Poble
L'Escala és una vila marinera de l'Alt Empordà, a Girona, a la vora del Mediterrani, el nom de la qual ve del llatí scala, denominació habitual per a un port o moll. Al seu terme hi ha les ruïnes de la ciutat grecoromana d'Empúries, fundada al segle IV a. C. per grecs de Focea al que avui és Sant Martí d'Empúries, aleshores una illa, i ampliada després pels romans amb una ciutat més gran. El conjunt es va abandonar a finals del segle III pel declivi romà, i quan l'antic port va quedar cegat de sediments, cap al segle XVI, pescadors de Sant Martí es van traslladar a l'actual l'Escala, que va créixer amb la duana marítima, la pesca, la salaó i el vi fins a ser vila i capital municipal el 1766. Avui és famosa per les seves anxoves en salaó. El 2022 tenia 10.520 habitants.
Poble
Sant Martí d'Empúries és un nucli medieval del municipi de l'Escala, a l'Alt Empordà, aixecat sobre un promontori 200 metres al nord del jaciment d'Empúries, sobre les restes de la Palaiòpolis, el primer assentament de la colònia grega fundada al segle VI a. C. per colons procedents de Focea. Va ser seu episcopal entre els anys 516 i 693 i, després de la conquesta musulmana del 715 i la recuperació carolíngia del 785, es va convertir en capital del comtat d'Empúries fins al 1064, quan la seu va passar a Castelló d'Empúries. Conserva les muralles, reformades en època posterior, i una església que data de 1507. Amb prou feines 47 habitants, manté intacte el seu traçat emmurallat.
Monument
Temple gòtic tardà del segle XVI, aixecat a partir de 1507 en ple nucli medieval de Sant Martí d'Empúries, al costat de les ruïnes grecoromanes d'Empúries, al terme de l'Escala. Presideix la plaça Major d'aquest recinte emmurallat, el traçat urbà del qual, declarat Conjunt Històric d'Interès Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya per a conjunts urbans), segueix el de les muralles romanes. El lloc, en un promontori que en origen va ser un illot, va acollir cap a l'any 600 aC la primera colònia grega d'Empòrion, fundada per focencs de Marsella, i entre els segles IX i XI va ser capital del comtat d'Empúries, fins que el 1078 aquesta es va traslladar a Castelló d'Empúries per ser un lloc menys exposat als atacs. L'any 926 es documenta la reconstrucció d'una església anterior, en ruïnes, indici d'un temple prerromànic previ a l'actual edifici gòtic.
Monument
El jaciment grecoromà més visitat de Catalunya, amb les restes de la ciutat grega d'Emporion, la ciutat romana i les muralles, en un entorn excepcional davant el mar.
Natura
El jaciment de Vilanera, prop del Mas Vilanera a l'Escala, a un quilòmetre del nucli urbà i a dos del conjunt arqueològic d'Empúries, és un jaciment arqueològic de diverses èpoques declarat espai de protecció arqueològica el 2016. De caràcter funerari, ocupa entre 5.000 i 6.000 m² al sud de la Muntanya de Vilanera i reuneix una necròpolis de cremació del bronze final i inicis del ferro, juntament amb tres túmuls datats en el neolític mitjà, cap al 4.500 aC, que marquen els inicis del poblament de la zona, amb troballes fenícies i ibèriques. El jaciment permet observar l'evolució de les pràctiques funeràries, amb el pas de la inhumació a la incineració.
Monument
Museu dedicat a la tradició pesquera i salaonera de l'Escala, inaugurat el 2006 a l'antic Escorxador Nou del poble després de diversos anys d'obres, iniciades el 2002 amb fons Feder. La seva exposició permanent recorre la història de la pesca a la localitat des del segle XVI, amb especial atenció a l'anxova en salaó, i explica la subhasta del peix i el procés de salaó artesanal; entre les seves peces destaca una petita barca de pesca restaurada, amb vela llatina original i més d'un segle d'història. El museu organitza també cada any, el tercer dissabte de setembre, la Festa de la Sal, i acull exposicions temporals.
