglomerat, els barrancs i les ermites de la serra de Montsant: 11.755,82 hectàrees al sector occidental de la Serralada Prelitoral, dins la comarca del Priorat, repartides entre els termes de la Morera de Montsant, Ulldemolins, Margalef, Cabassers, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Montsant i la Figuera. La figura va ordenar l'excursionisme i l'escalada, i va frenar els usos que amenaçaven el massís, protegint els seus valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals. El punt més alt és la Roca Corbatera, amb 1163 metres.
Mel i herbes del Montsant
Gastronomia
Els apicultors de la serra produeixen mels de romaní, farigola i flors de muntanya als barrancs del massís. Les mateixes plantes aromàtiques es recullen per a infusions i per als licors d'herbes que es maceren a les cases.