Poble
Solsona és la capital de la comarca del Solsonès, a la província de Lleida, cap de partit judicial i seu de la diòcesi de Solsona des que cap al segle X va aparèixer al costat d'un castell i un monestir amb el nom de Selisona o Celsona; Felip II li va concedir el títol de ciutat. La seva catedral gòtica, construïda entre finals del segle XIII i el XVII sobre una primera església romànica consagrada el 1070, de la qual es conserven tres absis i el campanar, acull la Mare de Déu del Claustre, imatge romànica de pedra del segle XII, una de les escultures més importants del romànic català i patrona de la ciutat. Coneguda pel seu Carnaval i la seva Festa Major amb gegants des de 1675, compta amb 9.717 habitants (INE 2025).
Monument
La catedral de Santa Maria de Solsona, seu de la diòcesi del mateix nom, integra un complex d'edificis alçats entre finals del segle XII i el XVIII, en estils romànic, gòtic i barroc, al qual s'adossa el Palau Episcopal. Del temple romànic consagrat el 1163 es conserven l'absis, dues absidioles i el campanar, la part superior del qual és del segle XVI. La catedral gòtica actual es va començar el 1299 i es va concloure el 1630 amb el presbiteri; al segle XVIII es va obrir la porta de Sant Agustí, amb pèrdua de la gran portalada romànica. A la capella del Claustre es venera la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat, tallada en pedra a finals del segle XII pel mestre Gilabert de Toulouse; durant la Guerra Civil va ser amagada al campanar i evacuada a França.
Monument
Conjunt de muralles de Solsona, iniciat el 17 d'abril de 1303 per acord entre el vescomte Ramon Folc X i el paborde Berenguer de Vilabernat, que va deixar fora del recinte el barri de la Ribera malgrat les protestes del monestir; la part més antiga conservada data del segle XIV. Va arribar a tenir 21 torres i 9 portes, i donava a la ciutat la seva característica forma triangular. Avui es conserva un bon tram al costat del Vall Calent, amb algunes torres i els antics portals de Torà, del Pont, de Llobera i del Castell; dels nou portals originals només resten dempeus el de Llobera i el del Castell. El Portal del Pont, del segle XVIII, forma junt amb el pont un conjunt harmònic d'estil renaixentista, amb una inscripció que data la seva inauguració el 1805.
Activitat
Festa popular de Solsona (Lleida), declarada Festa d'Interès Turístic des de 1980, que comença uns dies abans del Dijous Gras i acaba, com tot carnaval tradicional, el Dimecres de Cendra. El carnaval actual va renéixer el 1971, quan un grup de joves va recuperar, després de la prohibició de 1936, l'arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes, la lectura d'un sermó crític i la crema final del ninot. Consta de més de 50 actes repartits en deu o onze dies, entre ells el Dijous Gras, la Baixada de Boíts, el Mercat de Carnaval i el Sermó, amb el Gegant Boig, creat el 1978, com una de les seves figures centrals. El seu acte més conegut és la Penjada del Ruc: el dissabte a la nit es puja al campanar de la Torre de les Hores un ruc de cartó-pedra, al so de la cançó A Solsona bona gent, en referència al malnom mataburros dels solsonins.
Activitat
La Festa Major de Solsona se celebra a la capital del Solsonès durant la festivitat de la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat, els dies 7, 8 i 9 de setembre. El seu tret més característic són els gegants, documentats des de 1675, que ballen pels carrers al costat d'altres elements del folklore local, com el bestiari, els cavallets o el ball de bastons, en una de les manifestacions folklòriques més destacades de Catalunya. El seu origen és a les antigues processons del Corpus Christi, que se celebra a Solsona des de 1331, d'on van derivar amb el temps els actuals gegants i altres figures festives. El 2008 la Generalitat de Catalunya la va declarar Festa patrimonial d'interès nacional, el màxim reconeixement que atorga en aquest àmbit.
Fita
El 1593 el papa Climent VIII va aprovar l'erecció de la diòcesi de Solsona a instàncies de Felip II, i l'església de l'antiga canònica agustiniana va passar a ser catedral. Un any després la vila va rebre el títol de ciutat. La creació responia al desig del rei d'aixecar, prop de la frontera amb França, diòcesis que actuessin com a barrera davant els hugonots protestants. Cap al 1589 es va plantejar a Roma crear tres noves diòcesis catalanes, a Solsona, Manresa i Balaguer, donant sempre preferència a Solsona; la petició es va demorar per la mort successiva de diversos papes, fins que Climent VIII la va resoldre secularitzant totes les canòniques agustinianes de Catalunya i creant una única diòcesi amb seu a Solsona.
Fita
Els dominics van fundar el 1620 una universitat literària que va donar a Solsona estudis superiors de teologia i arts. Felip V la va suprimir el 1714, en el mateix moment en què expulsava el bisbe austriacista Francesc Dorda.
Fita
El 1810, durant l'ocupació napoleònica, les tropes del general Macdonald van calar foc a la catedral de Solsona. L'incendi va destruir bona part del mobiliari i de l'arxiu i va obligar a una llarga reconstrucció interior.
Fita
L'epidèmia de còlera que va recórrer Catalunya el 1854 va colpejar amb duresa Solsona, ciutat emmurallada i de carrers estrets. La mortaldat es va sumar a la inestabilitat de les guerres carlines i va frenar el creixement urbà durant dècades.
Gastronomia
Escudella d'hivern amb llegum, verdura i carns de la matança que se serveix en dos bolcats. És el plat més identificat amb la cuina de Solsona i apareix a les cartes dels restaurants durant els mesos freds.
Activitat
Certamen de març que reuneix a Solsona conreadors de patata de muntanya i recol·lectors de tòfona negra. Inclou venda directa, demostracions de recerca amb gos i degustacions amb producte de la comarca.
Activitat
Cita d'octubre dedicada als bolets i a la cultura del boletaire, amb exposició d'espècies, sortides al bosc, material de recol·lecció i menús micològics als restaurants. Les pinedes del Solsonès són de les més buscades del país.