Poble
Lloret de Mar és un municipi costaner de la comarca de la Selva, a la província de Girona, a la Costa Brava vora el Mediterrani. Compta amb 43.000 habitants (INE 2025) i set platges en els seus set quilòmetres de litoral, una de les grans destinacions turístiques de Catalunya. Els primers pobladors van ser els indigets ibers, dels quals resten jaciments com el del Puig de Castellet. El topònim apareix documentat el 966 com a Lauredo, del llatí laurel. El nucli actual es va formar al segle XV al voltant de la platja, després de patir incursions sarraïnes; abans se situava terra endins, vora l'ermita de Les Alegries. Des del segle XVIII el comerç va portar les cases dels indians. Conserva casc antic, platges i els jardins de Santa Clotilde.
Monument
El castell de Sant Joan, declarat bé cultural d'interès nacional, corona el promontori conegut com el Turó des Castell, amb un desnivell de seixanta metres sobre el mar, a l'acantilat que separa les platges de Lloret i de Fenals. Des de la seva posició es divisa el castell de Sant Joan de Blanes, amb el qual formava una mateixa línia de fortificacions costaneres. S'hi arriba a peu per un camí que surt del passeig Manuel i Bernat i discorre a tocar del mar fins al mateix castell, o amb cotxe des de la plaça de la Riera, prenent els carrers Francesc Campedrà i Marià Fortuny.
Monument
Jardins noucentistes d'unes 15 hectàrees sobre els penya-segats de Lloret de Mar, considerats el millor jardí botànic mediterrani d'Europa, inspirats en els jardins renaixentistes italians, amb vistes al mar. Van ser impulsats per Raúl Roviralta Astoul, més tard marquès de Roviralta, que va comprar els terrenys el 1918 i els va dedicar a la seva primera esposa, Clotilde Rocamora, donant nom al jardí. El disseny va anar a càrrec de l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que el 1919 els va traçar seguint el noucentisme, moviment català que cercava recuperar l'ordre, la simetria i les formes clàssiques. El jardí dona gran importància a les espècies que realcen les panoràmiques sobre el penya-segat i el Mediterrani, tot i que la majoria no floreixen.
Natura
La cala de Sa Boadella és una platja de tradició nudista situada a la Costa Brava Sud, al terme municipal de Lloret de Mar, entre les platges de Santa Cristina i de Fenals. Té uns 250 metres de longitud, sorra gruixuda i un 10% de pendent, i compta amb dutxes, restaurant i servei de socorrisme. La roca de Sa Roca des Mig la divideix en dos trams, Sa Cova i Sa Boadella, tot i que avui el conjunt es coneix simplement com a Sa Boadella; el nudisme es practica sobretot a la part més allunyada dels Jardins de Santa Clotilde, que s'alcen sobre els penya-segats. Envoltada de pineda, ha estat distingida amb la Bandera Blava, i no s'hi permet l'accés de gossos.
Activitat
Festa major de Lloret de Mar, amb actes populars i musicals durant uns quants dies de juliol.
Curiositat
Assentament ibèric fortificat al promontori del Puig de Castellet, a 2 km de Lloret de Mar (la Selva), al Turó de Rossell, on el turó servia de defensa natural i possible talaia. Data del segle III aC i va estar actiu menys de cinquanta anys, entre el 250 i el 200 aC, quan ja estava abandonat. Conserva un recinte pentagonal, adaptat al relleu, d'uns 650 metres quadrats, amb onze espais rectangulars al perímetre; la zona central, lliure d'edificacions, servia de pas i per a pous, fosses d'escombraries i un forn, amb l'entrada a l'est. Ha aportat ceràmica ibèrica a mà i a torn —en part importada d'Atenes i la Magna Grècia— juntament amb peces de Grècia, Itàlia i Cartago, i estris de pedra per polir, moldre o com a pesos de teler.
Monument
Can Grassot és una torre de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, construïda als segles XV-XVI, al carrer Josep Maria Coll i Rodes de Lloret de Mar, declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). La planta baixa, arrebossada, conserva un portal de pedra i una inscripció ceràmica: «antiga torre de defensa del poble»; els pisos superiors, sense arrebossar, mostren pedres i còdols amb morter de calç, amb una finestra quadrangular al primer i una de gòtica d'arc conopial al segon, sota un relleu de querubí alat. La coberta plana, de maó massís, es va refer al segle XIX o principis del XX. Originalment era un edifici exempt i més alt, vigia de la costa davant la pirateria; avui, convertit en habitatge i absorbit pel nucli urbà, conserva reconeixible la seva fisonomia primitiva.
Fita
El decret de lliure comerç de Carles III, del 1778, va llançar la navegació transoceànica del poble, que va arribar a avarar uns cent trenta bergantins i pollacres; els emigrats que van tornar rics de Cuba van finançar la seva transformació urbana.