Poble
El Vendrell és la capital de la comarca del Baix Penedès, a la província de Tarragona, situada a la planícia del Penedès al costat del corredor obert per la riera de la Bisbal, a 33 quilòmetres de Tarragona. Els seus orígens es remunten al segle X, amb la repoblació de la zona i la cessió de terres al monestir de San Cugat; la primera menció documental és de 1037. El 1469 el rei Joan II d'Aragó va convocar des d'aquí les corts que se celebrarien a Montsó. És vila natal del violoncel·lista, compositor i pacifista Pau Casals, nascut el 29 de desembre de 1876, les restes del qual reposen al cementiri local. Compta amb 41133 habitants.
Monument
El castell de Sant Vicenç de Calders, declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), ha desaparegut per complet; es creu que s'alçava a la part alta del poble, on avui hi ha un dipòsit d'aigua i restes de basaments de murs, i que moltes cases de la localitat es van aixecar amb les seves pedres, cosa que el va arruïnar del tot a principis del segle XVIII. El terme, diferent del proper castell de Calders, va ser domini del monestir de Sant Cugat del Vallès des de la repoblació de la zona al segle X, tot i que el castell no apareix documentat fins al segle XI. El 1047 l'abat de Sant Cugat va establir unes terres ermes situades al costat del castell, en un lloc anomenat vila de Sant Iscle, que seria probablement l'antic nom del poble conegut després com a Sant Vicenç de Calders.
Monument
La Torre del Telègraf és una torre de telegrafia òptica del Vendrell (Baix Penedès), declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). S'aixeca sobre una roca envoltada per un fossat excavat a la pedra i consta de dos cossos superposats: un d'inferior troncocònic que fa de base i, a sobre, la torre pròpiament dita, de planta quadrada. A diferència d'altres torres civils de la línia, està envoltada de fossat, té porta i finestres més petites i sagetes al primer pis, cosa que li dona un aspecte més militar. Va pertànyer a la línia civil de telegrafia òptica de Madrid a València i Barcelona, amb el ramal català en funcionament des de 1850. Va caure en desús després de l'arribada del telègraf elèctric, i les torres civils de la línia van ser desmantellades el 1857.
Monument
Torre circular de 305 centímetres de diàmetre interior, esquerdada de dalt a baix i conservada només en part, amb una lleixa a uns quatre metres que marca on hi havia la porta; el mur, de pedres mitjanes de 15 per 25 cm poc treballades però ben alineades i unides amb morter de calç rogenc, es data cap als segles XI-XII. S'aixeca a l'antic camí que anava del Vendrell a Sant Vicenç de Calders i es considera que podria haver estat a l'origen del nucli del Vendrell, documentat potser des de 1032 i amb seguretat el 1037, en una concòrdia signada per l'abat de Sant Cugat del Vallès. Va ser el centre de la baronia que el monestir de Sant Cugat va exercir sobre Bonastre, Albinyana, Santa Oliva, Sant Vicenç de Calders i el mateix Vendrell fins a l'abolició de les jurisdiccions senyorials.
Monument
El Mas del Bombo, també conegut com a Mas del Xombo, és una masia aïllada del terme del Vendrell, al Baix Penedès (Tarragona), capital de la comarca de la qual és aquesta població de més de 41.000 habitants. La masia es va construir adossada a una antiga torre de defensa de planta circular que encara conserva: una torre cilíndrica que s'afina cap amunt, amb finestres, recolzada sobre una volta de creueria sostinguda per quatre arcs de mig punt i reforçada amb potents contraforts. A la façana principal s'hi accedeix mitjançant un baluard amb porta allindada, i la lateral, de tres plantes, presenta una galeria d'arcs de mig punt al pis superior.
