Poble
Balaguer és la capital de la comarca de la Noguera, a la província de Lleida, a la vora del riu Segre, amb el Castell Formós i el seu recinte emmurallat medieval; és el tercer municipi de la província després de la capital i Tàrrega. La primera menció coneguda data del segle IX, quan uns monjos de camí entre Saragossa i França hi van reposar; probablement va ser aleshores una fortalesa per guardar un pont sobre el Segre. Segons fonts àrabs, la seva importància va créixer sota els Banū Qasī, que hi van construir una fortalesa el 877, i la ciutat va resistir els intents de conquesta d'Arnau Mir de Tost fins a caure en mans de Giraldo II de Cabrera. Avui és un centre hortícola, industrial i cultural, conegut per la seva versió de les sardanes, i compta amb 17.729 habitants (INE 2025).
Monument
A 3 km de Balaguer, les restes del cenobi femení cistercenc, de planta de creu llatina i nau única, constituïen un conjunt d'art romànic català amb elements gòtics del Cister; avui només se'n conserven l'església i restes arqueològiques, declarades Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1984. El 1186 la comtessa Dolça d'Urgell va rebre del seu fill Ermengol VIII unes terres a l'horta de Balaguer per aixecar-lo, sota l'advocació de la Mare de Déu i la regla de Sant Benet; és possible, sense constància documental, que les primeres monges arribessin de Vallbona de les Monges, fundat el 1173. Fou un centre de formació religiosa i cultural molt important per a Balaguer i el comtat d'Urgell: la zona no va quedar sota control cristià total fins a la conquesta de Lleida, el 1149.
Monument
Antic convent dominicà situat extramurs de Balaguer (Noguera), a la riba esquerra del Segre. Erigit per disposició testamentària del comte Ermengol X d'Urgell el 1314, les obres no van començar fins al 1323 i encara no havien acabat el 1387; des de 1323 hi residia una comunitat dominicana, fins a l'exclaustració de 1835. L'església, gòtica, té nau única amb capelles laterals entre contraforts i absis poligonal de set costats; en destaca el claustre, aixecat cap al 1333-1350 i molt semblant al de Sant Francesc de Mallorca, amb quatre galeries de columnes i arcs apuntats calats. Després de l'exclaustració fou hospital, l'ocuparen jesuïtes (1862-1868) i des de 1881 l'habiten franciscans. El 1413 fou saquejat en el setge a Jaume el Dissortat, va cremar el 1949 i és Monumento Nacional (antiga figura estatal de protecció del patrimoni).
Monument
Església gòtica del segle XIV, la parroquial de Balaguer, alçada sobre un turó a la dreta del riu Segre que dona a la ciutat la seva silueta característica. És de nau única molt àmplia, amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera poligonal de set costats coberta amb voltes de creueria estrellada; l'interior rep llum pels finestrals de l'absis i els oculs de la nau. Les obres van arrencar el 1351 gràcies a una donació de 30.000 sous de Pere el Cerimoniós, i el temple es va consagrar el 24 de febrer de 1558, i va esdevenir la parròquia de Balaguer el 1575. Després de la desamortització es va fer servir com a caserna i presó, primer el 1836 i de nou el 1923 i durant la Guerra Civil. A la façana s'alça el Campanar del Moro, una torre pentagonal d'origen anterior.
Monument
La muralla medieval de Balaguer, aixecada entre els segles XI i XII i reconstruïda després de successius conflictes, és bé cultural d'interès nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) i corona la part alta de la població amb murs, torres i portals; bona part del recinte es va enderrocar el 1894, quan van desaparèixer els portals de Gerb i de Sant Miquel del Pont, aquest darrer tingut per una de les portes de muralla més belles de Catalunya. Cap a mitjan segle IX Balaguer ja era una ciutat important, presidida per l'alcàsser de La Suda, i les seves muralles van arribar a envoltar la població fins al riu Segre; dins seu hi va viure la gent fins al segle XIV, resistint els setges de 1228, 1280 i 1412, fins que el 1823 el general Mina va fer volar una de les seves torres.
Monument
El castell Formós, també anomenat castell de la Suda, s'alça vora el riu Segre a Balaguer, sobre uns turons que dominen la ciutat, i fou primer una fortalesa andalusina construïda el 897 per Lubb ibn Muhámmad i, entre 1045 i 1082, el palau del governador Yúsuf al-Muzáffar. El 1105 el comte Ermengol VII d'Urgell va conquerir Balaguer i va convertir el castell, al qual va donar el nom de castell Formós, en capital del seu comtat; fou destruït el 1413 durant el setge de la ciutat per les tropes de Ferran I d'Aragó, i restaurat més tard. De la fortificació de finals del segle IX es conserven les cinc torres i el fossat excavat a la roca del sector nord, i al seu interior s'hi alçava la mesquita major de la ciutat, convertida després de la conquesta feudal en l'església de Santa Maria de la Suda.
Curiositat
Plat emblemàtic de la comarca, fet amb conill, porc, botifarra crua i cargols.
Fita
Després d'un domini cristià efímer el 1100, Balaguer va ser presa de manera definitiva el 1105 per Guerau II de Cabrera al servei del comte d'Urgell. La ciutat, cap d'una taifa des del segle XI, va passar a ser residència comtal.
Fita
El 1413 Ferran d'Antequera va assetjar Balaguer, on s'havia fet fort Jaume d'Urgell després de perdre el Compromís de Casp. La capitulació va acabar amb la casa comtal d'Urgell i va incorporar els seus dominis a la Corona.
Fita
Entre el 22 i el 28 de maig de 1938 l'exèrcit republicà va intentar reduir el cap de pont que les tropes revoltades mantenien a la riba esquerra del Segre a Balaguer. L'atac va fracassar i el front va quedar estabilitzat fins al desembre.
Gastronomia
Elaboració de temporada que barreja codony cuit amb all i oli fins a obtenir una salsa densa i agredolça. Acompanya carns a la brasa i plats de caça en els mesos de tardor, quan madura el codony als horts de ribera.
Activitat
El mercat setmanal de Balaguer s'instal·la a la plaça porticada del Mercadal, un dels espais comercials medievals més ben conservats de Catalunya. Reuneix fruita, hortalissa, embotits i formatges dels productors de la Noguera.