Poble
Argentona és una vila del Maresme, a la província de Barcelona, amb 12.891 habitants (INE 2025), el nucli urbà de la qual s'agrupa a la riba dreta de la riera d'Argentona al voltant d'una elevació coronada per l'església parroquial. Aquesta, d'estil gòtic i dedicada a Sant Julià, data del segle XVI i acull una capella del Santíssim dissenyada per Josep Puig i Cadafalch durant el modernisme, una de les seves primeres obres. El municipi és cèlebre a més per les seves més de dues-centes fonts, algunes amb aigües carbòniques; la seva aigua es va arribar a embotellar i comercialitzar fins al 1970, i des dels anys vuitanta un grup de veïns les restaura. Conserva la Casa Puig i Cadafalch, residència d'estiu de l'arquitecte, i el Museu del Càntir, dedicat a la ceràmica tradicional per a l'aigua.
Monument
La casa Puig i Cadafalch, bé cultural d'interès nacional, va ser la casa d'estiueig de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, construïda entre 1897 i 1905 al carrer de Dolors Monserdà, al costat de la plaça de Vendre, a Argentona. Es va fer transformant tres cases contigües que l'arquitecte havia adquirit, aprofitant els seus murs antics, que no s'unien en angle recte en cap racó; l'interior, laberíntic i d'inspiració medieval, combina racons i desnivells amb façanes modernistes. Els plànols no els va signar el mateix Puig, sinó el seu deixeble Antoni Maria Gallissà. L'edifici va patir deteriorament: el 2010 es va ensorrar una glorieta dels seus murs, cosa que va portar l'Ajuntament a expropiar-la el 2012; les obres, que van recuperar la façana original, van concloure el 2018.
Monument
La casa Garí, a Argentona, va ser projectada per Josep Puig i Cadafalch i construïda entre 1898 i 1900 sobre una antiga masia propietat del financer Josep Garí, de qui pren el nom; està declarada bé cultural d'interès nacional. Adopta la forma d'un gran casal fortificat, amb torre quadrangular i torretes circulars amb espitlleres, cobert de teules ceràmiques vidriades, i envoltat per un recinte emmurallat. El conjunt inclou jardins dissenyats pel paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, una capella neoromànica i un petit teatre; fora de la finca s'aixeca la Torre del Cros, una torre d'aigua obra també de Puig i Cadafalch. La casa és de propietat privada i no es pot visitar per dins.
Monument
Can Cabanyes és un casal fortificat d'estil gòtic-renaixentista situat al nord del terme municipal d'Argentona, al Maresme (Barcelona), declarat bé cultural d'interès nacional. L'edifici actual, del segle XVI, té planta rectangular amb torratxes als seus quatre angles, rematades amb coberta de teula vidriada verda i blanca, i nombroses obertures amb llinda repartides per les quatre façanes. L'entrada principal s'obre amb un arc de mig punt adovellat, sobre el qual es disposen tres balcons amb llindes motllurades, baixos relleus i un escut.
Natura
La riera d'Argentona és un curs fluvial d'uns 10 quilòmetres que discorre per la comarca del Maresme, a Barcelona, i constitueix l'eix verd de la vila. Neix al terme de Dosrius, a 133 metres d'altitud, a la confluència de la riera de Canyamars i la del Far, tram en què es coneix com a riera de Dosrius. Travessa els termes de Dosrius i Argentona en paral·lel a l'autovia C-60, i el seu curs baix marca el límit entre Mataró i Argentona abans de desembocar al Mediterrani, prop de Mataró. És una riera de cabal irregular, típica del Maresme, que rep afluents com la riera del Far, la de Canyamars, la d'Òrrius i la de Clarà. En època romana, la vall que recorre va ser via de comunicació entre el Maresme i el Vallès.
Activitat
Festa Major d'Argentona, coneguda també per la Fira de l'Àngel i les fonts decorades. Se celebra coincidint amb la festivitat de Sant Domènec, el 4 d'agost. La tradició es remunta a una llegenda segons la qual el sant va beneir l'aigua infectada d'un pou, que es va tornar miraculosa; en la seva memòria es reparteix aigua en càntirs tradicionals, motiu de jocs populars. Antigament la festa coincidia també amb la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, avui traslladada a principis de juliol sota el nom d'Argillà.
Curiositat
Varietat de mongeta amb denominació d'origen pròpia del Vallès i el Maresme, de textura cremosa i sabor suau, tradicional acompanyant de la botifarra. Deu el seu nom a la forma de ganxet del seu gra, blanc, aplanat i lleugerament arrugat; la Generalitat de Catalunya en va registrar la denominació d'origen el 2007 i la Unió Europea li va concedir la Indicació Geogràfica Protegida el gener de 2012.
Fita
El 1840 Argentona va cedir a Mataró la seva franja de costa a canvi de terres de muntanya, un intercanvi que va deixar el municipi sense sortida al mar. L'operació explica la forma allargada i la vocació interior del terme actual.
Gastronomia
La vila manté una tradició de licors anisats lligada a les seves aigües, celebrades cada estiu a la festa del càntir. Es prenen com a digestiu i acompanyen els dolços de les parades de la fira de ceràmica.