Poble
Llançà és un poble mariner de la comarca de l'Alt Empordà, a l'extrem nord de la costa gironina, al costat de la península del cap de Creus, amb 4.892 habitants (INE 2025) repartits entre dos nuclis diferenciats, la vila i el Port. A prop d'aquí s'alçava l'antiga ciutat de Deciana, fundada l'any 218 a. C.; després de la destrucció d'Empúries pels normands el 862, els seus habitants es van traslladar cap a l'interior i van fundar la vila, gairebé amagada del mar per por a la pirateria. A mitjan segle XVIII es va construir l'actual temple parroquial de San Vicente sobre les restes d'una església romànica que des de l'any 974 depenia de l'abat de San Pedro de Roda. Avui combina platges, un port pesquer actiu i un centre històric de carrers estrets.
Monument
Antiga torre de l'homenatge del castell medieval de Llançà, integrada avui al Palau Abacial, últim gran vestigi visible del sistema de torres defensives del nucli antic.
Natura
Petita península sense urbanitzar entre Llançà i Colera, amb un litoral abrupte, antics bunquers de la Guerra Civil i vistes espectaculars sobre el Mediterrani.
Natura
Cala nudista de còdols emmarcada per penya-segats a l'entorn del Cap Ras, d'aigües transparents i accés a peu pel camí de ronda. S'estén pels termes de Llançà i Colera.
Natura
Cala petita i solitària propera al Cap Ras, envoltada de roques i vegetació mediterrània, només accessible a peu.
Natura
Platja urbana de sorra de Llançà, formada per sorres, graves i còdols, amb 160 metres de longitud i 34 d'amplada, flanquejada al nord i al sud per sengles trams de roquissar que li donen un aire de racó recollit. S'hi arriba des de la carretera N-260 o a peu des de Llançà pel camí de ronda, i al seu entorn es troba l'Hotel Grifeu, a peu de platja. Ha donat nom a l'històric Club de Bàsquet Grifeu de Llançà, i s'hi va instal·lar el 1962 el poeta Josep Palau i Fabre, tot i que més endavant va compartir la seva residència amb Barcelona. Distingida amb la Bandera Blava, la seva qualitat de l'aigua és controlada setmanalment durant la temporada de bany, amb resultat sempre excel·lent.
Natura
La platja de Canyelles és una platja semiurbana de Llançà, de sorra gruixuda, situada a l'oest del cap Ras, a l'extrem de llevant de la badia de Llançà. Limita a llevant amb la punta de la Figuera i a ponent amb la punta del Cros, un promontori rocós que s'endinsa al mar i la separa de la platja del Cros. Té 380 metres de longitud, una amplada mitjana de 20 metres i un fons d'entrada a l'aigua suau; es manté pràcticament verge i no disposa de cap mena de servei. S'hi accedeix pel camí de ronda, que forma part del GR-92 i recorre tot el cap Ras.
Natura
Platja de sorra i roca al terme de Llançà, d'ambient residencial arrecerat, apreciada per la tranquil·litat i l'abundant vegetació que la flanqueja, així com per la proximitat als penya-segats del litoral nord. En realitat són dues platges que formen una única unitat, la Farella i la Farella del Mig, separades per un petit promontori rocós, que juntes sumen 260 metres de longitud; s'hi arriba per la carretera entre Llançà i El Port de la Selva o a peu pel camí de ronda. El seu nom al·ludeix a l'antiga activitat pesquera de la zona, en concret a la pesca a la llum d'un fanal o farell amb què s'orientava els pescadors i navegants o s'assenyalava on iniciar la feina.
Natura
Antic camí de pescadors que recorre el litoral del Cap de Creus entre cales amagades i penya-segats, un dels recorreguts paisatgístics més espectaculars de la Costa Brava. S'estén pels termes de Llançà, Port de la Selva, Cadaqués i Roses.
Activitat
Aquest tram del Camí de Ronda, entre Llançà i el Port de la Selva, discorre en bona part sobre passarel·les de fusta vora el mar. Passa per darrere la platja de l'Erola i continua fins a la platja d'en Taita abans d'arribar a Llançà, enllaçant així diverses cales de la costa de l'Alt Empordà en un recorregut apte per fer en família.
Activitat
Mercat de dimecres al centre de Llançà, molt animat a l'estiu amb parades d'alimentació i productes locals.
Activitat
Carnaval de Llançà, que se celebra al febrer, amb desfilada infantil a la tarda i cavalcades de carrosses i comparses a la nit, seguides de ball i discomòbil pels carrers del municipi.