Poble
Falset és la capital de la comarca del Priorat, a la província de Tarragona, situada al centre de la conca del riu Siurana, a la fossa que separa el Priorat històric del Baix Priorat. Compta amb uns 2.890 habitants. Va ser repoblada després de la Reconquesta i el 1168 es va lliurar el seu castell a Pere de Déu, encarregat de fortificar-lo; va rebre carta de poblament el 1191. Des de 1324 va formar part del comtat de Prades, els comtes del qual van residir al castell, i al segle XV va tenir una important colònia jueva, desapareguda amb els processos inquisitorials de finals de segle. El 1810 les tropes napoleòniques van arrasar la vila. Viu del conreu de l'avellaner i la vinya, i conserva el seu castell, la seva muralla i el celler cooperatiu modernista, seu de la Fira del Vi.
Monument
El castell de Falset, que domina la vila de Falset (Priorat), és un castell termenat declarat bé cultural d'interès nacional. Les primeres referències sobre ell daten de 1168, quan va ser lliurat a Pere de Déu amb l'encàrrec de repoblar el lloc i aixecar-hi una fortificació defensiva; va rebre carta de població el 1191. Va viure la seva època de màxima esplendor al segle XIV, quan els comtes de Prades van ampliar l'edifici. Segons la tradició, en aquest castell van néixer dues de les dones més importants de la Catalunya medieval: Elionor d'Aragó, reina de Xipre i Jerusalem, i Margarida de Prades, reina d'Aragó i última reina catalana. Després d'anys d'abandonament, la propietat va passar de l'ajuntament a la Diputació, i avui alberga l'Arxiu Comarcal del Priorat i el Castell del Vi.
Monument
La muralla de Falset és el recinte emmurallat medieval del municipi, capital de la comarca del Priorat (Tarragona), construït entre els segles XV i XVI. Es conserva un tram d'uns 200 metres connectat al castell, que discorre pels carrers del Portal del Bou, de l'Hospital Vell i de Santa Joaquima Vedruna fins a desaparèixer darrere de l'església. Inclou el ben conservat Portal del Bou, restes d'un altre portal anomenat dels Ferrers i una torre a l'inici del carrer de Dalt. Està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional des del 8 de novembre de 1988.
Monument
El Celler Cooperatiu de Falset, capital del Priorat (Tarragona), és un edifici modernista de Cèsar Martinell declarat bé cultural d'interès nacional, avui integrat a la Cooperativa Falset-Marçà, dins els cellers de la Denominació d'Origen Montsant. El va construir el 1919 Martinell per encàrrec del Sindicat Agrícola de Falset. Està format per una nau principal de tipus basilical, amb tres naus separades per arcs parabòlics de maó, i un cos transversal destinat a l'elaboració del vi. La façana, de composició medievalista, està flanquejada per dues torres amb remat emmerletat i una portada de dovelles de granit; destaca també la torre del dipòsit d'aigua, amb arcs parabòlics encreuats, solució que Martinell va repetir en gairebé tots els seus cellers.
Activitat
La Fira del Vi de Falset és la mostra de referència dels vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant, celebrada a Falset (Tarragona), capital de la comarca del Priorat. Té lloc el primer cap de setmana de maig, i s'hi exposen els vins propis de totes dues denominacions d'origen comarcals.
Activitat
La Festa Major de Falset se celebra a la capital del Priorat, cap des del segle XIII de la baronia dels Entença i després del comtat de Prades; la seva comarca dona nom a més a la Denominación de Origen Montsant, creada el 2001.
Curiositat
Denominació d'Origen Qualificada, la primera i única de Catalunya amb aquesta màxima categoria, l'àrea de producció de la qual coincideix amb el Priorat històric, amb capital a Falset. Abasta un territori petit, de menys de 20.000 hectàrees, de les quals només 1.600 estan plantades de vinya, sobre una orografia molt accidentada que obliga a cultivar en terrasses. El tret distintiu és el sòl de llicorella, una pissarra grisa i aspra que, juntament amb la forta insolació i l'escassa pluja, dona rendiments molt baixos i vins de personalitat singular. El clima és mediterrani, amb temperatura mitjana anual de 15 graus, i la verema es prolonga des de mitjan setembre fins a finals d'octubre. El cultiu de la vinya es va introduir al segle XII pels monjos cartoixans d'Escaladei, arribats de Provença.
Activitat
La Festa Major d'Hivern de Falset se celebra a la capital del Priorat, seu de la primera Denominación de Origen Calificada de vins de Catalunya, amb els seus característics sòls de llicorella.
Fita
La baronia d'Entença, senyors del Priorat des del segle XIII, va ser una jurisdicció senyorial amb centre al castell d'Entença, a la Baixa Ribagorça, les possessions tarragonines de la qual -entre elles Falset, Móra, Tivissa, Siurana, Cabassers o Marçà- tenien la seva capital a Falset. Després de la mort el 1321 de Guillem d'Entença i de Montcada, sisè baró d'Entença, la baronia va passar a la senyoria reial i les seves possessions es van annexionar al comtat de Prades, lliurat a l'infant Ramon Berenguer, fill de Jaume el Just, que el 1342 el va intercanviar amb el seu germà l'infant Pere; des de llavors la baronia va seguir les vicissituds d'aquest comtat. Aquest paper de capital administrativa explica el castell, el mercat i la condició de cap de comarca de Falset.
Gastronomia
Denominació d'origen vinícola nascuda el 2001 a partir de la subzona Falset, que fins llavors formava part de la denominació Tarragona, i que empara els vins dels pobles que envolten la serra de Montsant sobre sòls d'argila, sorra i algunes pissarres, amb la garnatxa i el carinyena com a varietats principals. Des de la seva creació ha crescut de forma notable: si als seus inicis comptava amb 28 cellers, avui supera els 50, amb unes 2.000 hectàrees de vinya plantades i una producció d'uns 10 milions de quilos de raïm l'any. Gairebé un 70% de la producció embotellada es destina a l'exportació, sobretot a Alemanya i els Estats Units.