Poble
Blanes és una vila costanera de la comarca de la Selva, a Girona, al costat del Mediterrani en el punt on comença la Costa Brava, motiu pel qual és coneguda com el seu 'Portal'. En època romana se l'anomenava Blanda. Compta amb 42.699 habitants (INE 2025), port pesquer i un extens litoral de cales, entre elles la Cala Sa Forcanera i la Cala de Sant Francesc o Cala Bona. L'illot de Sa Palomera, unit a terra, marca l'inici de la Costa Brava cap al nord, amb el monument Portal de la Costa Brava. Conserva els jardins botànics de Marimurtra, creats el 1921 per l'industrial alemany Karl Faust, i de Pinya de Rosa, als quals s'arriba amb el tren turístic carrilet. Destaquen també l'ermita de l'Antiga, la de la Salut i l'església de Santa Maria.
Monument
El Palau Vescomtal dels Cabrera, al costat de l'església de Santa Maria de Blanes, és un palau gòtic recuperat pels vescomtes el 1381 i obra de l'arquitecte Arnau Bargués; avui molt ruïnós, conserva la façana oest amb portal d'arc de mig punt i dos finestrals trilobulats. Va ser volat per tropes franceses el 1694 i és Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1949 (BCIN 552-MH).
Monument
L'ermita i torre de Santa Bàrbara formen un conjunt situat al cim d'un turó de gran visibilitat costanera, al costat del castell de Sant Joan, a 148 metres d'altitud. La torre, de planta circular i dues plantes, amb una de les seves tres finestres de tipologia gòtica, es va usar sobretot als segles XV i XVI com a talaia: des del seu campanar s'alertava els habitants de Blanes de la presència de vaixells enemics. Adossades a ella s'hi aixequen l'ermita, dedicada a la santa, de planta rectangular amb absis semicircular i façana amb arcada de mig punt dovellada, i la casa de l'ermità, encarregat de tenir cura de les terres i boscos de l'entorn. Reconstruït entre 1980 i 1982 després d'anys d'abandonament, el conjunt ha inspirat escriptors com Joaquim Ruyra.
Monument
El Jardí Botànic Marimurtra, als penya-segats de Blanes, és un jardí històric declarat bé cultural d'interès nacional, cèlebre per la seva abundància de cactus i vegetació mediterrània; el seu nom al·ludeix al propòsit de combinar diversos ecosistemes en un mateix espai. El va fundar el 1921 l'industrial alemany Carl Faust i Schmidt, que des de 1918 comprava terrenys a Blanes i, ajudat pel botànic Pius Font i Quer, va dedicar bona part de la seva vida a aclimatar plantes exòtiques dels cinc continents. De les seves 11,5 hectàrees, quatre formen el recorregut visitable, amb tres jardins —subtropical, temperat i mediterrani— i unes 2750 espècies, amb miradors com el dedicat a Linneu. Des de 1951 el gestiona la Fundació Privada Carl Faust, i és un dels dos únics jardins botànics de Catalunya.
Natura
La cala de Sant Francesc, també anomenada cala Bona, és la segona platja en mida de Blanes, després de la cala de Sa Forcanera, i se situa entre dos trams de penya-segats als peus de la urbanització que porta el seu nom, a dos quilòmetres del centre del poble. Té 178 metres de longitud i una amplada mitjana de 31, amb sorra gruixuda i còdols i una entrada a l'aigua de forta pendent. S'hi pot arribar pel camí de ronda, tant des del Jardí Botànic Marimurtra com des del castell de Sant Joan, i compta amb dutxes, aparcament i xiringuito. Prop de la platja es troba la petita ermita de Sant Francesc, que dona nom tant a la cala com a la urbanització. Les seves aigües, distingides amb Bandera Blava, són objecte d'un control setmanal de qualitat que les qualifica d'excel·lents.
Activitat
Festa major de Blanes (la Selva, Girona), que cau l'última setmana de juliol, coincidint amb la festivitat de Santa Anna i Sant Joaquim, i s'allarga durant vuit dies amb programació popular i cultural. El seu tret d'identitat és el Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava, que se celebra cada any durant aquesta setmana i està considerat un dels certàmens pirotècnics més importants d'Europa. A mitjan agost se celebra a més la Festa Major Petita, en honor als copatrons Sant Bonós i Sant Maximià, amb activitats culturals entre les quals destaca la Caminada Popular Nit de Sant Bonós, una marxa nocturna de 8 quilòmetres amb més de 25 anys d'història.
Monument
La font gòtica de Blanes, al carrer Ample, està considerada la font més ben conservada de l'arquitectura gòtica catalana. És de planta octogonal i consta de tres nivells: un d'inferior, sobre el qual descansa la pica; un de central, amb els brolladors; i un de superior, decorat amb motius animals i medallons heràldics dels Cabrera, a més d'un teler en relleu que suggereix la participació del gremi tèxtil local en la seva construcció. Corona el conjunt una coberta piramidal amb gàrgoles de temàtica animal i humana i traceria gòtica amb pinacles, rematada per la figura d'un àngel avui sense braços. Va ser construïda cap al 1438 per iniciativa de la comtessa Violant de Prades, esposa de Bernat de Cabrera, en un context de reforç de les muralles de la vila amb torres de defensa -de les quals es conserva el portal de la Verge Maria-, i com a resposta als problemes d'insalubritat que patia Blanes a la baixa edat mitjana.
Fita
L'industrial alemany Carl Faust va començar a plantar, en la dècada de 1920, sobre els penya-segats de Blanes, les col·leccions de flora mediterrània, subtropical i temperada que va reunir juntament amb el botànic Pius Font i Quer. El jardí, d'unes 16 hectàrees i amb magnífiques vistes sobre el mar Mediterrani, pren el seu nom de la combinació d'aquests ecosistemes ('mar' i 'murtra'). És avui considerat el millor jardí botànic mediterrani d'Europa, membre de l'organització internacional BGCI i de l'Associació Ibero-Macaronèsica de Jardins Botànics, amb el codi internacional BLAN. El 1995 va ser declarat bé cultural d'interès nacional, en la categoria de jardí històric.
Gastronomia
La flota d'arrossegament i d'arts menors de Blanes, coneguda com el Portal de la Costa Brava per obrir aquest litoral pel sud, descarrega al port gamba, escamarlà, rap, peix de roca i morralla que se subhasta cada tarda a la llotja del poble. La instal·lació actual va succeir l'antiga Llotja Vella del Peix, un edifici de finals dels anys trenta amb coberta a dues aigües i arcades de maó que va servir de llotja i magatzem fins als anys setanta, quan es va habilitar una nova llotja, reformada al seu torn als anys noranta.