Natura
Cala de la Costa Brava a la qual s'accedeix a peu des del passeig marítim de l'Escala pel camí de ronda —avui GR-92, que recorre el litoral català des de Portbou fins a Ulldecona— o en cotxe, a un quilòmetre del port esportiu escalenc. Forma part dels contraforts septentrionals del massís del Montgrí i és la cala més gran i accessible d'aquest tram forestal de la costa; la tanca pel nord la punta Montgó, de 96 metres, coronada per una antiga torre de guaita fortificada d'època moderna, i pel sud la punta Milà. Envoltada en la major part per penya-segats calcaris, té platja de sorra fina i aigües transparents i tranquil·les, resguardades dels temporals de tramuntana habituals a l'Empordà, cosa que li ha valgut la Bandera Blava.
Natura
Penya-segat de més de 100 metres d'alçada sobre el mar, amb antigues bateries de defensa que han preservat l'entorn natural de la urbanització.
Natura
Mirador natural amb vistes sobre Cala Montgó i, en dies clars, sobre els Pirineus al fons.
Natura
Turó calcari de 96 m que corona Cala Montgó, rematat per una antiga torre de guaita i un vèrtex geodèsic, envoltat de pinedes i matoll mediterrani. La seva prolongació cap al mar forma la Punta Montgó, que limita al nord amb Cala Montgó i marca el punt més meridional del golf de Roses. Forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i la urbanització del seu entorn, ja extensa, no ha crescut des de l'entrada en vigor de la llei de costes de 1988.
Activitat
Festa gastronòmica de tardor dedicada al producte més emblemàtic del poble, amb tastos, cantada d'havaneres i el lliurament de l'Anxova d'Or.
Activitat
L'anxova de l'Escala, producte gastronòmic més internacional de l'Alt Empordà, s'elabora des de fa generacions en fàbriques familiars del poble a partir del seitó, un peix blau que es prepara en salaó seguint una tècnica introduïda per les colònies gregues i perfeccionada després pels romans. Després del curat, els filets es desespinen i es renten sota l'aixeta per treure'ls l'excés de sal, es deixen només els lloms i s'amaneixen amb un bon raig d'oli d'oliva verge. Com a peix blau, és un ingredient emblemàtic de la dieta mediterrània, ric en Omega 3 i baix en colesterol.
Activitat
Recorregut gastronòmic pels bars i restaurants de l'Escala que competeixen a l'entorn de tapes elaborades amb l'anxova local.
Activitat
El port de l'Escala, també anomenat port de la Clota, és un port públic que s'estén al peu del nucli antic, entre la platja de Riells i la punta del Bol Roig, a la badia del golf de Roses. Va substituir el 1961 l'antic port de la platja de les Barques, usat des del segle XVI; el 1968 es van construir les dàrsenes de la Clota Grossa i el 1994 es va ampliar amb la de la Clota Petita. La part esportiva, gestionada pel Club Nàutic de l'Escala i la seva escola de vela, disposa de 957 amarradors per a embarcacions de fins a 22 metres. Al seu costat es manté el port de pescadors, amb la Confraria de Pescadors —fundada el 1932— i el Centre d'Interpretació del Peix, que organitza visites a la subhasta diària de peix.
Fita
Colons grecs de Focea arribats des de Massàlia es van instal·lar cap al 575 aC a l'illot de la Palaia Polis, avui Sant Martí d'Empúries, i poc després a terra ferma; va néixer així la Neàpolis d'Empòrion, la porta comercial grega del nord-est peninsular.
Fita
El general Gneu Corneli Escipió va desembarcar l'any 218 aC al port d'Empòrion amb dues legions per tallar les línies d'Anníbal a la Segona Guerra Púnica; va ser l'entrada de Roma a la Península Ibèrica i l'inici de gairebé set segles de domini.