Poble
Terrassa, l'antiga Ègara, és una ciutat i municipi de la província de Barcelona que comparteix amb Sabadell la capitalitat de la comarca del Vallès Occidental, a 18 km de Barcelona. Amb 233.270 habitants és la tercera ciutat més poblada de Catalunya. Se situa al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, sobre la riera de les Arenes, a la fossa tectònica del Vallès-Penedès; el seu sector nord forma part del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Els primers pobladors de la zona es remunten al Neolític, i al jaciment de Can Missert es conserva una necròpolis de l'edat del bronze. La ciutat conserva un dels conjunts episcopals paleocristians més importants d'Europa i un ric patrimoni modernista i industrial, i és seu de la diòcesi de Terrassa.
Monument
El castell cartoixà de Vallparadís s'alça al costat del torrent homònim, a Terrassa, i és avui la secció principal del Museu de Terrassa. La primera fortificació del lloc es documenta el 1110, quan Berenguer de Sanlà va comprar les terres al comte Ramon Berenguer III per aixecar-hi la seva residència senyorial. El 1344 Blanca de Centelles va cedir el castell a monjos cartoixans d'Escaladei, que el van convertir en monestir afegint-hi el claustre, la sala capitular i la capella; la comunitat es va traslladar a Tiana el 1413. Va passar després als carmelites i a la família Sentmenat fins al 1830, i més tard als Maurí, que el 1947 el van cedir a l'Ajuntament, que hi va instal·lar el museu el 1959. Conserva un claustre de dos pisos amb arcs apuntats i l'antiga església del monestir, avui anomenada el Tinellet.
Monument
Parc urbà natural que recorre Terrassa seguint el curs de la riera de Vallparadís, la construcció del qual va començar el 1991 segons el projecte de Manuel Ribas i Piera, després de diversos plantejaments previs dels segles XIX i XX. Declarat conjunt historicoartístic el 1951, guarda jaciments fòssils del Plistocè a Cal Guardiola i restes de l'antic assentament ibèric d'Egosa, origen de l'Egara que va donar lloc a l'actual Terrassa. Té forma de Y per la confluència dels torrents de Vallparadís i de Monner, al costat del conjunt romànic de les esglésies de Sant Pere. Acull també el castell cartoixà de Vallparadís, de l'any 1110, seu principal del Museu de Terrassa, i el Centre de Documentació i Museu Tèxtil.
Monument
La Torre del Palau és l'únic vestigi del castell palau de Terrassa, que en el seu moment de major puixança va dominar un ampli territori entre el Llobregat i el Ripoll. Documentada des de 1016, la torre mestra va servir de presó fins ben entrat el segle XIX i va ser l'única estructura que va quedar dreta quan el 1891 l'últim propietari va enderrocar la resta de l'edifici; cedida al municipi el 1994, avui és una secció del Museu de Terrassa. És una construcció romànica de planta circular, de 26,70 m d'alçada i 7,5 m de diàmetre a la base, feta amb còdols de riera i carreus de pedra, dividida en diversos nivells amb volta de pedra i de rajola, amb un finestral gòtic afegit cap al segle XVI; el remat, de finals del XIX, és obra de Lluís Muncunill.
Monument
L'església de Sant Pere de Terrassa forma part del conjunt episcopal d'Ègara, seu d'un bisbat creat cap a l'any 450 en segregar-se del de Barcelona i que va perdre importància amb la invasió musulmana del segle VIII. L'edifici actual, del segle XII, conserva pintures altmedievals i alguns murs i elements de la construcció original del segle VI. És la més gran de les tres esglésies del conjunt, juntament amb Sant Miquel i Santa Maria, amb absis trilobulat i transsepte, i acull un retaule petri del segle X considerat únic en el seu gènere. El conjunt va ser declarat monument nacional el 1931 i bé d'interès historicoartístic el 1985, i avui forma part del Museu de Terrassa.
Monument
Església de Santa Maria de Terrassa, al Vallès Occidental (Barcelona), antiga catedral d'Ègara, seu episcopal fins que aquesta va desaparèixer al segle VIII. L'edifici actual, romànic, va ser consagrat el 2 de gener de 1112 pel bisbe de Barcelona Ramon Guillem, amb planta de creu llatina i voltes de canó; l'absis, amb estructures del segle V, combina la planta de ferradura de la primitiva catedral paleocristiana amb la nau romànica del XII. Conserva mosaics geomètrics de la basílica primitiva, entre ells alguns del segle V, pedestals romans amb inscripcions d'entorn de l'any 140, pintures murals del segle VI a l'absis, un baptisteri i pica baptismal del segle IV, i el retaule gòtic dels sants Abdó i Senén, de 1460, obra de Jaume Huguet.
Monument
L'església de Sant Miquel forma part, juntament amb les de Sant Pere i Santa Maria, del conjunt de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, l'antiga seu episcopal d'Ègara constituïda cap a l'any 450 al nucli visigòtic que va originar l'actual barri de Sant Pere. Restaurades i excavades al primer terç del segle XX per Josep Puig i Cadafalch, les tres esglésies van ser declarades monument nacional el 1931 i formen avui, després d'una reordenació museogràfica de 2009, part del Museu de Terrassa. Es tracta d'un dels conjunts artístics més importants de la ciutat i de les joies de l'art romànic català.
