Poble
Aiguamúrcia és el municipi més gran de la comarca de l'Alt Camp, a la província de Tarragona, situat a les muntanyes que separen el Penedès del Camp de Tarragona, amb la seu de l'ajuntament al nucli de Santes Creus, on s'aixeca el monestir homònim, un dels tres grans monestirs cistercencs de Catalunya. Compta amb 987 habitants (INE 2025), repartits entre diversos nuclis dispersos pel terme. La seva economia és eminentment rural, basada en masies dedicades a l'agricultura i la ramaderia; el conreu tradicional de la vinya es va veure minvat per la fil·loxera, i avui bona part del raïm es ven a productors d'altres comarques. El turisme, encara reduït, es vincula gairebé exclusivament al monestir.
Monument
El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una abadia cistercenca situada al poble de Santes Creus, dins el terme d'Aiguamúrcia. Fundada el 1160 amb una donació de terres vora el riu Gaià, és una de les joies de l'art medieval català i una de les tres grans abadies de la Ruta del Cister, juntament amb Poblet i Vallbona, essent l'única sense vida monàstica. Al segle XIII, sota el patrocini de Pere III d'Aragó, es va construir el panteó reial on també va ser enterrat Jaume II, fins que Pere IV va traslladar el panteó a Poblet el 1340. La comunitat cistercenca va abandonar l'edifici el 1835 amb la desamortització de Mendizábal, i va ser declarat monument nacional el 1921.
Monument
L'Albà, també conegut com l'Albà Nou, l'Albà de Baix, Cal Canonjo o Cal Canonge, és un nucli del municipi d'Aiguamúrcia que va tenir terme propi fins al segle XIX, quan es va annexionar juntament amb Selma i Santes Creus. Prop del poble actual, al nucli antic anomenat l'Albà Vell o l'Albà de Dalt, situat dalt d'un turó a 797 metres d'altitud, es conserven les ruïnes del castell, del segle X, juntament amb les restes de la capella romànica de Santa Maria de l'Albà. A començaments del segle XXI el terme tot just comptava amb una vintena d'habitants repartits entre l'Albà i els nuclis veïns de Masbarrat i les Destres.
Monument
Del castell de Selma, declarat bé cultural d'interès nacional, només resten escasses ruïnes sobre un turó que domina el despoblat caseriu de Selma, al terme d'Aiguamúrcia. Conegut en documents antics com a castrum de Ceume, ja se cita cap a l'any 977. El 1142 Guillem de Sant Martí va cedir el castell als templers, orde del qual es coneix comanador des de 1225; després de l'extinció del Temple, a començaments del segle XIV, va passar a dependre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem fins a l'extinció dels senyorius. El poblat que va créixer a la seva ombra, antany lloc de confluència de les masies de les valls veïnes, va quedar reduït a un grapat de cases avui abandonades.
Monument
Les ruïnes del castell de Ramonet ocupen el cim d'un turó entre Montagut i el Pont d'Armentera, al terme d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp. El conjunt, d'uns 30 per 30 metres, conserva a l'extrem nord-occidental una sala de planta rectangular amb dependències annexes, construïda amb filades de carreus poc escairats i morter de calç, i al costat oposat, cap al sud-est, les restes d'una possible torre. El castell va pertànyer originalment al terme de Montagut i va ser possessió de la família Cervelló, que el 1229 el va cedir al monestir de Santes Creus; al llarg del segle XIII el monestir va anar ampliant els seus drets sobre el lloc mitjançant successives compres i donacions, fins a completar el seu domini el 1475 amb l'adquisició dels drets del baró de Montagut.
Monument
La creu de terme d'Aiguamúrcia s'alça a l'extrem oest del pont d'accés a Santes Creus, a la cruïlla dels camins que porten a Tarragona i al Pont d'Armentera, i ha servit tradicionalment per orientar els viatgers cap al monestir. És una creu monumental de pedra amb elements de diverses èpoques: un triple basament esglaonat octogonal, un pilar rematat en un nus gòtic decorat amb creus i motius vegetals -de finals del segle XIV-, un cos octogonal amb vuit fornícules amb figures esculpides i una senzilla creu llatina que corona el conjunt. El pom és del segle XVI i l'escalinata del XVII. El 1936 es va desmuntar per salvar-la de la destrucció i el 1948 es va tornar a erigir al seu emplaçament actual, restaurant-ne la part superior.
Activitat
La festa major d'Aiguamúrcia se celebra al municipi que acull el monestir cistercenc de Santes Creus, panteó reial des de 1285 amb la tomba de Pere el Gran, i que va sobreviure a l'exclaustració de 1835 perquè els veïns hi van instal·lar la parròquia del poble.
Fita
El monestir cistercenc va acollir des de 1285 la tomba de Pere el Gran, en una banyera de pòrfir romà, i després les de Jaume II i Blanca d'Anjou. Va ser panteó de la Corona d'Aragó abans que aquest paper passés a Poblet.
Fita
L'exclaustració de 1835 va buidar el monestir de monjos i va dispersar la seva biblioteca i bona part del mobiliari. El recinte va sobreviure perquè els veïns van ocupar les dependències i van convertir l'església abacial en parròquia del poble.