Poble
Calafell és una vila costanera del Baix Penedès, amb 32.624 habitants (INE 2025), formada pels nuclis de Calafell, Segur de Calafell i la Platja de Calafell. A dalt del casc antic s'alcen el castell i l'església de la Santa Creu, al costat de la torre de guaita de la Talaia. El seu nom significa 'castell petit'; apareix documentat el 999 com l'Espluga de Calafell, del terme de Castellet, el castell del qual va passar el 1076 a Ramon Berenguer I per 800 marcs d'or. Les epidèmies de pesta van delmar la població, que va passar de 44 focs el 1388 a només 21 el 1553, i no es va recuperar fins al segle XVIII, amb 493 habitants el 1787. Al jaciment de la Ciutadella Ibèrica es conserven les restes d'un poblat ibèric del segle VI a. C. i, sobre seu, una domus romana posterior.
Monument
L'església de la Santa Creu de Calafell, situada davant de l'ajuntament, corona juntament amb les restes del castell el nucli antic de la localitat, i està protegida com a bien cultural de interés local (protecció d'àmbit local). La seva gran façana mostra les tres naus del temple i conserva una imatge de Santa Helena, obra de l'artista local Isidre Romeu. L'interior està cobert amb volta de canó amb arcs torals; a l'absis s'obre una vidriera moderna, i al seu costat es troben la capella del Santíssim i la sagristia. Es va construir de nova planta a finals del segle XVIII, sense enderrocar l'antiga església romànica del castell, i es va inaugurar el 15 de juliol de 1806; el campanar, de planta quadrada, és de 1857, i el 1878 el temple va ser restaurat després d'amenaçar ruïna.
Monument
Torre situada dalt d'un turó del terme de Calafell, al Baix Penedès, declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). És de planta rectangular, construïda en tàpia, amb restes de murs de protecció; es conserva la part oriental de l'edifici, mentre que l'angle nord-oest ha desaparegut, i està envoltada d'un recinte rectangular de grans dimensions. Es va classificar primer com a columbari romà i després com a construcció medieval, però unes prospeccions de 1998 van revelar que en realitat es va aixecar al segle XVII, probablement durant la Guerra dels Segadors, que va afectar el poble entre 1640 i 1652, quan aquest tenia un centenar d'habitants en divuit cases i alguns masos dispersos. El seu nom prové d'un antic propietari, assassinat durant la Tercera Guerra Carlina.
Monument
La Talaia de Calafell, al Baix Penedès (Tarragona), és una torre de guaita del segle XV que probablement es va utilitzar fins al XVIII. De planta el·líptica, d'uns 5 per 6,90 metres, s'aixeca dalt del turó del mateix nom, amb murs de pedra unida amb morter de calç i sorra; es conserven els murs de fonamentació i el paviment del fons. El seu origen es vincula a una ordre de la reina Violant de Bar, esposa de Joan I, per fortificar la costa davant els atacs de vaixells moros, en un moment en què els pirates del nord d'Àfrica assolaven el litoral català als segles XVI i XVII a la recerca de botí o de captius per demanar-ne rescat o vendre'ls com a esclaus. El guaita havia d'avisar el poble perquè sonessin les campanes i els veïns es poguessin refugiar al castell.
Natura
El litoral de platges del Baix Penedès, que uneix el Vendrell, Calafell i Cunit a la Costa Daurada, es caracteritza per la sorra fina i el suau pendent d'entrada a l'aigua. A Cunit, el tram de platja suma uns 2,5 quilòmetres dividits des de 2016 en dos sectors, Ponent i Llevant, de 1.500 i 1.200 metres respectivament i una amplada mitjana de 50 metres, protegits per set espigons exempts construïts entre 1977 i 1983; compten amb socorrisme, dutxes i bandera blava per la qualitat de l'aigua, i reben les aigües del torrent de la Creueta i la riera de Cunit. El turisme, amb temporada de Setmana Santa a principis d'octubre, és el principal motor econòmic d'aquests municipis costaners.
Activitat
Festa major de Calafell, amb actes a la plaça Pau Casals.
Fita
El comte de Barcelona va adquirir el 1076 aquest castell de frontera, el nom del qual significa castell petit. La fortificació vigilava la costa i va organitzar la repoblació d'un terme que abans havia ocupat un poblat ibèric vora el mar.
Fita
El projecte urbanístic iniciat el 1947 sobre les pinedes vora la platja va donar origen a Segur, que va arribar a ser una de les urbanitzacions més grans d'Europa. Va marcar el pas d'una economia agrícola i pesquera a una altra basada en la segona residència.
Fita
Durant els anys seixanta i setanta del segle XX l'editor barceloní Carlos Barral va convertir la seva casa vora la platja de Calafell en punt de trobada d'escriptors. Hi van passar autors llatinoamericans i europeus, entre ells Gabriel García Márquez i Octavio Paz.
Gastronomia
Plat dels pescadors del poble: arròs o fideus torrats a la cassola i cuits amb brou de peix de roca, servits amb allioli i acompanyats del peix del brou. Té jornades gastronòmiques pròpies als restaurants del passeig.