Monument
El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil de la Rambla d'Ègara de Terrassa, obra de l'arquitecte Lluís Muncunill construïda entre 1907 i 1908, considerat l'edifici industrial modernista més important de Catalunya i declarat BCIN el 2019. La van fundar el 1908 els industrials Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover per transformar llana; des de 1920 les filatures es van traslladar a Fígols i la fàbrica es va especialitzar en teixits, fins a tancar el 1976 després de les riuades de 1962. El complex, d'11.000 m² de nau i xemeneia de 42 metres, destaca per la seva coberta de voltes catalanes amb claraboies en dent de serra, sostinguda per 300 columnes de ferro colat. La Generalitat el va comprar el 1983 i avui acull el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Monument
La Masia Freixa és un edifici modernista situat al parc de Sant Jordi de Terrassa, construït a finals del segle XIX com a fàbrica de filatures i reformat entre 1907 i 1914 per l'arquitecte Lluís Muncunill, que el va transformar en la residència familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa i Argemí. Muncunill el va convertir en una de les joies del modernisme local, amb una estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana, murs pintats de blanc i una alta torre. Durant molts anys va acollir el Conservatori Municipal de Música, avui traslladat a un nou edifici del Campus Universitari. Des de 2023 l'edifici és Bé Cultural d'Interès Nacional.
Monument
Estació de ferrocarril d'estil eclèctic inaugurada el 1899 a la plaça de l'Estació de Terrassa (Vallès Occidental), avui també intercanviador de Rodalies i FGC al passeig Vint-i-dos de Juliol. Pertany a Adif i forma part de la línia Barcelona-Manresa-Lleida, amb parada de trens de les línies R4 i RL4 de Rodalies operats per Renfe, i deu el seu nom a l'antiga Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, que originalment l'explotava. Serveix també d'enllaç amb el metro de Terrassa, prolongació de la línia S1 dels Ferrocarrils de la Generalitat. El 2022 l'ATM va canviar el nom de l'estació de Rodalies, abans anomenada simplement Terrassa, per ajustar-lo al nom popular. El 2019 va registrar 2.415.000 passatgers a Adif i 731.956 a FGC.
Monument
La Casa Alegre de Sagrera és un edifici-museu del carrer de la Font Vella, a Terrassa. Va ser la casa pairal de Joaquim de Sagrera, fabricant tèxtil de finals del segle XVIII i principis del XIX amb un paper destacat a la Guerra del Francès; va quedar molt malmesa per la invasió napoleònica, i la seva fisonomia actual és fruit de la reforma modernista que va dur a terme entre 1911 i 1912 l'arquitecte municipal Melcior Viñals, en temps dels successors del propietari original, Francesc Alegre i Roig i Mercè de Sagrera. A mitjan segle, una campanya de la premsa local va impedir una reforma que hauria desvirtuat l'edifici; l'Ajuntament el va adquirir el 1973 i des de llavors està obert al públic, amb la casa i els jardins. Avui és una secció del Museu de Terrassa.
Natura
El turó de Sant Pere, a Terrassa, és un esperó rocós format a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigot d'Ègara. Sobre la seva plataforma superior s'alça el conjunt monumental de les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. L'emplaçament es va triar ja en època romana com a seu municipal, i més tard com a seu episcopal, precisament per la seva posició geogràfica i defensiva davant les invasions bàrbares.
Activitat
La Festa Major de Terrassa (Barcelona) se celebra el primer diumenge després de Sant Pere, el 29 de juny, per la qual cosa sol caure el primer diumenge de juliol; comença el divendres anterior a la tarda i acaba el dimecres següent, amb els tres primers dies com a principals i el dilluns com a festiu local. Se celebra en honor de Sant Pere, Sant Cristòfol i Sant Valentí. El divendres s'encén un ciri a l'ajuntament i baixa de les muntanyes el Drac de Terrassa, en record de la víbria de Sant Llorenç del Munt; a la nit es llegeix el pregó, l'alcalde obre la festa i ballen gegants, bastoners, nans i l'àliga de Terrassa, mentre es revela el Capgròs de l'Any, un cap gros que homenatja un personatge popular. Destaquen també la diada castellera i el Raval Infernal.
Activitat
La Fira Modernista de Terrassa se celebra cada mes de maig des de 2003 i s'ha convertit en pocs anys en un dels esdeveniments turístics més destacats de Catalunya, amb més de cent mil visitants durant un cap de setmana ple d'activitats culturals, gastronòmiques, infantils, espectacles i exposicions. És la gran festa del modernisme català, en què participen ciutats modernistes i artesans i artistes de tot el país, recreant la Terrassa modernista i industrial de començaments del segle XX, una època vital, colorista i innovadora que va deixar una profunda empremta en el paisatge de la ciutat, una de les capitals del modernisme industrial català, que ha sabut conservar i revaloritzar un extraordinari patrimoni de fàbriques, vapors, magatzems i edificis públics convertits avui en motor de la seva promoció turística.
Curiositat
Conjunt monumental únic que abasta d'època ibèrica fins avui, amb restes iberes i romanes i un complex episcopal paleocristià dels segles V-VIII.
Fita
Alfons XII va atorgar a Terrassa el títol de ciutat el 1877, en ple enlairament de la seva indústria llanera. Els vapors, els magatzems i les cases de fabricants van reordenar la trama urbana i van deixar el conjunt d'arquitectura industrial modernista que avui es recorre.
Activitat
Mercat central de Terrassa, inaugurat el 14 de novembre de 1908 amb projecte d'Antoni Pascual i Melcior Vinyals. Les seves tres naus en ventall sumen uns 3.400 metres quadrats sobre cinquanta columnes de fosa i reuneixen parades de peix, carn, fruita i restauració.