Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Camarasa

Què veure i què fer a Camarasa (Noguera, Lleida): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 1 Natura

A quina distància del centre de Camarasa és cada lloc

Pobles a prop de Camarasa

Què veure a Cubells 7,2 km · 1 lloc
Què veure a la Sentiu de Sió 7,9 km · 1 lloc
Què veure a Alòs de Balaguer 8,1 km · 4 llocs
Què veure a les Avellanes i Santa Linya 10 km · 5 llocs
Què veure a Montgai 11 km · 2 llocs
Què veure a Foradada 11 km · 1 lloc
Què veure a Balaguer 11 km · 12 llocs
Què veure a Bellmunt d'Urgell 13 km · 1 lloc

Espanya › Catalunya › Lleida › Noguera › Camarasa

Què veure i què fer a Camarasa

Camarasa
Poble
Camarasa és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Lleida, que inclou l'entitat municipal descentralitzada de Fontllonga i Ametlla, independent fins al 1970. Ha estat i continua sent el marquesat de Camarasa, títol creat el 1543 per Carles I per a Diego Sarmiento de los Cobos, fill del seu secretari Francisco de los Cobos, que va passar després per les famílies Fernández de Henestrosa i Fernández de Córdoba i pertany avui als Hohenlohe-Langenburg. El 1050, Camarasa i Cubells van ser cedides per Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar, de la taifa de Lleida, al comtat de Barcelona. Conserva el seu castell i el recinte emmurallat al costat de l'embassament que porta el seu nom, la presa i central hidroelèctrica del qual, construïdes entre 1917 i 1920, van marcar l'inici del segle XX a la vila.
Castell de Camarasa
Monument
Fortalesa andalusina (hisn) que dominava el pas del Segre cap a la plana de Llorenç i el camí a Cubells; Arnau Mir de Tost la va llegar en el seu testament de 1072 al seu net Guerau II de Cabrera, i el 1330 el rei Alfons III hi va crear el marquesat de Camarasa.
Recinte emmurallat de Camarasa
Monument
Restes del recinte emmurallat medieval que envoltava la població de Camarasa (Noguera), amb els seus antics portals d'accés. El principal s'obria on avui hi ha el carrer del Portal del Segre, i des d'allà el carrer Casanova puja fins a la plaça Major i continua cap a l'església de Sant Miquel i el castell. La porta conservada, d'origen probablement medieval, fou refeta al segle XVII en forma d'arc de mig punt amb dovelles; a la clau hi ha una inscripció amb les dates de reconstrucció, entorn de la Guerra dels Segadors: 1634 i 1673. Algunes façanes de l'entorn, tot i estar arrebossades, mostren encara paraments de carreuó que podrien pertànyer a l'antiga muralla. El 1247 Jaume I va crear a Camarasa la batllia reial centrada en el castell, ampliada el 1279 per Pere el Gran.
Castell de Llorenç de Montgai
Monument
Restes d'un castell en un penyal que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol, sobre el poble de Sant Llorenç de Montgai, terme de Camarasa. Va ser un important «hisn» andalusí citat per cronistes àrabs dels segles X i XI, que protegia Balaguer dels nobles cristians del nord i dominava el pas del riu Segre. Encara musulmà, es menciona el 1035 en una donació del comte Ermengol II d'Urgell; el 1091 havia de pagar paries al castell de Gerb per conservar la seva condició andalusina. No va caure en mans cristianes fins cap al 1115, després de la conquesta de Balaguer. El 1211 va servir d'últim refugi a Guerau Ponç IV de Cabrera, fet presoner allà pel rei d'Aragó. Conserva restes de la muralla perimetral i de torres quadrades als esperons rocosos.
Castell de Sant Oïsme
Monument
Les restes del castell de Sant Oïsme —uns murs i una torre rodona— s'alcen al costat de l'església parroquial romànica de Sant Bartomeu, dels segles XI i XII, dalt d'un turó a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets i davant la vall d'Àger, dins el terme de Camarasa. Va ser el centre de la baronia de Sant Oïsme, que al segle XVIII pertanyia als Gassol i va passar després als Sobies i als Boatella, cognomenats també Sobies. El nucli de Sant Oïsme, que havia pertangut a Fontllonga, va ser municipi independent fins a mitjan segle XIX, quan es va integrar a Fontllonga; aquest, juntament amb els seus agregats, va quedar al seu torn annexionat a Camarasa.
Embassament de Camarasa
Natura
El Pantà de Camarasa és un embassament construït a la dècada de 1920 sobre el riu Noguera Pallaresa, al terme de Camarasa (comarca de la Noguera, Lleida), al peu del Montsec. La presa, de gravetat i formigó, té 103 metres d'alçada i 145 metres de longitud de coronament; embassa 163 hectòmetres cúbics d'aigua en una superfície de 624 hectàrees que s'estén uns 20 quilòmetres aigües amunt, arribant també als termes d'Àger i Les Avellanes i Santa Linya. El va construir originalment la Barcelona Traction, Light and Power, coneguda com La Canadenca, per produir energia hidroelèctrica -compta amb una potència instal·lada de 56 MW- i avui pertany a FECSA. Les seves aigües permeten practicar activitats aquàtiques i el bany.