Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a el Pla de Santa Maria

Què veure i què fer a el Pla de Santa Maria (Alt Camp, Tarragona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de el Pla de Santa Maria és cada lloc

Església de Sant Ramon del Pla de Santa Maria 450 m

Pobles a prop de el Pla de Santa Maria

Què veure a Figuerola del Camp 2,2 km · 5 llocs
Què veure a Cabra del Camp 3,7 km · 3 llocs
Què veure a el Pont d'Armentera 6,5 km · 3 llocs
Què veure a Aiguamúrcia 6,9 km · 9 llocs
Què veure a Barberà de la Conca 7,4 km · 7 llocs
Què veure a Alió 7,7 km · 3 llocs
Què veure a Vila-rodona 8,3 km · 6 llocs
Què veure a Valls 9 km · 14 llocs

Espanya › Catalunya › Tarragona › Alt Camp › el Pla de Santa Maria

Què veure i què fer a el Pla de Santa Maria

El Pla de Santa Maria
Poble
El Pla de Santa Maria, anomenat Pla de Cabra fins al 1954, és una vila de la comarca de l'Alt Camp situada en un terme pla al peu de les serres de Miramar i el Cogulló, a l'encreuament dels camins que la comuniquen amb els pobles veïns. Conserva els portals fortificats del carrer Major, part del recinte emmurallat declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1988, i dues esglésies que recorda el seu escut amb sengles creus: la de Sant Ramon, del segle XIII i també Bien de Interés Cultural des de 1951, i la de Santa Maria, del segle XVIII, que dona nom al municipi. Té 2408 habitants.
Església de Sant Ramon del Pla de Santa Maria
Monument
L'església de Sant Ramon, al Pla de Santa Maria (Alt Camp), té una sola nau amb absis semicircular i transsepte, amb un cimbori octogonal reformat al segle XVIII. Els seus trets estilístics situen la seva construcció entre els segles XII i XIII, quan era feu de la Seu de Tarragona, concedit el 1137 a Berenguer de Vilafranca; destaca la seva portalada romànica lateral, amb vuit columnes per banda i un llindar esculpit amb la Verge, el Nen, l'Epifania i l'Anunciació. Va ser saquejada i incendiada a la Guerra dels Segadors, i al segle XVIII es va iniciar el seu enderroc, tot i que el 1772 es va reparar i reconstruir el cimbori. Danyada de nou a la Guerra Civil, es va restaurar el 1987; va estar dedicada primer a Santa Maria i, des de començaments del segle XX, a Sant Ramon de Penyafort.
Portals fortificats del carrer Major
Monument
Els portals fortificats del carrer Major són els dos arcs que tancaven antigament la vila del Pla de Santa Maria als extrems del seu carrer principal, i que la localitat conserva juntament amb la trama urbana del recinte emmurallat. El del número 1 combina un arc exterior carpanell amb la data de 1670 tallada a la dovella central i un arc interior de tipologia gòtica fet de grans carreus regulars, la qual cosa indica un origen força anterior a aquesta data, amb una reforma posterior; probablement correspon a l'antiga porta de Valls. El del número 56 és un arc de mig punt format per vint-i-una dovelles disposades en forma radial. Tots dos sostenen avui edificis d'habitatges i han estat restaurats conservant la pedra vista.
Festa Major del Pla de Santa Maria
Activitat
La festa major del Pla de Santa Maria es celebra en una vila que conserva els portals fortificats del carrer Major i l'església de Sant Ramon. Entre les seves figures festives destaquen els Capgrossos del Pla de Santa Maria, cinc parelles centenàries de capgrossos de cartró que representen el català i la catalana, el valencià i la valenciana, el manyo i la manya, el Cu-cut i el Patufet, i el Cavaller i la Dama; es van comprar el 1920 al taller El Ingenio de Barcelona, obra de l'escultor Eusebi Vidal i Cosp, i van ser pagats per la fàbrica de teixits Martí, Llopart i Trenchs amb una aportació dels seus treballadors. Surten juntament amb els gegants a la Festa de les Neus, en una cercavila que precedeix la Pedregada, quan es llancen milers de caramels des dels balcons.
La Pesta Negra i el despoblament de la comarca
Fita
Les epidèmies iniciades el 1348 i les males collites van reduir la població comarcal a poc més de dos mil habitants a finals del segle XV. Diversos pobles van quedar deserts i la recuperació no va arribar fins al segle XVIII.