Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Maçanet de la Selva

Què veure i què fer a Maçanet de la Selva (Selva, Girona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments

A quina distància del centre de Maçanet de la Selva és cada lloc

Pobles a prop de Maçanet de la Selva

Què veure a Sils 3,7 km · 2 llocs
Què veure a Vidreres 4,2 km · 1 lloc
Què veure a Riudarenes 5,3 km · 3 llocs
Què veure a Massanes 6,6 km · 2 llocs
Què veure a Hostalric 8,5 km · 5 llocs
Què veure a Tordera 8,6 km · 2 llocs
Què veure a Caldes de Malavella 9,4 km · 8 llocs
Què veure a Santa Coloma de Farners 11 km · 10 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Selva › Maçanet de la Selva

Què veure i què fer a Maçanet de la Selva

Maçanet de la Selva
Poble
Maçanet de la Selva és un municipi de 8.071 habitants situat a 100 metres d'altitud, a la comarca de la Selva, travessat per l'autopista AP-7 i per la línia de ferrocarril Barcelona-Portbou. Al seu terme s'han trobat restes lítiques del Paleolític en diversos turons, entre ells el jaciment de Cal Coix, de l'Aurinyacià final, i un full solutrià d'entre fa 17.000 i 15.000 anys; del Neolític procedeixen peces de sílex i destrals polides. D'època ibèrica es conserva el poblat de Montbarbat, de 5.700 m² i datat entre els segles IV i II a. C. La localitat apareix documentada com a Mazanedo l'11 d'agost de 919, i el 1001 el comte Ramon Borrell li va confirmar el terme unificat.
Torre de Cartellà
Monument
La Torre o Força de Cartellà és una masia fortificada situada al peu de l'antiga carretera Nacional II, al terme de Maçanet de la Selva, al límit amb Vidreres. Ja es menciona el 1079 amb el nom de Torre Fellona, i el 1160 el comte Ramon Berenguer III la va cedir al vescomte Guerau II de Cabrera; els Cartellà es van establir a Maçanet el 1159, i la torre va romandre a la família fins al 1865, quan va ser subhastada. La construcció, de planta complexa i irregular, té una façana de tres plantes, i en un angle s'hi aixeca la torre de defensa, rodona i emmerletada, de quatre plantes. Al seu interior es conserva la capella de Santiago, de façana renaixentista de 1510, amb l'escut Cartellà-Sarriera. Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN 1007-MH).
Sant Llorenç de Maçanet
Monument
Església romànica situada al centre de Maçanet de la Selva, construïda entre 1040 i 1070 amb l'esforç de la gent de la zona i la contribució econòmica del bisbe, i dedicada a Sant Llorenç. Té dues naus —la principal i una lateral a migdia— rematades en un absis i una absidiola decorats amb arcuacions entre lesenes i una sèrie d'espitlleres a la part dels tambors sobrealçats; sobre la nau hi ha unes golfes que es van fer servir com a defensa quan el temple es va convertir en fortalesa. Entre els segles XIV i XVI se li van afegir capelles i dependències, entre elles la sagristia, del XVII. El 1936 va ser saquejada i incendiada, perdent el retaule que s'havia aixecat amb donatius dels feligresos; avui s'hi venera la imatge gòtica d'alabastre de la Mare de Déu de Cabrera.
Castell de Torcafaló
Monument
El castell de Torcafaló (Torcafelló), al Turó de Sant Jordi a 181 m, es va construir cap al 1080 i està documentat des de 1106 com a frontera territorial sota el comtat de Girona; avui la capella de Sant Jordi ocupa l'antiga torre de l'homenatge, dins d'un conjunt restaurat entre 1985 i 1992. Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN 1006-MH).
Torre Marata
Monument
La Torre de Marata, casal fortificat i emmurallat d'estil gòtic del segle XV al veïnat de Marata, a Maçanet de la Selva, pren el nom de Ramon de Marata, casat amb Alemanda de Cartellà, la família de la qual apareix documentada des de 1287; el 1462 n'era senyor Francí Miquel, feudatari del bisbe de Girona Margarit. De planta quadrada amb una gran torre de defensa allargada d'angles arrodonits, conserva tres grans finestrals gòtics geminats, una porta principal de doble arc de mig punt amb dovelles petites i una capella dedicada a Santa Anna, de 1594. Un llamp va destruir part de la torre el 1880 i un incendi va arrasar el pis superior el 1923. Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1988, avui en bon estat però de propietat particular, per la qual cosa l'interior no es visita.