Poble
La Morera de Montsant és un municipi de la comarca del Priorat, a la província de Tarragona, de probable origen àrab. Compta amb 150 habitants. El seu terme integra la cartoixa d'Escaladei, primera cartoixa de la península Ibèrica, la possessió de terres de la qual va traspassar el rei Jaume I després de la fundació, així com l'antic monestir femení de Bonrepòs, nascut d'una granja de repoblament cedida el 1170. L'agricultura de secà, amb vinya, olivera, avellaner, ametller i cereal, continua sent la base de la seva economia, juntament amb un turisme en auge. Conserva l'església parroquial, dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, amb una portalada romànica de tres arcs, i l'ermita de Santa Maria, de nau única i volta apuntada. Celebra la seva festa major del 8 a l'11 de setembre.
Monument
La Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, fundada el 1194 pel rei Alfons el Cast, va ser el primer monestir cartoixà de la península Ibèrica, del qual van sorgir la resta de cartoixes catalanes, i els seus dominis van donar forma al territori històric del Priorat. Se situa al poble d'Escaladei, al terme de la Morera de Montsant, al peu de la serra de Montsant. Els seus primers monjos van arribar de la cartoixa de Verna, a la Provença; es van instal·lar primer a l'eremitori de Santa Maria de Poboleda, fins que cap al 1203, gràcies a donacions del rei Pere el Catòlic i de la reina Sança de Castella, es van emplaçar al desert de la Vall de l'Oliver. Les obres, amb el claustre major i les primeres dotze cel·les, no van concloure fins al 1228. El 1217 el papa Honori III va confirmar les seves possessions.
Monument
Restes del castell de la Morera de Montsant, al Priorat, dalt del turó que domina la part alta del poble, declarades bé cultural d'interès nacional. De planta rectangular, avui només en queda un lienzo de carreus de 8 per 18,8 metres, amb 5 metres d'alçada màxima a l'única cantonada que es conserva sencera; a la façana est s'obre la porta, de la qual només resten els muntants. Es creu que en origen va ser un ràfal sarraí, i el 1170 Albert de Castellvell el va cedir a Arnau de Salforès perquè el poblés. El 1218 Jaume I el va donar en concessió a la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, sota la propietat de la qual va restar fins al 1835; al segle XVII es documenta el seu ús com a presó senyorial, i el 1954 moltes de les seves pedres es van fer servir per arreglar carrers i una plaça del poble.
Monument
Antiga casa vinculada a la cartoixa d'Escaladei, a la Morera de Montsant (Priorat), declarada bé cultural d'interès nacional. Servia originàriament d'habitatge al monjo encarregat de la cura dels conreus del monestir. L'edifici actual es va alçar a partir de 1692, aprofitant només un petit tram de mur de les construccions anteriors a la seva cantonada nord-oest. Després de la desamortització de 1836 va ser venuda, i entre 1850 i 1880 es va reformar com a residència d'un terratinent del poble. És un edifici de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues aigües i dos balcons al primer pis cap a la plaça, d'estil historicista inspirat en construccions defensives medievals, amb merlets afegits al segle XIX que simulen fortificacions.
Activitat
La Festa Major de la Morera de Montsant se celebra al municipi que integra Scala Dei, la cartoixa fundada el 1194 que va donar nom a tota la comarca i que va ser assaltada i incendiada després de la desamortització de 1835.
Curiositat
Tram de la Ruta del Cister que discorre pel Priorat fins a la Cartoixa d'Escaladei, al terme de la Morera de Montsant, al peu de la serra de Montsant. La cartoixa, fundada el 1194 pel rei Alfons el Cast, va ser el primer monestir cartoixà de la península Ibèrica; els seus primers monjos van arribar des de la cartoixa de la Provença i s'hi van instal·lar de forma definitiva cap al 1203. Va viure el seu apogeu als segles XIV i XV com la cartoixa més rica de la província cartoixana de Catalunya, fins que l'exclaustració de 1835 la va deixar abandonada, saquejada i incendiada. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1980, és des de 1990 gestionada per la Generalitat de Catalunya, que en manté restauracions contínues des de 1992.
Fita
La cartoixa fundada el 1194 va ser la primera de la península i va exercir senyoriu sobre una dotzena de pobles de la serra. D'aquell domini del prior procedeix el nom amb què es coneix tota la comarca.
Fita
El 1835 els monjos van abandonar la cartoixa, que va ser assaltada, incendiada i espoliada del seu patrimoni. Les terres es van repartir entre els veïns, cosa que va multiplicar les petites parcel·les de vinya que encara caracteritzen el paisatge.