Monument
Torre de planta quadrada amb matacà defensiu, les primeres referències documentals de la qual es remunten al segle XII, quan va ser residència del rei Martí I d'Aragó; possiblement del segle XV amb reformes del XVII, és l'element més antic d'una masia fortificada a prop de la platja d'El Vendrell, l'ala esquerra de la qual es va aixecar el 1702 i a la qual a finals del segle XIX es van afegir els cobertissos per al bestiar. El lloc de Francàs està documentat des del segle XIV, quan tenia set focs. Propietat de la família Maciá de Vilafranca del Penedès fins al 1982, any en què la va comprar un empresari suís que, amb l'arquitecte Vinyols, va emprendre'n la restauració conservant el caràcter de l'edifici; el conjunt funciona avui com a establiment hostaler.
Monument
El Corralot d'en Virgili és una construcció rural d'obra popular situada al terme d'El Vendrell (Tarragona), aixecada entre els segles XVI i XVII. Està protegida com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
Torre circular del Vendrell construïda per ordre del Govern Militar liberal després de l'entrada dels carlins a la vila el 4 de març de 1874, al costat de la riera de la Bisbal, que dona nom a la urbanització Botafoc. Té uns vuit metres d'alçada i tres nivells, un soterrani i dues plantes amb sagetes que servien per il·luminar l'interior, vigilar sense ser vist i disparar cap a l'exterior; la porta, a la segona planta, s'assolia per una escala de fusta que es podia retirar. La data de construcció, juliol de 1874, va quedar gravada a la paret en restaurar-se el 1995. Hi ha altres torres semblants al Vendrell, com la del Puig, del mateix període, i la del Cintoi, pitjor conservada. Actualment no es pot visitar, només veure's des de fora.
Monument
Torre de defensa de planta circular, del tipus fort fuseller, construïda dalt del Puig del Vendrell per protegir la localitat durant la Tercera Guerra Carlina, cap al 1874; és bessona, per la mateixa fàbrica, de la veïna Torre del Botafoc, aixecada en la mateixa campanya de fortificació. De maçoneria, destaca pels seus dos nivells de sagetes, de notable profunditat. Va ser declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) el 1949. S'aixeca sobre un turó a les afores del poble, al qual es puja per un camí que arrenca del carrer Josep Tarradellas.
Monument
Casa vinculada a l'escriptor, poeta i dramaturg Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845-Barcelona, 1924), coneguda com Cal Ximet, al Vendrell. Guimerà, un dels grans noms de la Renaixença catalana, es va traslladar de nen a aquesta localitat tarragonina el 1854, quan els seus pares es van casar i s'hi van instal·lar; des d'aleshores va viure repartit entre Barcelona i el Vendrell, on solia refugiar-se en les seves temporades lliures. Va ser el seu amic vendrellenc Jaume Ramon i Vidales qui el va introduir en la llengua catalana, en la qual escriuria després drames d'èxit internacional com Mar i cel o Terra baixa.
Monument
El Portal del Pardo, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, és l'únic dels cinc portals que donaven accés al Vendrell quan la vila encara estava emmurallada, al segle XVI; l'edifici que l'allotja, d'estil gòtic civil, data de 1623 i se situa al final del carrer Major, per on sortia el camí cap a Sant Vicenç. Consta d'un cos horitzontal i una torre construïda sobre l'antic arc de mig punt de la muralla, amb un primer pis de balcó i fris amb animals, un segon pis amb porta balconera i una golfa amb tres finestres gòtiques d'arc carpanell. A principis del segle XXI va acollir la Fundació Apel·les Fenosa.
Monument
El Museu Pau Casals, dedicat a la vida i obra del violoncel·lista, es troba al passeig marítim de Sant Salvador, al Vendrell, i va ser declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya el 2020. L'edifici va ser la casa d'estiueig que Casals va fer construir el 1908, amb obres iniciades el 1910; un any després ja hi estiuejava amb la seva família. La finca, ampliada amb pista de tennis, jardí i hort, va ser reformada als anys trenta, i el 1935 es van projectar la Sala de Concerts i la Sala del Vigatà. Casals amb prou feines va gaudir d'aquestes reformes, ja que el 1939 va haver d'exiliar-se després de la guerra civil i no hi va tornar mai més. La Fundació Pau Casals, creada el 1972 pel músic i la seva esposa Marta Montañez, va obrir les primeres estances el 1974 i va reobrir el conjunt el 2001.
