Poble
Olius és un municipi del centre del Solsonès, a la província de Lleida, a la vora del riu Cardener, el terme del qual envolta Solsona pel sud, l'est i l'oest, amb 990 habitants. El seu element emblemàtic és el cim del Castellvell, en referència a l'antic Castellvell de Solsona, i el terreny conserva també diverses masies fortificades. L'edifici més notable és l'església romànica de Sant Esteve, un dels monuments principals de l'arquitectura llombarda de finals del segle XI, consagrada el 1079 amb dos altars, un a dalt dedicat a Sant Esteve i un altre a la cripta, al Sant Sepulcre i a Santa Maria. El poble conserva a més un poblat ibèric i el cementiri modernista d'Olius, obra de l'arquitecte Bernardí Martorell.
Monument
Església construïda a la segona meitat del segle XI i consagrada el 1079, amb una cripta de tres naus que n'és l'element més notable; la parròquia ja es documenta el 985, quan el castell i l'església eren del comte d'Urgell. La cripta, semblant a les de Cardona i Vic, té tres naus de 3,20 metres d'alçada separades per sis columnes de capitells desiguals i cobertes amb volta d'aresta, il·luminades per tres finestres obertes a la part baixa de l'absis. La nau única, amb volta de canó, es cobreix a l'exterior amb arcuacions i lesenes de tipus llombard a l'absis. Al costat de l'església hi ha un cementiri modernista d'aire gaudinià, construït el 1916 sobre grans roques per Bernardí Martorell, deixeble d'Antoni Gaudí.
Monument
Castell iniciat el 957 per ordre del comte Sunyer d'Urgell i reforçat el 973 per Borrell II; transformat en estil gòtic al segle XIV, el 1872 els carlins van enderrocar tres de les seves quatre torres. Avui està habitat i en bon estat de conservació. S'alça dalt d'un turó de 838 metres, 130 metres per sobre de Solsona, i constitueix un mirador de primer ordre sobre la ciutat i bona part de la comarca. Al segle XI el llavors senyor de Solsona, Ecard Miró, va iniciar noves obres de fortificació que van continuar els seus descendents fins al 1217. Fora del recinte es conserven restes de la romànica església de Sant Miquel de Castellvell, i un capitell romànic de la muralla mostra els escuts de les famílies Tarroja i Cardona, presents també a l'escut de Solsona.
Monument
Masia de planta rectangular amb annexos, aixecada al costat d'una antiga torre defensiva de 1078, amb gran portal d'arc de mig punt i dovelles àmplies a la façana sud i finestrals gòtics a les cares nord i oest. Les torres del segle XII, com aquesta, no eren esveltes talaies sinó estructures militars al costat de camins reials que des d'aquell segle es van convertir en residència de propietaris. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Monument
Masia històrica també coneguda com a Vilaró Vell o d'Anseresa, a l'extrem sud-oest del terme d'Olius, al límit amb Pinell de Solsonès, catalogada com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció patrimonial a Catalunya). És una gran masia fortificada de planta rectangular orientada de nord a sud, amb planta baixa, pis i golfes; conserva la porta d'arc de mig punt amb grans dovelles i l'arc d'entrada a l'era al costat de la porta principal. Els primers documents del lloc, aleshores anomenat els Anseresa, daten del segle XI; va prendre el nom de Vilaró Vell al segle XII, quan Pere de Vilaró i la seva esposa Bernarda van entrar en possessió del mas, cap al 1163. Al segle XIV, un membre de la família, Ponç de Vilaró, va arribar a bisbe de Vic. Forma part del patrimoni arquitectònic vernacle de la comarca.
Monument
La Torreta, o Castell d'Olius, és un monument protegit com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció patrimonial a Catalunya), assentat sobre un penyal al nord-est del municipi d'Olius, a la conca alta del riu Cardener; al seu costat s'aixequen l'església romànica de Sant Esteve i el singular cementiri modernista d'Olius. És una masia fortificada de planta rectangular adossada a la roca, amb una torre d'uns deu metres d'alçada datable cap al segle XIII, ampliada en època gòtica i de nou a l'edat moderna; conserva una sala abovedada de murs de més de 72 centímetres de gruix. El lloc es documenta des de 985, quan els comtes d'Urgell hi tenien un palau, i el 1128 el comte Ermengol VI el va donar a la canònica de Solsona, els bisbes de la qual van ser des d'aleshores marquesos d'Olius.
Activitat
La Festa Major d'Olius, al voltant de l'església romànica de Sant Esteve, se celebra el diumenge següent al dia de Sant Esteve (el 2024, el 3 i 4 d'agost); el nucli del Pi de Sant Just, dins el municipi, celebra la seva el 2 d'agost.
Natura
El Cardener al seu pas pel Solsonès travessa el terme d'Olius al llarg de 7 quilòmetres, el 8% del seu recorregut total de 87 quilòmetres; el riu neix a uns 1.100 metres d'altitud i forma part de la conca del Llobregat. En aquest tram rep afluents com la Rasa de Meix, la Rasa de Sant Joan, la Rasa de Sociats, la Ribera del Llissó, el Torrent de l'Alguer i la Rasa de Cal Cases, i alimenta l'embassament de Sant Ponç, entre Olius i Clariana de Cardener, projectat el 1921 i avui utilitzat per a esports aquàtics.
Fita
El cementiri d'Olius, al Solsonès, es va construir el 1916 aprofitant unes grans roques on es van excavar directament les tombes, segons projecte de l'arquitecte Bernadí Martorell, a qui la idea se li va acudir en veure aquestes pedres des del pla situat davant l'església de Sant Esteve mentre prenia mides per a l'encàrrec. La façana, de pedra picada, forma un arc apuntat rematat per una creu de pedra, amb porta de ferro forjat; a l'interior hi ha una petita capella també de pedra picada i, repartides pel recinte, creus i escultures del més pur estil gaudinià. Està protegit i inventariat dins del Patrimoni Arquitectònic Català, i s'hi accedeix des del punt quilomètric 109,7 de la carretera C-26, entre Solsona i Berga.