Poble
Prades és una vila de pedra roja del Baix Camp, a la província de Tarragona, coneguda com a Vila Vermella per la pedra arenisca rogenca dels seus edificis, cor de les Muntanyes de Prades i amb 629 habitants (INE 2025). Els àrabs hi van aixecar un castell, fortificat el 1090 i rendit el 1153; Ramon Berenguer IV li va concedir carta de poblament el 1159, i cap al 1200 ja comptava amb mercat propi. Va ser capçalera d'un extens comtat que va arribar a abastar el Baix Camp, el Priorat i l'Alt Camp, i que al segle XVII va passar als ducs de Medinaceli, títol que encara conserven. A la vila hi va néixer el compositor Mateo Flecha el vell. Avui viu sobretot del turisme de muntanya, amb la patata de Prades, protegida per indicació geogràfica, i la recol·lecció de tòfones i rovellons.
Monument
Castell situat a l'extrem nord-oest de la població de Prades (Baix Camp, Tarragona), a 954 metres d'altitud. D'origen islàmic, cap al 1090 els àrabs hi van aixecar construccions defensives que van passar a Ramon Berenguer III el 1153, durant la conquesta de Siurana. La vila va viure la seva època de màxima esplendor als segles XIII i XIV, amb mercat i fins a quatre fires de bestiar anuals cap al 1200; el 1324 Jaume el Just hi va constituir el comtat de Prades. El castell va ser enderrocat completament durant la Guerra de Successió, el 1718, després de la qual cosa la vila va perdre el seu paper de capital comarcal. Avui es conserva en ruïnes, repartit entre diverses cases particulars; l'element millor conservat és la capella de Sant Miquel del castell, restaurada recentment.
Monument
El portal fortificat de Prades és un petit arc, al costat de l'església, que assenyala l'emplaçament de l'antic barri gòtic de la vila. La localitat va patir repetits episodis bèl·lics que van malmetre el seu recinte emmurallat: durant la guerra contra el rei Joan II i en la Guerra de Separació, quan va ser ocupada i enderrocades les seves muralles, i en la guerra carlina, en què en onze mesos va ser incendiada dues vegades. El 1408 el rei Martí va concedir al Consell de la vila una pròrroga de cinc anys de l'impost sobre el pa, el vi i la carn per poder continuar les obres de la muralla i els fossats, la construcció dels quals s'havia impulsat des de la creació del comtat de Prades el 1324.
Monument
El clos emmurallat de Prades (Baix Camp), protegit com a bien cultural de interés nacional (la figura de protecció del patrimoni d'interès nacional a Catalunya), es coneix com la vila vermella pel color rogenc de la pedra dels seus edificis i muralles. Les restes de la capella romànica de Sant Miquel del Castell assenyalen la ubicació de l'antic castell de Prades, adossat per dins al llenç nord de la muralla; l'inici de la fortificació es podria relacionar amb la creació del comtat de les Muntanyes de Prades el 1324, tot i que el 1408 les muralles encara no estaven acabades. Del recinte es conserven el portal de la Creu, el portal del Planet del Pont, llenços de mur i una torre de defensa. Prades va ser repoblada després de la rendició de Siurana, el 1153.
Natura
Les Muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen unes 30.726 hectàrees entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat, i prenen el nom de la vila tarragonina de Prades. Formades per calcàries i dolomies, amb pissarres i conglomerats, hi neixen els rius Francolí, Brugent, Glorieta, Siurana i Prades; el seu punt més alt és el Tossal de la Baltasana, amb 1202 metres. Conserven formacions vegetals singulars a Catalunya, com colònies de roure martinenc a 900 metres sobre terreny silici i el bosc centenari de Poblet, a més de fauna amb àguila daurada, cabirol i turó. Estan incloses en el Pla d'Espais d'Interès Natural, amb el projecte de convertir-se en parc natural.
Fita
El comtat de Prades, o comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324, ja al segle XIV, per Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer. La seva jurisdicció senyorial comprenia les viles i castells d'Altafalla, Falset i Móra d'Ebre, els llocs de Marçà i Pratdip i la baronia d'Entença, encara que el castell principal, com a seu de residència i administració, va ser el de Falset. El 1341 Ramon Berenguer va permutar el comtat de Prades pel d'Empúries amb el seu germà Pere, també comte de Ribagorça. Amb els successius enllaços familiars, el títol va passar a la casa de Cardona el 1414 i després als ducs de Sogorb, als Fernández de Córdoba i, al segle XVII, als ducs de Medinaceli, per acabar de nou a la casa de Córdoba.
Fita
Durant la primera guerra carlina, en què la vila va servir de base a les partides de Rafael Tristany, un incendi va arrasar el 1837 unes dues-centes cinquanta cases. La població va trigar dècades a recuperar-se i molts veïns van emigrar al pla.
Gastronomia
La patata de Prades és una varietat Kennebec conreada de forma tradicional a les Muntanyes de Prades, a la Serralada Prelitoral catalana, als termes de Prades, Capafonts, la Febró i Arbolí, al Baix Camp. Es conrea a altituds properes o superiors als mil metres, la qual cosa li dona unes característiques especials: pell fina de color groguenc, carn blanca i farinosa, molt dolça, amb el doble de midó que la majoria de varietats, i un calibre d'entre 40 i 80 mil·límetres. Compta amb Indicació Geogràfica Protegida des de 1992, també reconeguda per la Unió Europea el 2007. Cada any, el tercer diumenge de setembre, Prades celebra una festa que marca l'inici de la campanya de la patata, base tradicional dels guisats de carn i les brases de la muntanya.