Activitat
La Festa Major del Vendrell (Baix Penedès, Tarragona) se celebra al voltant del 26 de juliol, festivitat de Santa Anna, patrona de la vila. Entre els seus elements festius figura la Víbria del Vendrell, una bèstia de foc construïda el 2007 que llança foc per catorze punts i és portada per joves de l'agrupació de Diablons, juntament amb els gegants i les torres humanes dels Nens del Vendrell.
Natura
Litoral del Baix Penedès a l'entorn de Calafell i el Vendrell, amb platges extenses.
Monument
La Ciutadella Ibèrica de Calafell, també anomenada Alorda Park, és una reconstrucció arqueològica d'un poblat ibèric al nucli costaner de Calafell, terme municipal del Vendrell (Baix Penedès, Tarragona). L'assentament es va fundar a principis del segle VI a. C., va viure el seu màxim esplendor al segle III a. C. i va ser abandonat a finals d'aquesta centúria, en el context de la segona guerra púnica; al segle I a. C. s'hi va aixecar una domus romana. Excavat des de 1980 per Joan Santacana i Joan Sanmartí, entre 1992 i 1994 es va reconstruir amb arqueologia experimental seguint models nòrdics com el suec Eketorp, el primer jaciment ibèric recuperat d'aquesta manera. S'hi visiten les cases, muralles, torres i sitges, amb plafons informatius i rèpliques dels objectes trobats.
Activitat
Fira tradicional de Sant Jaume del Vendrell.
Activitat
Festes d'estiu de Calafell, nucli costaner del Vendrell.
Fita
El lloc apareix documentat el 1037 a propòsit del reg de les seves terres i el 1183 va rebre carta de poblament atorgada a Bernat de Papiol. Aquell document va fixar els termes i les càrregues dels colons que van ocupar el pla.
Fita
Pau Casals i Defilló va néixer al Vendrell el 29 de desembre de 1876, fill de l'organista de la parròquia, i va morir a San Juan, Puerto Rico, el 22 d'octubre de 1973. Violoncel·lista, pedagog, director i compositor, va renovar la tècnica de l'instrument fins a convertir-lo en un gran solista, canvi que adoptarien després tots els violoncel·listes; la seva interpretació d'El cant dels ocells es va convertir en símbol de pau i llibertat, i de manera especial del modernisme català. Va recuperar les suites de Bach per al repertori de concert i, després d'exiliar-se el 1939, va fer de la seva música una defensa pública de la democràcia, negant-se a tocar en països que reconeguessin el règim franquista. Va ser, a qui Fritz Kreisler va anomenar el rei de l'arc, un dels grans músics del segle XX.
Fita
La divisió comarcal aprovada per la Generalitat el 1936 va separar el Baix Penedès de l'Alt Penedès i li va donar capital pròpia. La comarca va reunir els pobles del pla litoral i del peu del Montmell sota una mateixa capçalera administrativa.
Gastronomia
L'origen del xató se situa en el món vinícola: quan el vi estava a punt de tastar-se, es procedia a axetonar la bóta, col·locant una petita aixeta que deixava sortir el vi nou, moment que marcava l'inici d'una festa amb menjar d'ingredients salats i verdura de temporada, origen de l'actual plat. La seva paternitat es disputa entre diverses poblacions del Penedès i el Garraf; el Vendrell defensa que és una salsa de tradició marinera, preparada pels pescadors al seu port quan es xatonaven les bótes de vi durant una festa popular. És una amanida d'hivern d'escarola, bacallà esqueixat, tonyina i anxoves, amanida amb salsa d'ametlla, avellana, nyora, all i oli, que es menja en xatonades col·lectives.